Per règim de residència, el 53,1 per cent (2,5 milions de persones), s'enquadren en el Règim General per a estrangers de tercers països, amb un increment en el trimestre del 0,4 per cent; i el 46,8 per cent (2,2 milions), en el Règim Comunitari, amb un increment de l'1,7 per cent. A més, per sexe, 2,5 milions (el 53,3) són homes i 2,2 milions (el 46,69%), dones. Per nacionalitats, continuen encapçalant la llista els nacionals de Marroc (amb 775.054), Romania (772.137), Equador (437.279), Colòmbia (284.940) i el Regne Unit (223.213); seguides d'Itàlia, la Xina, Bulgària, el Perú i Portugal. A més, els francesos entren en la llista de les quinze nacionalitats més nombroses, en detriment dels polonesos.
En tot cas, s'aprecia una disminució respecte al trimestre anterior dels residents procedents d'Argentina, l'Equador, Colòmbia, el Perú i la República Dominicana. En el cas d'argentins i equatorians aquest descens també es registra entre març de 2009 i març de 2010. Mentre, els romanesos són els que més creixen en termes absoluts seguits d'Itàlia, el Marroc i Bolívia. Mentre, per comunitat autònoma de residència, Catalunya, Madrid, la Comunitat Valenciana i Andalusia agrupen el 65,75 per cent dels estrangers amb certificat de registre o targeta de residència en vigor.
A Espanya, resideixen 668.168 estrangers menors de 16 anys (el 13,80 per cent del total), 3.989.360 tenen entre 16 i 64 anys (82,38 per cent) i 184.948 (3,82 per cent) tenen 65 anys o més. El grup d'estrangers en edat laboral és el que menys creix aquest trimestre, la qual cosa consolida la tendència de trimestres anteriors d'augment del pes relatiu dels menors de 16 anys i dels majors de 64, en detriment del primer, segons el Ministeri de Treball i Immigració. D'altra banda, 291.489 estrangers han nascut a Espanya; 4,3 milions han nascut al país corresponent a la seva nacionalitat; 35.042, en un altre país del mateix continent que el de la seva nacionalitat; i 155.826, en un país d'un continent diferent, grup en el qual destaquen els italians.
Respecte al trimestre anterior, creix el nombre d'autoritzacions en vigor per reagrupació familiar (increment de 6.342 autoritzacions), de residència de llarga durada (42.936) i les de règim comunitari (39.952). Les altres experimenten descensos, que arriben a 28.028 autoritzacions en el cas de les de treball per compte d'altri. Dins de les autoritzacions de residència temporal i treball, es pot distingir entre treball per compte d'altri (846.981) i per compte propi (14.093). A més, les 557.273 autoritzacions de residència temporal al seu torn es divideixen en autoritzacions de residència no lucrativa (241.907), residencia per reagrupació familiar (235.553 persones) i autoritzacions per circumstàncies excepcionals (79.813). D'aquestes últimes, la majoria correspon a la figura de l'arrelament (77.066, que inclou l'arrelament social, el laboral i el familiar) i a la resta a altres autoritzacions per circumstàncies excepcionals (2.747). A 31 de març de 2010, 48.273 estrangers disposen d'una autorització d'estada per a investigació i estudis en vigor. Això suposa un increment del 8,56 per cent respecte al trimestre anterior i del 3,86 per cent respecte al mateix trimestre de 2009.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els residents de UE serien residents, els altres estrangers són emigrants. Són els emigrants extra-comunitaris que han de tornar a la seva pàtria. Els governs de Madrid han traït els pobles que han de protegit de invasions. Tal vegada se haurà de esperar que passi l'any 2012 i siguin els propis invasors els que se escapin si poden. Sempre passa lo mateix, la evasió serà difícil per haver apurat el temps i per manca de decisió dels dirigents.
Pensava que Diari de Balears era un diari auto-centrat. Pero quan es publiquen coses com "A nivell nacional, la xifra s'eleva a 4,8 milions de persones," a la quarta linia d'aquest article, fa pensar que la situacio esta molt malament. Les noticies d'Europa Press es poden copiar pero ajustant coses, que ja sabem d'on fallen aqueixos.
Algu hauria de respondra amb la presso per aquest atemptat a tot un poble que ni ho hem demanat ni mos feia cap falta. Aixo es diu una imvasio del territori i una presa de pel als illencs, per no dir paraules mes fortes.