Lluita contra la fam
Tot i que vivim en una societat amb grans centres comercials arreu i productes de tota mena, moltes persones a Balears no poden accedir als aliments més bàsics.
Quan Ferrer davallà de la talaia d'or
Diuen que Vicenç Ferrer viatjà amb els jesuïtes fins a l'Índia. El dugueren a resar allà dalt d'un monestir, fins que un jove Vicenç es cansà de la inacció i davallà als llogarets de la zona. Començava així una vida dedicada a l'altruisme, i no pas a resar pels pobres des d'una talaia d'or i riqueses.
Tankay, fruita fresca per al desenvolupament
L'Equador viu un període de dinamisme social i polític que en alguns aspectes recorda l'efervescència dels anys de la transició democràtica a l'Estat espanyol. L'aprovació de la nova Constitució, votada en referèndum el 28 de setembre de 2008, i la reelecció del president, Rafael Correa, han representat l'impuls decisiu d'un projecte d'abast ampli que pretén refundar les bases democràtiques i permetre que aquest país de grans possibilitats, que pivota entre l'Amazònia, la serralada de Los Andes i l'oceà Pacífic, surti de la prostració i comenci a escriure la pròpia història.
Cap a un desenvolupament no dependent
Moltes vegades ens trobam amb una cooperació al desenvolupament que respon a interessos polítics o a directrius impulsades des de molt lluny del terreny d'operacions. Afortunadament s'ha superat la dicotomia entre una cooperació assistencial i una cooperació promotora del desenvolupament...
Somnis dels moviments socials per a 2010
Alguns demanen la pau universal, com ara Jaume Obrador (VSF). Altres, com en el cas de Bernat Vicenç (Drets Humans), desitgen créixer en nombre de socis per poder treballar així per la pau al món. dBalears ha interrogat un grup d'entitats, ONG i moviments socials de Mallorca sobre la perspectiva de l'any que acaba d'entrar.
“Encara no hem entès la immigració”
Javier de Lucas ho té ben clar quan afirma que "encara no hem entès la immigració". El professor ens fa aquesta i altres reflexions des de Menorca, on ha participat en una xerrada dins el clicle Conviure és viure, que és organitzat per Càritas.
Esclaus de l'espoli fiscal
L'evasió fiscal provoca que els països en desenvolupament perdin cada any 130.000 milions d'euros en impostos, que deixen de cobrar a les empreses que operen al territori. Aquesta xifra és molt superior al pressupost que els països rics destinen a l'ajuda al desenvolupament (aproximadament 83.000 milions el 2009).
Mallorca, present al Fòrum Social Mundial de Dakar
L'onzè Fòrum Social Mundial, que es durà a terme del 6 a l'11 de febrer, tindrà dotze representants mallorquins. Quatre entitats socials de l'Illa -Fòrum Ciutadà, l'STEI-i, l'Associació Senegalesa Mallorquina (Asema), Fundeso i Càritas- són les encarregades d'aportar el seu gra d'arena a la trobada de Dakar. Des de l'Assemblea de Moviments Socials (AMS) de Mallorca, que agrupa la majoria d'organitzacions que hi participaran, volen contribuir a difondre aquest esdeveniment mundial entre la població mallorquina i a informar-ne.
15 anys de solidaritat
Quan l'objectiu és construir un món més solidari i just, la humanitat es presenta com una comunitat de futur. Com una comunitat on tots som veïns uns dels altres. D'aquesta manera es podria resumir l'esperit de l'ONG Veïns Sense Fronteres (VSF), que durant 15 anys ha desenvolupat desenes de projectes de cooperació a les zones desfavorides de l'Àfrica sud-sahariana. En concret, l'ONG ha realitzat projectes de cooperació al desenvolupament a Burundi, Tanzània RDC del Congo i Mali. L'entitat, que sempre ha defensat que la cooperació no ha de quedar-se emmarcada en la mera ajuda assistencial, ha dut a terme projectes estructurals que han dotat d'eines les poblacions autòctones. De fet, cal remarcar que l'entitat sempre ha treballat denunciant les injustícies socials d'aquests pobles i vetlant, a més, pel futur d'una de les comunitats més vulnerables, els pigmeus. Considerats com els exclosos de la societat, VSF, ha treballat pel desenvolupament de les persones pigmees, ja sigui creant habitatges o dotant-los d'eines per al desenvolupament de l'agricultura. Durants aquests 15 anys, l'ONG, que va néixer de la sensibilitat d'un grup de ciutadans preocupats per les situacions de conflicte als Grans Llacs, ha desenvolupat i col·laborat en 205 projectes de cooperació.
Drets vulnerats a ca nostra
Tan sols feia tres anys que la II Guerra Mundial havia silenciat les armes. Europa havia enterrat els seus morts, a cada banda de les trinxeres, però eren els antifeixistes els que més preocupació mostraven. Això pot tornar a passar en el futur? Amb l'objectiu que la resposta fos un No! contundent, l'ONU posà en marxa una comissió de juristes que definís què eren els drets humans i en redactàs la declaració universal. Aquesta es va signar tal dia com avui d'ara fa 61 anys, un 10 de desembre de 1948, amb París com a escenari.
Els llops de Washington que tornaren ovelles...i les gurus de l'alterglobalització
Resulta ja característic agrupar una sèrie d'economistes. En aquest cas, què tenen en comú? Un passat diametralment oposat al seu present. Es tracta d'uns homes forjats en les dècades dels anys 80 i 90, la prima donna del neoliberalisme i allò que ha estat anomenat procés de globalització. Tanmateix, els anys passaven i les economies mundials no creixien al ritme esperat pels gurus del Consell de Washington. A més, les receptes que tramitaven per als països del Tercer Món no estimulaven l'activitat.
Amb pocs recursos, però amb la boca sana
Un estudi relitzat recentment a la nostra comunitat ha permès saber que les persones pobres o amb menys recursos pateixen un 33% més de malalties. Aquest problema social s’estén a les capes més desfavorides i és la font bàsica de desigualtats socials manifestes.
Ensenya'm, padrina!
Són una parella gairebé inseparable. Ella, riallera i xerrameca. Ell, reflexiu i tímid. Viuen junts a casa d’ella des del 2005. Els separen 53 anys. Això que hi ha entre Toni i Paquita no és una història d’amor, però gairebé. Des de fa quatre anys, fan tàndem al programa Viure i conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya, que uneix un jove i una persona gran a la mateixa casa, amb l’objectiu de cobrir la necessitat d’habitatge del primer i que la segona se senti acompanyada.
Un impuls a l'autonomia dels dependents
La Llei de dependència es troba actualment en el tercer any d’implantació. 628.614 persones d’arreu de l’Estat ja tenen dret a percebre els beneficis que en deriven d’acord amb el seu nivell i grau de dependència. De fet, segons les darreres dades, 430.669 són reconeguts com a grans dependents i 197.945 amb dependència severa. Tot i això, el Sistema d’Atenció a l’Autonomia i a la Dependència (SAAD), que s’encarrega de la distribució de les retribucions ha passat per tota una sèrie de vicissituds. Ha format part de tres ministeris i ara sembla que queda definitivament a càrrec de la cartera de Sanitat.
Construir ponts i no murs
La Llei d'estrangeria torna a ser en el punt de mira. D'ençà que el desembre passat es va conèixer l'avantprojecte de reforma presentat pel Govern, la controvèrsia ha estat ben viva. La reforma vol intentar complir tota una sèrie de directives europees clarament restrictives i que acaben amb els reagrupaments en cadena, alhora que semblen potenciar les expulsions.
Els horts ecològics frenen la invasió bàrbara
No gaire lluny de Ciutat i amb una productivitat humil. Aquests són els trets característics dels horts ecològics que, cada pic amb més pes, abasten Palma de productes del camp de qualitat.
Guanyar-guanyar
Pau Olives, l'amo de Turdonell de Dalt, un lloc del terme de Maó, tota la vida s'havia dedicat a la ramaderia convencional, patint el caramull de dificultats habituals del sector: jornades de feina llarguíssimes i horaris inhumans, necessitat de produir molt per compensar les inversions, dependència d'ajudes i subvencions...
Art per la vida
L'art per l'art és la màxima expressió de qualsevol obra artística. A més, si s'hi afegeix un fort missatge de generosistat i una finalitat clarament social, la creació és tan especial que qualsevol càntic parnasianista no pot superar-la. Precisament, aquests dies es podran veure i adquirir obres amb aquest caràcter solidari a Mallorca, en l'exposició Art per la vida, els beneficis de la qual es destinaran a Projecte Home.
Prevenir, la millor arma
El llenguatge és una facultat humana per comunicar els pensaments o les vivències pròpies. Però hi ha ocasions en què el llenguatge no compleix la seva funció comunicativa, ja que el codi après no és suficient per expressar algunes situacions traumàtiques que abans no han estat viscudes.
El drama de Lampedusa
Una barcassa amb més de 300 immigrants procedents de Líbia bolcà ahir a la matinada en aigües de la Mediterrània, a 70 km al sud de l'illa italiana de Lampedusa. Hores després, ja de dia, desenes de cadàvers, entre ells alguns al·lots, varen ser albirats per la Guàrdia de Finances italiana. Es calcula que fins a 130 persones podrien haver perdut la vida en el naufragi.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula