Famílies gitanes fugen de Corea per por de “la venjança” de Son Banya
Sis famílies gitanes ja han fugit precipitadament de les seves cases i han abandonat el nucli de Corea per temor de les represàlies dels clans de Son Banya, després que es cometés el crim de la Parrala el dilluns 7 de setembre. Es tracta dels parents de José Ortega Santiago, el Farru, presumpte autor de la mort a tirs de Josefa Cortés Moreno, la Parrala, cosina i persona de confiança de Francisca Cortés Picazo, la Paca, matriarca del narcotràfic de Son Banya i que actualment és a la presó. "Tothom els coneixia per aquí. Feia un parell de mesos que vivien al nucli, però l'endemà de l'assassinat van partir tot d'una", assegurava María del Carmen, una veïna que convivia porta per porta amb els parents del Farru al barri de Corea. Els habitants d'aquests pisos socials del carrer General Riera viuen en tensió.
Son Banya s'atrinxera
Son Banya protagonitzà ahir un nou episodi de resistència entre la comunitat gitana i les forces policials. Aquest cop, l'avalot no tingué res a veure amb les habituals batudes pel narcotràfic. Un grup de deu gitanos del poblat s'amotinà ahir al matí dins una de les barraques per impedir que el Consistori l'enderrocàs, tal com estipula el pla de reallotjament i de reinserció social que està duent a terme la Regidoria de Benestar Social.
Sarkozy fa fora els primers gitanos
Els expulsats tornen a casa. Dos vols regulars des de Lió i París amb destinació a Bucarest varen transportar ahir la primera setantena de gitanos deportats de França en una controvertida operació que el Govern de Nicolas Sarkozy justifica argumentant que es tracta d'europeus però indocumentats. Escortats per la Policia i carregats de maletes i paquets, unes seixanta persones embarcaren en un avió de la companyia romanesa Blue Air que a primera hora de l'horabaixa sortí de Lió i un altre grup menys nombrós ho féu des de l'aeroport parisenc de Charles de Gaulle.
No a la “inhumana” política de Sarkozy
Milers de persones es van manifestar ahir en diverses ciutats franceses contra la política del Govern d'expulsar els gitanos i a favor de l'acollida dels estrangers, en unes marxes convocades per un centenar d'associacions i ONG amb el suport de partits polítics d'esquerra. La protesta parisenca, la més nombrosa amb 50.000 manifestants, segons els organizadors -12.000, diu la Policia-, va partir a les dues del migdia des de la plaça de la República amb un grup de gitanos al capdavant que portaven una pancarta en què es llegia "No a la política inhumana de Sarkozy".
El Senat francès veta el vel
La prohibició de portar vel integral a tots els espais públics de França va quedar ahir definitivament plasmada en llei, després que els senadors aprovassin un text que ha aixecat gran polèmica. La llei ja havia rebut el suport de la Cambra de Diputats el juliol i ara ha de passar l'examen del Consell Constitucional, al dictamen del qual la va sotmetre el president de l'Assemblea Nacional, Bernard Accoyer, per eliminar qualsevol incertesa. El Constitucional disposa ara d'un mes per pronunciar-se sobre la llei que, si passa aquest últim tràmit, pot entrar en vigor la primavera de 2011, després de mig any de període d'informació.
La tensió es consolida
La polèmica per les expulsions d'immigrants gitanos romanesos duites a terme per les autoritats franceses desembocà ahir en un dur enfrontament entre el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, i el francès, Nicolas Sarkozy, durant la cimera de líders europeus, segons informà el primer ministre búlgar, Boyko Borissov. Hi va "haver una disputa, per no dir una esbroncada", entre Barroso i Sarkozy, apuntà Borissov. Mentrestant, altres assistents a l'acte qualificaren de "violent" l'intercanvi dialèctic. Això no obstant, el president gal negà haver cridat el president de la Comissió i assegurà que havia conservat la calma malgrat el que considera "insults al seu país" per part de la vicepresidenta de l'Executiu comunitari i responsable de Justícia, Viviane Reding. Per part seva, Durao Barroso es negà a aclarir si hi havia hagut cap disputa tensa, alhora que recordà que la seva vicepresidenta, Viviane Reding, havia retirat els comentaris de les expulsions a gitanos que tant han irritat França. Així mateix, instà "altres" a actuar igual.
ZP, amb Sarkozy per les expulsions
Ni expulsions per raó d'ètnia ni il·legals. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assenyalà que les expulsions d'immigrants en situació irregular a França dutes a terme aquest estiu per l'Executiu de Nicolas Sarkozy no es feren per l'"origen ètnic". A més, afegí que "les mesures s'adoptaren en un marc de legalitat". Així es pronuncià Zapatero en l'entrevista concedida al Wall Street Journal durant la visita als Estats Units. Segons el president del Govern, el mandatari gal explicà als seus homòlegs europeus en la cimera de la UE de la setmana passada "la seva política de deportació que afecta ciutadans de Romania i Bulgària". "Alguns eren gitanos, d'altres no", indicà el cap de l'Executiu, a més de subratllar que "no han estat deportats per l'origen ètnic". Així mateix, considerà que "les mesures s'adoptaren en el marc de l'estat de dret". "Els principis d'integració han de funcionar, però també s'ha de respectar l'ordre públic als campaments i als suburbis, on manquen les condicions sanitàries i de seguretat necessàries", puntualitzà.
La CE no sanciona França per les deportacions
França quedarà indemne per les deportacions de gitanos romanesos. La Comissió Europea decidí ahir, després de dues hores de debat, fer marxa enrere i no expedientar França per discriminació en les expulsions d'aquests col·lectius que ha duit a terme des de l'estiu, tal com havia amenaçat la vicepresidenta i responsable de Justícia, Viviane Reding. L'Executiu comunitari s'ha limitat a anunciar un procediment d'infracció contra França sobre una qüestió menor: la incorrecta aplicació de la norma de la UE de 2004 sobre la lliure circulació de persones. A més, el llançament d'aquest expedient encara pot paralitzar-se si París dóna garanties que corregirà la seva legislació abans del 15 d'octubre. La portaveu de la Comissió, Pia Ahrenkilde, justificà la decisió per les garanties rebudes "al nivell més alt" per part de l'Executiu de Sarkozy que les seves mesures d'expulsió "no tenien com a objectiu, o com a efecte, concentrar-se en una minoria ètnica específica, sinó que han tractat tots els ciutadans de la UE de la mateixa manera".
Cort no pot calmar la ira dels nigerians
Cort té molta feina a fer a son Gotleu. La reunió d'ahir dels regidors de Seguretat Ciutadana, Guillermo Navarro; de Benestar Social, Sandra Fernández; i de Districte, Antònia Fornari, amb els representants de la comunitat nigeriana i gitana, Robert Uwagdoe i Joaquín Fernández, respectivament, no aconseguí calmar la fúria dels nigerians dins el barri. Una setantena de persones d'aquesta comunitat africana es trobaven desplegats amb pancartes davant la porta de la comissaria de Son Gotleu, on tingué lloc la reunió, per continuar reclamant justícia i venjança per la mort del seu compatriota, Efosa Okosum, que, segons ells, morí després de barallar-se dilluns a la matinada amb una parella d'ètnia gitana, tot i que la Policia manté que la mort fou un accident.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
- Josep Codony, qui va dirigir IB3 en l'època Bauzá, serà el nou director general de l'ens públic