La Policia espanyola no vol quedar-se a Catalunya i fuig precipitadament
Només s'han cobert una vintena de places de la Policia espanyola a Catalunya de les...
Tensió entre Bauzá i els empresaris per l’impost als envasos
La indústria, la distribució, el turisme, l'hoteleria i els sistemes integrats de gestió d'envasos i el Govern continuen enfrontats per l'impost sobre els envasos que pretén implantar l'Executiu autonòmic. El president Bauzá i el vicepresident Aguiló es varen reunir ahir, a porta tancada i sense informar-ne els mitjans de comunicació, amb els empresaris del sector amb la intenció de llimar diferències i escoltar les seves demandes sobre el nou impost.
Fugida d’Algèria amb escala a Mallorca
Alguns dels evacuats, al Tryp Bellver, on passaren la nit de dijous abans de partir cap a Londres o Dubai.Foto: J.Morey. El segrest de la planta de gas d'Algèria i la tensió que es viu al país africà han provocat una fugida de treballadors del país. No és casual, sinó que les mateixes companyies que operen allà els han evacuat per motius de seguretat. Per això, prop de 400 treballadors d'Algèria passaren dijous a vespre la nit a Palma abans de partir cap a Dubai i Londres. Arribaren amb dos avions de la companyia britànica Monarch i partiren ahir horabaixa. No és una pràctica nova, sinó que, segons detallaren alguns dels visitants a l'Illa, ja foren evacuats quan esclatà el conflicte libi que acabà amb Gaddafi. Els treballadors que feren escala a Palma procedien d'empreses petrolieres i de construcció ubicades a 1.000 i 500 quilòmetres d'In Amenas, on hi ha la planta de gas segrestada.
El malestar social esclata al Dijous Bo
Si alguna cosa es va fer evident en el Dijous Bo de 2012, això va ser el malestar i la crispació social que es viuen a Mallorca i a la resta de l'Estat. La sorollosa protesta que protagonitzaren una cinquantena de bombers en va ser l'exemple més tangible, però els ciutadans anònims, desorganitzats, actuant com a individus, també es feren sentir. Abans que es formàs la comitiva d'autoritats, un grup de bombers del Consell de Mallorca contraris a la retallades que els volen aplicar s'havia desplegat en un racó de la plaça d'Espanya d'Inca, l'indret on s'havien citat els polítics. Això era abans de les 10 hores del matí. No els abandonaren fins a tres hores després, quan el president del Govern, José Ramón Bauzá, i la presidenta del Consell, la inquera Maria Salom, varen partir.
Bauzá presentarà els comptes autonòmics de 2013 "en qüestió de dies"
Durant el ple, el líder de l'Executiu ha negat que assegurés que la comunitat arribaria a situar-se a la mitjana estatal quan va conèixer les xifres d'inversió estatals. El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha dit al Parlament que la presentació dels comptes de la comunitat per a 2013 "és qüestió de dies", i ha explicat que el retard ha estat motivat pels canvis a l'organigrama del Govern, que la dimissió d'Antoni Mesquida la setmana passada va obligar a realitzar. Sobre els Pressupostos Generals de l'Estat per al vinent any, el president ha remarcat que el seu Executiu continua treballant per a incrementar les inversions que l'estat destinarà a Balears. A més, ha apuntat que una eventual «millora» dels comptes públics «no només ve donada via esmena» i que, a més, aquestes esmenes es poden presentar també al Senat.
Santa Margalida lleva el control dels camins de Son Real al Govern
Les relacions entre el Govern de Bauzá i l'Ajuntament de Santa Margalida (Suma pel Canvi-CxI) es tornen a tensar. El batle, Miquel Cifre (SpC), anuncià ahir que rescindirà el conveni subscrit el 2006 amb el Govern balear sobre camins públics que travessen la finca i que passarà a encarregar-se'n directament. D'aquesta manera, hi podrà establir nous horaris de visita, ja que el conveni finalitza a l'octubre. El motiu d'aquesta decisió és la visita del president Bauzá i el conseller de Medi Ambient -de qui depèn la gestió de la finca- dissabte passat a Son Real.
Esbroncada i pedres a Bauza a Manacor
Govern i oposició condemnen els “actes violents” contra Bauzá
El PP es proposà ahir no deixar passar els "actes violents" registrats la nit de dimarts a Manacor, on, en una protesta aprofitant la visita del president José Ramón Bauzá a la junta local del partit, es tiraren objectes, un dels quals provocà un trau al cap a un escorta. Els populars aparegueren ahir amb llaços blancs al pit per condemnar la violència, i consellers del Govern, dirigents de la formació i el president del Parlament sortiren a rebutjar els fets i a exigir a la resta de forces que fessin el mateix.
Esbroncada i pedres a Bauza a Manacor
Nova esbroncada a José Ramón Bauzá, aquesta vegada a Inca
Enèsima esbroncada a José Ramón Bauzá. El puig de Santa Magdalena, l'indret on els inquers fan el pancaritat, va ser ahir l'escenari d'una nova escridassada al president del Govern. Tal com ja ocorregué a sa Pobla, Felanitx i Sencelles, el motiu és la política d'arraconament de la llengua pròpia que ha engegat l'Executiu de Bauzá. La protesta va tenir moments de tensió. A la sortida de la missa celebrada a l'oratori de Santa Magdalena, un grup d'una vintena de persones properes al PSM esperava el president per esbroncar-lo i xiular-lo. Abans que aparegués, però, una colla de partidaris de Bauzá es va posar enmig per protegir-lo.
Cort no pot calmar la ira dels nigerians
Cort té molta feina a fer a son Gotleu. La reunió d'ahir dels regidors de Seguretat Ciutadana, Guillermo Navarro; de Benestar Social, Sandra Fernández; i de Districte, Antònia Fornari, amb els representants de la comunitat nigeriana i gitana, Robert Uwagdoe i Joaquín Fernández, respectivament, no aconseguí calmar la fúria dels nigerians dins el barri. Una setantena de persones d'aquesta comunitat africana es trobaven desplegats amb pancartes davant la porta de la comissaria de Son Gotleu, on tingué lloc la reunió, per continuar reclamant justícia i venjança per la mort del seu compatriota, Efosa Okosum, que, segons ells, morí després de barallar-se dilluns a la matinada amb una parella d'ètnia gitana, tot i que la Policia manté que la mort fou un accident.
Tensió a Madrid entre defensors de l'Estat laic i els pelegrins de la JMJ
"Menys crucifixos i més treball fix". Amb aquest, lema milers de persones es van manifestar ahir pels carrers de Madrid contra el finançament públic i el suport institucional a la visita de Benet XVI, que arriba avui a la capital espanyola per presidir els actes principals de la Jornada Mundial de la Joventut. La marxa, convocada per diverses associacions laiques i que reuní entre 20 i 30 mil persones segons els organitzadors, va transcórrer en un clima tens que acabà amb una càrrega policial a Puerta del Sol. Almenys sis persones foren detinguda per llançar objectes als agent de la Policia. La capçalera de la marxa, que sortí de la plaça de Tirso de Molina al voltant de les 19.30 hores, duia una pancarta amb el lema "Dels meus impostos, al papa zero i Estat laic ja". A més, un gran cartell mostra una espècie de combat de boxa per l'ànima de la joventut entre el papa i Stéphane Hessel, autor d'Indignau-vos, un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica.
Egipte celebra la revolució una setmana després
Centenars de milers d'egipcis celebraren ahir la festa gran de la revolució a la plaça Tahrir d'el Caire amb la manifestació més gran des del passat dia 25 per commemorar la renúncia, fa una setmana, del president, Hosni Mubarak. Amb motiu d'aquesta jornada d'actes festiu, el cèntric indret es tenyí de vermell, blanc i negre, els colors de la bandera del país, presents en adhesius, el vel de les dones, cintes per als cabells, a les cares pintades d'al·lots i adults i a les ensenyes nacionals que molts de manifestants portaven.
L'Exèrcit dissol el Parlament
La junta militar que governa a Egipte va anunciar la dissolució del Parlament, acordà suspendre la Constitució i va determinar que el període de transició cap a un poder civil durarà sis mesos. L'anunci, que fou donat a conèixer pel Consell Suprem de les Forces Armades, arribava mentre l'oposició i els grups que han promogut la revolta contra l'expresident Mubarak demanaven dates per a l'etapa de canvi oberta després de la seva dimissió. Reclamaren el final de la Llei d'emergència, vigent des de 1981. En el comunicat, els militars afirmen que "assumeixen la representació del país a l'interior i a l'exterior".
Mubarak s'aferra al poder
El president egipci, durant la seva intervenció. Foto: Reuters Hosni Mubarak s'aferra al poder. El president d'Egipte assegurà anit, en un esperat discurs televisat, que no deixarà el càrrec fins als comicis "justos i lliures"del proper setembre. Així i tot, anuncià que delegarà part dels seus poders i atribucions en el vicepresident, Omar Suleiman. Mubarak es compometé a supervisar "dia a dia" el traspàs de poder i prometé que aquests mesos modificarà cinc articles de la Constitució i n'eliminarà un altre de relatiu a casos de terrorisme. "No sortiré del país en aquest moment tan difícil. Donaré suport a tots els qui fan costat al poble", assegurà Mubarak, que apel·là reiteradament a la reconciliació nacional. "El problema no és Hosni Mubarak: el problema que hem d'afrontar és Egipte", assegurà.
Egipte cerca la normalitat enmig de les revoltes
La situació sembla que es normalitzi a Egipte, tot i que milers de ciutadans continuen resistint acampats a la plaça Tahrir del Caire exigint la dimissió del president Hosni Mubarak. El Consell de Ministres del nou executiu designat per Mubarak es va reunir ahir per primera vegada al complet, presidit pel primer ministre, Ahmed Shafiq. Segons l'agència oficial Mena, en la reunió es van analitzar els darrers esdeveniments relatius a la situació del país i es van revisar els treballs del govern per aconseguir restablir la seguretat i l'estabilitat, així com la tornada a la normalitat d'institucions i ciutadans. L'Executiu també va revisar les ordres de reactivar les finances, combatre l'atur i restablir la confiança en l'economia que Mubarak els va encomanar a la seva carta de missió quan fores designats. Les mateixes fonts oficials també van informar que en el començament de la sessió es guardà un minut de silenci per les víctimes mortals en les manifestacions que sacsegen aquest país des del passat 25 de gener. Mentrestant, l'oposició egípcia estaria patint esquerdes en la unitat que mantenia fins ara, ja que hi ha alguns sectors oposats al diàleg que va emprendre diumenge el vicepresident, Omar Suleimán, amb els Germans Musulmans i altres grups.
El toc de queda no atura la revolta a Egipte
La revolta contra el règim de Hosni Mubarak creix a Egipte. Almenys 13 persones varen perdre la vida i més de 1.000 varen resultar ferides de diversa consideració en una cinquena jornada de protestes marcades per l'enfrontament entre els manifestants i la Policia. El Govern, en un intent desesperat perquè hi torni l'ordre, decretà anit el toc de queda al Caire, a Alexandria, a Suez i a la resta de ciutats egípcies, i va fer sortir l'Exèrcit al carrer. Els efectius militars col·locaren tanquetes pels carrers de les localitats principals com a suport operatiu als efectius policials. A més, durant tot el dia el règim tallà les comunicacions telefòniques i internet, en un intent d'aïllar informativament el país. Malgrat el toc de queda, els carrers del Caire no quedaren desertes. Foren nombrosos els egipcis que es mobilitzaren a la capital. Al barri de Zamalek, a prop del pont que comunica amb la cèntrica plaça Tahrir, epicentre de les manifestacions, centenars de joves es congregaven disposats a continuar amb les protestes. Segons diversos mitjans internacionals, els joves haurien intentat ocupar la seu del Ministeri d'Exteriors, mentre els combois militars provaven d'aturar les noves revoltes. De fet, els combois militars protegiren la seu de Parlament, al qual diversos grups de persones volien accedir. Els agents els varen obligar a retrocedir.
Creix la tensió al centre antic pel renou nocturn
L'experiment Gerreria camina en direcció al fracàs. I és que la proliferació de bars ha generat una gran zona d'oci nocturn, però també uns alts nivells de renou el vespre. Tant és així que l'Associació de veïns de Can Amunt s'ha replantejat les relacions que manté amb el sector hostaler. "Hem rebut moltes queixes dels veïns", explica Ferran Tarongí, portaveu de l'entitat, "i l'estiu no es presenta gaire optimista".
Creix la tensió a l'Afganistan
Només dos dies abans dels comicis presidencials, els talibans afganesos tornaren ahir a actuar amb dos atemptats suïcides que deixaren una dotzena de morts i un atac amb projectils sobre el palau presidencial de Kabul, una ciutat en estat d'alerta i presa completament per les forces de seguretat. L'atemptat més greu va tenir lloc a la perillosa carretera que condueix a Jalalabad (est) des de Kabul, objectiu freqüent dels insurgents perquè a la sortida de la capital hi ha diverses casernes de les tropes nord-americanes i de l'ISAF. El suïcida va fer xocar el seu vehicle amb un comboi militar de l'ISAF i va causar la mort de set persones, inclosos dos treballadors de l'ONU, i ferides a quaranta més. L'acció terrorista va ser condemnada pel president afganès, Hamid Karzai, hores després que dos míssils caiguessin pels voltants del seu palau sense causar-hi víctimes.
Tensió i censura a l'Iran
Teheran es despertà ahir presa per la Policia i grups de milicians islàmics Basikh, que detingueren centenars de seguidors del candidat opositor Mir Hussein Moussavi, que ahir denuncià oficialment el frau i demanà l'anul·lació dels comicis electorals de divendres. Mentrestant, diversos mitjans de comunicació han estat tancats per ordre governamental. En una carta enviada al poderós Consell de Guardians -òrgan que n'ha de validar els resultats-, l'exprimer ministre acusa el Ministeri d'Interior i el reelegit president Mahmud Ahmadinejad d'haver "influït en el resultat".
La tensió esclata a Tailàndia
Almenys dues persones varen morir i 103 resultaren ferides ahir durant les càrregues de l’Exèrcit tailandès contra els manifestants antigovernamentals a diferents zones de Bangkok, on des de diumenge passat regeix l’estat d’excepció igual que succeeix en cinc províncies veïnes. A la mort d’un civil de 50 anys se sumà poc després la d’un al·lot que en tenia 19, víctimes dels trets efectuats amb pistoles per un grup de protestants contra veïns del barri de Nang Lergn, pròxim a la seu del Govern, que criticaven les seves accions, segons va indicar el ministre adjunt a la direcció del mateix Executiu, Sathit Wongnongtoey.