La tensió es consolida

La polèmica per les expulsions d'immigrants gitanos romanesos duites a terme per les autoritats franceses desembocà ahir en un dur enfrontament entre el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, i el francès, Nicolas Sarkozy, durant la cimera de líders europeus, segons informà el primer ministre búlgar, Boyko Borissov. Hi va "haver una disputa, per no dir una esbroncada", entre Barroso i Sarkozy, apuntà Borissov. Mentrestant, altres assistents a l'acte qualificaren de "violent" l'intercanvi dialèctic.

Això no obstant, el president gal negà haver cridat el president de la Comissió i assegurà que havia conservat la calma malgrat el que considera "insults al seu país" per part de la vicepresidenta de l'Executiu comunitari i responsable de Justícia, Viviane Reding. Per part seva, Durao Barroso es negà a aclarir si hi havia hagut cap disputa tensa, alhora que recordà que la seva vicepresidenta, Viviane Reding, havia retirat els comentaris de les expulsions a gitanos que tant han irritat França. Així mateix, instà "altres" a actuar igual.

Reding suggerí dimarts un paral·lelisme entre el que està passant a França amb els gitanos i les deportacions de la Segona Guerra Mundial. Amb tot, el president francès defensà amb vehemència la legalitat de la seva política d'expulsions i va deixar clar que pensa continuar-la, malgrat les crítiques. "Volem el desmantellament de tots els campaments il·legals, amb independència de qui hi visqui", explicà Sarkozy, qui insistí que rebutja "la instal·lació a les portes de les nostres ciutats" d'aquest tipus d'assentaments "degradants tant per als qui hi viuen com per als veïns". Segons la seva opinió, els campaments "no són dignes ni de la República ni de l'ideal europeu".
Sarkozy recalcà que només una minoria de les persones afectades pel desmantellament de poblats a França són gitanes procedents d'altres països europeus.

Com a mostra, explicà que França va evacuar 500 campaments "il·lícits" durant el mes d'agost i que, dels milers de persones implicades, entre dos terços i tres quarts tenien la nacionalitat francesa i continuen, per tant, en territori gal. Però Barroso, igual que Sarkozy, també es va mantenir ferm en el seu discurs, de caire oposat al del president gal, i va deixar ben clar que "la CE complirà enterament el seu paper", és a dir, el d'investigar si França ha violat la legislació europea que prohibeix la discriminació per raons ètniques i que empara la llibertat de circulació.