TW
0

Milers de persones es van manifestar ahir en diverses ciutats franceses contra la política del Govern d'expulsar els gitanos i a favor de l'acollida dels estrangers, en unes marxes convocades per un centenar d'associacions i ONG amb el suport de partits polítics d'esquerra. La protesta parisenca, la més nombrosa amb 50.000 manifestants, segons els organizadors -12.000, diu la Policia-, va partir a les dues del migdia des de la plaça de la República amb un grup de gitanos al capdavant que portaven una pancarta en què es llegia "No a la política inhumana de Sarkozy".

El president francès, Nicolas Sarkozy, va ser l'objectiu principal dels lemes que van veure's en la protesta, juntament amb els ministres de l'Interior, Brice Hortefeux, i d'Immigració, Eric Besson. Els manifestants no van dubtar a comparar la política d'expulsió de gitanos amb la que durant l'ocupació alemanya de la Segona Guerra Mundial va dur a terme el règim col·laboracionista de Vichy, que lliurà milers de jueus als nazis. Així, el mandatari gal va ser comparat amb el general Petain, president de la França col·laboracionista en aquell període.

"França no pertany a Sarkozy, pertany als ciutadans, inclosos els immigrants", va assegurar un dels participants, Pierre, qui fou erigit com a portaveu d'una associació d'ajuda als "sense papers".

Gran nombre d'associacions
Multitud d'associacions humanitàries, ONG i col·lectius de gitanos, de "sense papers" i d'ajuda als immigrants van ser presents en la mobilització parisenca. A la marxa, s'hi van unir també representants polítics dels principals partits d'esquerra i líders sindicals, que tornaran al carrer dimarts en una protesta per la reforma de les pensions que planeja el Govern de Sarkozy.

Entre els assistents hi era el batle socialista de París, Bernard Delanoe, en representació del seu partit, al costat d'altres rostres coneguts d'aquesta formació i destacats líders de la resta de partits de l'esquerra i de l'extrema esquerra francesa, a més de la líder dels Verds, Cecile Duflot.

A Bordeus, Lió, Rennes, Marsella, Lilla i moltes altres ciutats del país, en total unes 130, igualment hi hagué manifestacions, tot i que foren menys nombroses que la que tingué lloc a París. Així mateix, a la capital belga, un centenar de persones es manifestaren davant l'Ambaixada de França a Brussel·les.