Caixa Rural Balears i Cajamar signen la fusió
Els presidents de Caixa Rural de Balears i de Cajamar, Gabriel Roca Roca i Antonio Pérez Lao, van formalitzar ahir davant notari l'escriptura de fusió de les dues entitats, que començaran a operar de forma conjunta el 13 de febrer. Amb la seva integració, aquestes caixes sumen 988 oficines, 5.200 empleats, 2,5 milions de clients i 53.000 milions de negoci gestionat, segons dades facilitades per les entitats. Amb l'acte de la firma d'escriptura, les dues caixes donen per conclòs el procés que s'inicià el passat 16 de juliol amb l'acord adoptat pels consells rectors de les dues entitats, que va ser ratificat per les assemblees generals celebrades el 19 d'agost i que ha obtingut l'informe favorable del Banc d'Espanya, la Conselleria d'Economia i Hisenda del Govern balear i el Ministeri d'Economia i Hisenda. El president de Caixa Rural de Balears, Gabriel Roca, remarcà "l'afinitat" d'ambdues entitats en la forma similar "d'entendre el projecte i els reptes de futur que tenen avui dia les caixes rurals". El resultat ha estat, segons subratllà, "una entitat renovada, transparent i en benefici de tothom", tant dels socis i clients com dels empleats i de la societat balear en general.
Els sindicats reclamen l'esforç de les administracions per atallar l'atur
Els sindicats CCOO, UGT i USO han reclamat avui diverses mesures i esforços de les administracions públiques de les Balears per contenir la desocupació i combatre els efectes de l'atur entre els treballadors. Els sindicats han destacat més la baixada del nombre d'afiliats a la Seguretat Social a l'arxipèlag (-5.756 afiliacions), que el d'ocupació (-562 aturats menys el gener que el desembre).
Salgado descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera
La ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, descarta que Espanya necessiti algun tipus d'ajuda financera, i expressa el seu suport a la reforma dels paquets d'ajuda de Grècia i Irlanda i a les propostes d'Alemanya de millorar la competitivitat de les economies més febles de la zona de l'euro.
Toxo respon a Merkel que Espanya va per “mal camí” en desocupació
El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha respost avui a la canceller alemanya, Angela Merkel, que Espanya va per "mal camí" en matèria de desocupació i ha considerat que té un "desconeixement supí" de com es negocien els convenis a Espanya.
L'economia va créixer el 0,2% a l'últim trimestre de 2010
L'economia espanyola va créixer un 0,2% entre octubre i desembre, després de l'estancament registrat en el trimestre anterior, encara que va tancar 2010 amb un retrocés del 0,1%, segons l'últim butlletí econòmic del Banc d'Espanya.
El PIB de les Balears apujà una mitjana d'1,86 % entre el 2000 i 2009
Les Balears es van situar a la cua del creixement del PIB durant el període 2000 i 2009, amb una taxa mitjana d'increment durant aquell període d'1,86%, la segona més baixa del país i lluny de la mitjana nacional, xifrada en una pujada anual del 2,21 durant aquells nou anys.
L'FMI en carrega les culpes a Rato
Rodrigo Rato dirigí l'FMI després de ser ministre d'Economia i Hisenda en els governs de José María Aznar. Foto: Efe. El Fons Monetari Internacional (FMI) va proporcionar "pocs avisos clars" sobre els riscs i les debilitats lligats a l'última crisi financera que planava sobre l'economia mundial abans que aquesta esclatàs, segons un informe intern elaborat per l'Oficina d'Avaluació Independent (OAI). En el document sobre el comportament de la institució en l'època en què Rodrigo Rato n'era el director (entre 2004 i 2007), els anys anteriors a la crisi financera i econòmica, l'OAI considera que el missatge bandera de la vigilància de l'FMI es va caracteritzar per l'"excessiva confiança en la solidesa i la resistència de les grans institucions financeres" i en l'aprovació de les pràctiques duites a terme en els principals centres financers.
El PP defensa la gestió de Rodrigo Rato al capdavant de l'FMI
Esteban González ha aplaudit la gestió de Rodrigo Rato al capdavant a l'FMI. Foto: Efe. El vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons, ha defensat avui la "impecable" gestió de Rodrigo Rato al capdavant del Fons Monetari Internacional (FMI) i ha dit que l'informe que critica a aquest organisme per minimitzar els riscs de la crisi no ha d'entelar el seu "prestigi". En roda de premsa a la seu del PP, González Pons ha assenyalat que el perquè existeixi o no aquest informe del FMI "seran probablement qüestions internes" de l'organisme. Després d'assenyalar que la gestió de Rato al capdavant del FMI se li va agrair i el va reconèixer com una de les "grans eminències de l'economia internacional", el portaveu del PP ha considerat que l'auditoria coneguda ahir no ha d'entelar el prestigi nacional ni internacional del qual fos vicepresident econòmic amb el Govern de José María Aznar.
L'economia espanyola perdé un 0,1% el 2010
L'economia espanyola va registrar una caiguda del 0,1% en el conjunt del 2010, tot i que va aconseguir un avanç del 0,2% en el quart trimestre en taxa intertrimestral, davant el creixement nul del trimestre anterior, segons l'avanç trimestral de la Comptabilitat Nacional publicat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), les dades del qual coincideixen amb les estimades pel Banc d'Espanya.
La reforma de les pensions ha causat un “impacte de confiança”
La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha subratllat que el pacte per a la reforma de les pensions subscrit avui pel Govern i els principals sindicats i patronal ha tingut un "impacte de confiança" immediat als mercats financers, el que demostra que és un acord "positiu" per a l'economia.
Manera admet que el deute públic no és mai un bon negoci per a l'emissor
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ha admès avui que "emetre deute públic mai és un bon negoci per a qui ho fa", encara que ha defensat que la sortida al mercat de títols de deute del Govern a un interès del 4,75 per cent és una bona operació per a les arques públiques.
El Govern vendrà 100 milions més de bons de deute
El conseller d'Economia i Hisenda, avui, durant les declaracions als periodistes. Foto: J. Torres. Els bons per finançar el deute de les Illes Balears es venen bé. El conseller d'Economia, Carles Manera, va dir ahir que a les dues del migdia del primer dia -dilluns- ja s'havien venut 100 dels 200 milions d'euros. És per això que va afegir que, "si feim una previsió en funció d'ahir -per dilluns-, no és agosarat que haurem d'emetre 100 milions més". De fet, el conseller, quan va anunciar la setmana passada que el Govern vendria 200 milions d'euros del deute públic del 2010 en forma de bons, ja va assenyalar que, si hi havia prou demanda, l'operació s'ampliaria un 50%, fins als 300 milions. Ara, ha quedat clar que la demanda hi és i, per tant, tan sols és qüestió de temps que l'Executiu ordeni l'ampliació de la venda. Manera -que parlà en un descans de les jornades que el grup parlamentari socialista tancà ahir mateix a la seu del partit a Palma- insistí que els bons del Govern havien tingut una "sortida espectacular" i que "l'estalviador hi ha vist un producte interessant".
L'economia balear creixerà el 0,6%
El Govern balear confirmà ahir la seva previsió que l'economia balear creixerà el 2011, en concret un 0,6%, i confia que no s'assoleixi enguany ni el que ve la xifra de cent mil aturats, la resultat del "desmesurat" creixement de la construcció en altres legislatures. L'economia de l'Arxipèlagr, assegurà el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, ja està creant ocupació gràcies al dinamisme del sector serveis i de les noves tecnologies; una altra qüestió diferent és quina quantitat dels actuals aturats (92.000 el novembre) podrà assumir el mercat laboral de Balears, on s'han desplaçat milers de treballadors arran del "boom" de la construcció.
El 91% de les empreses de les Balears preveu mantenir les seves plantilles
El 91% de les empreses de les Balears preveu que en el primer trimestre de 2011 mantindrà estables el seu nombre de treballadors respecte al mateix trimestre de 2010, segons l'últim Baròmetre del Treball de les Illes Balears. Aquesta enquesta, realitzada per l'Observatori del Treball de les Balears i difosa avui pel Govern, es refereix a la situació de les empreses quant a ocupació i xifra de negoci durant el quart trimestre de 2010, i a les seves expectatives del primer trimestre de 2011. CCOO i UGT diuen que el 2011 serà un any de pocs avenços econòmics
L'atur cau el desembre i les Balears tanquen l'any amb 91.288 desocupats
Joana Barceló ha pronosticat que les dades de l'atur descendiran el 2011. Foto: P. Bota. Les Balears registraren 91.288 persones sense feina en el darrer mes de l'any. Aquesta xifra suposa un 0,83% d'aturats (761) manco que el novembre. Així, per primera vegada des de 1996 es redueix l'atur un mes de desembre amb relació al novembre. Això no obstant, les Illes tancaren el 2010 amb 190 (0,2%) desocupats més que fa un any. Amb tot, es tracta de la segona comunitat amb el creixement interanual més petit. Des del Govern balear asseguren que el descens de la desocupació el desembre "consolida" la millora del mercat laboral illenc el 2010 i permet augurar que en el 2011 "començarà a reduir-se l'atur", encara que aquesta "inflexió" no ha d'ocultar el problema que representa l'existència de 91.288 aturats.
Hem de créixer o és millor tornar petits?
A Mallorca sempre hem estat desconfiats de mena. Record el meu padrí, que em deia que no entenia de cap de les maneres com podia funcionar un negoci en el qual el propietari no hi pogués ser present mentre els treballadors feien la seva feina.
“El canvi és d'urgència nacional”
El president del PP, Mariano Rajoy, demanà ahir, en el transcurs de la clausura de la I Cimera del PP a l'exterior, eleccions generals anticipades, perquè "com més temps siguin allà i més tardin a donar la paraula als espanyols, més car ens costarà a tots".
Bauzá reclama “seguretat jurídica” per reactivar el turisme
El president del PP de Balears, José Ramón Bauzá, ha reclamat "seguretat jurídica" i "treball conjunt entre les administracions i la iniciativa privada" per aconseguir la reactivació del sector turístic.
Ocaña assegura que les Balears sortiran de la crisi abans que les altres comunitats
El secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupost, Carlos Ocaña, assegurà ahir que les Balears sortiran de la crisi abans que la resta de comunitats autònomes gràcies a la recuperació d'Alemanya i el Regne Unit. En ocasió de la visita d'ahir a Palma per impartir una conferència al CaixaFòrum, el número dos del Ministeri d'Economia i Hisenda assegurà que la millora de la productivitat insular "pren cos" i assenyalà que les Illes ja surten de la recessió amb "un cert avanç". En la roda de premsa prèvia a la conferència destacà que el Govern d'Antich ha duit a terme un "important esforç" per "reconduir" la situació financera.
El Govern ven per primer pic 200 milions de deute als ciutadans
El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera, en una sessió parlamentària. Foto: P. Bota. El conseller d'Economia, Carles Manera, va anunciar ahir que dilluns el Govern començarà a vendre bons 'patriòtics' de deute públic per valor de 200 milions. Per primer pic en la història de l'Executiu balear, doncs, es vendrà el deute directament als ciutadans. Qui vulgui comprar-ne, ho haurà de fer abans del 4 de febrer a les dues del migdia i haurà d'estar disposat a gastar-s'hi, com a mínim, 1.000 euros. Les condicions de l'operació exclouen expressament les empreses i els fons d'inversió, els bancs i les caixes, les asseguradores, els fons de pensions i les societats gestores. A més, cap inversor no podrà comprar-ne més de dos milions d'euros. Ara, si hi ha molta demanda, tal com preveu Manera, l'operació es podrà ampliar fins a 300 milions.Qui estigui interessat a comprar deute públic balear ho haurà de fer a través de la Caixa, l'entitat que dirigirà l'operació, o bé via Sa Nostra, la Banca March, el Banc de Sabadell i el Deutsche Bank. Els interessos es cobraran en un sol pagament el 15 de febrer de 2012. D'aquesta manera, el Govern pretén cobrir la major part del deute pendent de l'any passat, que fins ara havia col·locat amb crèdits a curt termini.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc