El Govern vendrà 100 milions més de bons de deute

Abans que ningú

Carles Manera, a més, indicà que, si havien emès els bons tant de cop i volta, just en començar l'any, era perquè "hi ha altres comunitats autònomes que analitzen fer el mateix" i l'Executiu balear havia volgut ser el primer a fer-ho el 2011 i poder, així, col·locar el deute "sense dificultats". "Crec que ho hem encertat", apuntà. L'Executiu destinarà aquests 300 milions a pagar les inversions fetes el 2010, que fins ara eren finançades en pòlisses a curt termini. Segons el conseller d'Economia, pagant les inversions es dinamitzarà el teixit econòmic de les Illes Balears, fet que "és l'objectiu central de l'operació".

Quan Catalunya va vendre el deute en forma de bons -a principi de tardor- el Govern balear va dir llavors que no tenia previst fer-ho. Tanmateix, Manera va explicar ahir per què ara sí que ho veuen necessari. Segons digué, les condicions han canviat. "El 2010 vàrem col·locar el deute públic del 2009, uns 900 milions d'euros, sense dificultats insalvables" a un 2% o un 3% d'interès, "unes taxes molt acceptables en aquells moments", subratllà. Catalunya, en canvi, "tenia tot el seu paper col·locat" i no trobava on més vendre el deute. Segons Manera, el conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, fins i tot havia intentat trobar finançament en viatges al Japó i a París, però "no trobava ningú que li deixàs crèdit al mercat obert". Per això, va obtar pels bons, mentre que a les Illes no els calia.

En canvi, ara, durant "els darrers dos o tres mesos, el mercat de crèdit convencional s'ha eixugat", segons Manera. Va dir que fins i tot l'Estat col·loca el deute, en alguns casos, al 5%. Davant aquesta situació, s'ha hagut "d'explorar el mercat privat", assegurà Manera. De moment, pel que fa als primers 200 milions de deute que el Govern ven a un interès del 4,75% a un any, hi ha temps per comprar-ne fins al 4 de febrer a les dues del migdia. Encara que ja se n'hagin venut 100 milions, els primers a demanar els bons no tindran cap prioritat per sobre dels altres compradors que ho hagin sol·licitat dins el termini. Si hi ha més peticions que bons disponibles, el Govern i l'entitat que dirigeix l'operació, la Caixa, establiran un màxim de doblers que cada ciutadà podrà invertir. Tot i que el conseller insisteix que és una operació completament segura, cal tenir en compte que, com en tota inversió, qui hi estigui interessat s'ha d'informar sobre els possibles riscs i condicions.