UOB Ensenyament: «Nous currículums d’Infantil i Primària: TIL a la carta i religió a Infantil»
La UOB Ensenyament ha manifestat aquest dilluns el «malestar davant la precipitació en...
vaga ensenyament setembre 2012
La FECCOO pensa impugnar les instruccions sobre el decret de llengües
Les instruccions als centres educatius emeses la setmana passada per la Conselleria d'Educació sobre l'aplicació del decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), que els sindicats consideren "irregulars", aporten un punt de tensió afegit al conflicte obert al bell mig de la comunitat educativa de les Illes. "El caos generat pel cúmul de despropòsits, contradiccions i imposicions són el motiu i la base legal de la nostra propera impugnació a aquestes instruccions", afirmen des de la Federació de l'Ensenyament de Comissions Obreres, la FECCOO. Professors de l'IES Joan Maria Thomàs editen un vídeo contra les retallades i la LOMQE
vaga ensenyament setembre 2012
L'STEI avisa que les instruccions als centres sobre el decret de llengües són irregulars
El sindicat STEI-i ha avisat aquest dilluns de possibles "irregularitats legals" en les instruccions enviades als centres educatius pel secretari autonòmic de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats pel que fa a l'aplicació del decret que regula el tractament integrat de llengües a les aules de Balears.
Un centenar de centres recullen firmes contra el decret de llengües
Un centenar de centres de Primària i de Secundària ja recullen firmes en contra de l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües que la Conselleria d'Educació vol començar a posar en marxa el pròxim curs, si tot va bé. Si el malestar en contra de la lliure elecció de llengua el curs passat es materialitzà amb la creació del moviment 'Enllaçats per la llengua' i la penjada de llaços quadribarrats a les façanes dels centres, ara la retirada del decret es vol exigir a través de la recollida de signatures. La iniciativa, que ha sorgit del sindicat STEI-intersindical i de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català, rep el suport de l'OCB, Acció Cultural de Menorca, Institut d'Estudis Eivissencs, Escoles Mallorquines i Moviment per la Llengua, entre d'altres.
La Sindicatura de Comptes detecta irregularitats en les hores que fan els docents dels centres concertats
La Sindicatura de Comptes ha detectat l'existència de 58 docents que treballen simultàniament a dos centres concertats i que a més d'això sobrepassen les 24 hores lectives setmanals establertes. També han localitzat 15 professors que cobren nòmines d'un centre públic i un altre concertat alhora.
Bosch prepara una norma per regular què es pot penjar a les façanes dels centres públics
El llaç de la fotografia superior correspon a l’institut de Marratxí. Foto: Arxiu. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ja ha tornat a l'activitat i no consentirà que el curs vinent es tornin a penjar llaços per la llengua als centres públics. "Els anuncii", va assegurar ahir, " que prepararem una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educatius". Bosch considera aquests centres "edificis oficials" i, per tant, "només s'hi poden penjar banderes oficials que representin totes les mares, tots els pares i al·lots dels centres". Queda clar, doncs, que no donarà passada a la repetició d'aquesta reivindicació de la llengua pròpia, que nasqué a Muro i s'estengué ràpidament durant el darrer trimestre del curs. Mentre no es gestin els detalls d'aquesta norma, "com la que ja existeix sobre les façanes de qualsevol edifici públic oficial", el conseller protestà: "Estam utilitzant les façanes de tothom per posar-hi el que pensen alguns".
Protesta dels treballadors de l'IMAS per la sobrecàrrega de feina
Els treballadors de l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS) s'han manifestat aquest matí davant el Consell per protestar per la sobrecàrrega de treball que pateixen, perquè segons expliquen, no es cobreixen vacants, baixes ni vacances. Per contra, la presidenta de l'ens, la popular Catalina Cirer, ha dit que no s'està desatenent cap usuari.
El sector de la dependència es mobilitza per poder cobrar
El sector de la dependència ha decidit que no aturarà les seves mobilitzacions fins que no cobri. Ahir, mig centenar de representants de CCOO es manifestà davant del Consolat de la Mar per exigir el deute de gairebé 5 milions d'euros que té amb ells el Govern. Segons el secretari d'Organització de CCOO, Manel García, "el retard en el pagament afecta uns 1.200 usuaris de l'Arxipèlag que reben assistència en residències de la tercera edat i devers 700 treballadors".
15 centres intentaran evitar el fracàs escolar amb un pla pilot
Els primers quinze centres educatius de Primària i Secundària de les Illes que han estat escollits per posar en marxa el pla pilot de millora amb els contractes programa centraran els seus esforços a lluitar contra el fracàs escolar. Cada escola disposa d'autonomia per plantejar els seus objectius, si bé n'hi ha tres que la Conselleria d'Educació estableix com a "indefugibles": millorar el rendiment escolar dels alumnes, millorar la cohesió social i afavorir la reducció de la taxa d'abandonament escolar primerenc. Per poder tirar endavant els contractes programa que s'engegaran el proper curs, la Conselleria destinarà un milió d'euros anual durant tres anys a aquest pla pilot. D'aquests doblers, el Ministeri d'Educació n'aporta el 50 per cent a la Comunitat Autònoma. Els centres que iniciaran els contractes programa a Mallorca són set: el Col·legi d'Educació Infantil i Primària (CEIP) Alexandre Rosselló, el CEIP Miquel Duran i Saurina, CEIP Gabriel Vallseca, el Centre Concertat (CC) Sant Bonaventura, el CC Sant Felip Neri, l'institut Ses Estacions i l'IES Es Puig de Sa Font. A Menorca, un centre: el CEIP Àngel Ruiz i Pablo. A Eivissa, en seran dos: el CEIP Sa Graduada i l'institut Santa Maria d'Eivissa. A Formentera, cinc: el CEIP El Pilar, el CEIP Mestre Lluís Andreu, el CEIP Sant Ferran de ses Roques, el CC Verge Miraculosa i l'institut Marc Ferrer.
Set centres se sumen al Manifest pel català de l'IES Pau Casesnoves
Set instituts s'han adherit al Manifest en defensa del català impulsat pel claustre de l'IES Pau Casesnoves d'Inca. En aquest document, enviat a tots els centres educatius de les Illes el passat mes de novembre, es reclama una rectificació pública del president del Partit Popular de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, sobre la seva intenció de derogar/rectificar la Llei de normalització lingüística i/o el Decret de mínims. El Col·legi Públic (CP) Montaura de Mancor de la Vall, el CP Sant Salvador d'Artà, l'Institut d'Educació Secundària (IES) Josep Sureda I Blanes de Palma, l'IES Can Peu Blanc de sa Pobla, l'IES Porto Cristo, l'IES Capdepera i l'IES Port de Pollença, així com l'Assemblea de professors de l'IES Joan M. Thomàs de Palma i el sindicat STEI-i ja s'han adherit a la iniciativa del centre inquer. El claustre del centre públic també instava tots els centres docents, institucions i mitjans de comunicació a un acte de protesta simbòlic el proper 10 de febrer. Els centres que, de moment, s'han sumat a aquesta empresa organitzaran una seguit d'activitats didàctiques i complementàries que formen part de les programacions de cicle.
82 docents menys a 56 centres, segons ANPE
"Hem constatat que als 56 centres educatius que hem comprovat de manera aleatòria hi ha 82 docents menys", assegurà ahir la secretària general del sindicat ANPE, Aina Aguiló. A aquesta xifra, cal sumar-hi, segons l'entitat, "els 32 professors menys que hi ha al Conservatori de Música i Dansa de Mallorca, els 4 a Eivissa i els 9 a Menorca". D'aquesta manera, ANPE tornava a desmentir ahir el nombre oficial de 57 docents menys per a aquest curs anunciat dimarts passat pel conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs. Alguns dels centres que més han reduït la quantitat de professors, segons la llista aportada per ANPE, són a Eivissa l'IES Sa Blanca Dona amb sis menys; a Maó l'IES Pasqual Calbó amb quatre manco; l'IES Alcúdia amb vuit; a Inca l'IES Berenguer d'Anoia amb cinc menys; l'IES Port de Pollença amb tres manco, i ja a Palma, l'IES Politècnic i l'IES Francesc de Borja Moll amb cinc menys cadascun, i el CEIP Escola Graduada amb dos. D'aquesta manera més precisa, ANPE responia a les paraules de dimarts del conseller, en què els acusà de "crear alarmisme" i "d'irresponsabilitat" en donar la xifra de 400 docents menys. Allò cert és que ahir la secretària general d'ANPE es ratificà en les seves paraules i afirmà que, "si extrapolam els 82 professors menys al total de centres a les Illes, que són 372, sí que podem mantenir que aquest curs s'han retallat prop de 400 docents a les aules balears".
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
- La sèrie 'Norats' aconsegueix una audiència històrica a IB3 després que es proposassin liquidar-la