Indignació a la UIB per les especulacions sobre el substitut de Casas
Casas, durant el mes de desembre passat, en què llegí un manifest en contra de les retallades a la UIB. Foto: Arxiu. La comunitat universitària està indignada per les especulacions que ja es fan sobre qui serà el substitut o la substituta de la rectora de la UIB, Montserrat Casas, que va morir dissabte passat, 30 de març, després d'una llarga malaltia. El catedràtic d'Economia de la UIB, Carles Manera, que va ser entre 1996 i 2003 vicerector de Planificació Economicoadministrativa, assegurà que "no és l'ocasió per parlar d'això. La mort de Casas és molt recent". El catedràtic de Sociologia de l'Educació i Pedagogia Social, Martí X. March, afirmà que "em sembla fora de lloc, tot això, estic de dol, no hi ha hagut el funeral i s'ha de respectar la seva memòria".
Mor Montserrat Casas, rectora de la Universitat de les Illes Balears
Montserrat Casas Ametller, rectora de la UIB, morí dissabte capvespre a Barcelona a 57 anys víctima d'una llarga malaltia. La seva desaparició causà anit un gran impacte en el món educatiu, polític i social de l'Arxipèlag.
vaga ensenyament setembre 2012
Balears és la comunitat amb menys universitaris
La taxa neta d’escolarització en l’educació universitària a les Balears és de 10,5. Foto: Arxiu. Balears és la comunitat autònoma amb menys universitaris de tot l'Estat. Així es desprèn del darrer informe fet públic pel Ministeri d'Educació, Datos y cifras del sistema universitario español. Curso 2012-2013. La taxa neta d'escolarització en l'educació universitària a les Balears és de 10,5, mentre que la mitjana estatal és de 27,9. Just després de l'Arxipèlag trobam Castella-la Manxa (12,6) i just a l'altre extrem, per tant en la primera posició del rànquing en nombre d'estudiants, Castella-Lleó (35). Aquesta taxa d'escolarització és el resultat de dividir el total d'alumnes de 18 a 24 anys matriculats a estudis de 1r i 2n cicle i de grau pel nombre de població de 18 a 24 anys.
El català a la UIB
L'escomesa contra el català a l'educació desenvolupada pel Govern balear parteix més de supòsits ideològics i de voler controlar una part del vot castellanoparlant més radicalitzat que no del que demostra la realitat. El fet és que just la meitat de les assignatures que imparteix la UIB són en català.
Just la meitat de matèries de la UIB són en català
Només la meitat de les assignatures que ofereix la Universitat de les Illes Balears (UIB) es fan en llengua catalana. Mentre que la llengua pròpia predomina en els graus (les carreres), el castellà és més emprat en els màsters. En títols com Dret, Economia, Psicologia, Turisme i Periodisme, la majoria de les matèries s'ofereixen als alumnes en espanyol. Les dades, que apareixen a l'oferta formativa de la mateixa Universitat, posen en evidència que la realitat tampoc no és com la pintà el president del Govern, José Ramón Bauzá, qui dies enrere es queixà que la "llengua oficial" de la UIB era el català.
La UIB surt en defensa de l’escola en català
La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha sortit en defensa de l'escola en català amb la publicació d'un informe, Llengua i escola. Un model d'ensenyament com a garantia dels drets lingüístics, que assenyala els perills de trencar amb l'actual model educatiu. El departament de Filologia Catalana de la Universitat, autor del text, assegura que si s'aplica un model que no doni un tracte preferencial a la llengua catalana, el resultat serà l'aparició d'infants "monolingües que no tindran llibertat per usar la llengua que desitgin". Aquests infants estaran en "desavantatge dins una societat que consideri el català i el castellà oficials i en la qual se'n faci un ús efectiu", amb els consegüents problemes d'integració.
La UIB, de les pitjor finançades de l’Estat
Una protesta dels estudiants a favor de l’educació pública.Foto: Arxiu. La UIB és una de les universitats més mal finançades de l'Estat. Així ho reconegué ahir la institució en fer públics els seus pressuposts per al 2013. Concretament, els aproximadament 14.000 alumnes previstos del curs 2012-13 situen la previsió de la transferència nominativa corrent per estudiant en 3.763 euros. Si observam l'evolució d'aquest indicador, veurem que l'aportació per estudiant era de 4.962 euros l'any 2009, amb un total de 12.322 alumnes. Ara la realitat és una altra: el nombre d'estudiants ha augmentat un 10,18% i la transferència nominativa s'ha reduït un 21%. L'infrafinançament que pateixen els estudiants de la Universitat es veu perfectament si els comparam amb els de la Complutense.
La poesia teatral de Magisteri
Han passat vint anys d'ençà que el professor de la UIB Antoni Artigues inicià el projecte de Magisteri Teatre, seguint el que havia començat Encarna Viñas a principi dels setanta. La seva quimera era introduir la poesia i també les arts escèniques en l'educació dels futurs mestres per tal de "fer-la viure" de manera intensa. Artigues començà les representacions teatrals just després de la mort de Josep Maria Llompart amb un muntatge sobre Encarna Viñas: el magisteri més enllà de l'aula. Hi va recollir una selecció de poemes de Llompart i de Cèlia Viñas. De llavors ençà, el teatre a Magisteri no ha tingut aturall.
Llengua de pedaç
Tot això és necessari?Ara la Universitat.Quin pebre li ha picatal senyor apotecari?L'àmbit universitarija té el seu règim intern;i a la vista del quadernque usa el molt honorableés bastant més responsableque Wert, Bosch, Bauzá i Govern.
Bauzá no ho sap: el castellà també és oficial a la UIB
Casas i Bauzá, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-2012. Els estudiants l’esbroncaren. Foto: Arxiu. Bauzá no ho sap, però el castellà també és idioma oficial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). El president balear assegurà divendres a vespre, durant una entrevista en el programa d'Isabel Sebastián per ABC Punto Radio, que "el català és la llengua oficial" de la institució acadèmica, tot i que en realitat les dues llengües comparteixen la cooficialitat. L'argument li serví per posar en dubte l'autonomia universitària i reclamar un canvi de la llei. L'article 4 de l'Estatut de la UIB, el document que regula les normes de la institució, fa referència explícita a la llengua i assegura que el català és la "llengua pròpia" de la institució, malgrat que comparteix l'oficialitat "amb la castellana".
El CRE tanca i deixarà d'emetre els seus informes de conjuntura econòmica i social
El Consell Rector del Centre d'Investigació Econòmica (CRE), format per representants de la UIB i de Sa Nostra ha aprovat, a instàncies de l'entitat financera, la rescissió del conveni de col·laboració que possibilitava l'elaboració dels Informes de Conjuntura i de l'Informe Econòmic i Social de les Illes.
vaga ensenyament setembre 2012
El Govern es mostra indignat amb la gestió de la rectora de la UIB
El Govern es mostra indignat amb la gestió de la rectora de la UIB, Montserrat Casas, perquè, a parer seu, "actua amb poca lleialtat institucional". Així ho creu el director general d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement, Miquel Deyá. El darrer incident que ha contribuït a tensar encara més les difícils relacions entre la UIB i l'Executiu es registrà el 6 de novembre passat arran d'un correu electrònic que s'envià des del rectorat a part dels professionals de la institució.
vaga ensenyament setembre 2012
El Govern deu 700.000 euros a la UIB pels serveis lingüístics d’IB3
Cartell del Facebook dels corectors. El Govern deu a la Universitat de les Illes Balears (UIB) 700.000 euros pels serveis lingüístics prestats als informatius d'IB3 fins juny del 2012. La UIB i l'Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes (IB3) signaren el 2008 un conveni de col·laboració perquè la Universitat s'encarregàs del servei d'assessorament i correcció tant a la televisió com a la ràdio públiques. Ara bé, l'acord, que era per cinc anys, es trencà el mes de juny passat, després que el Govern no aportàs els doblers pactats per conveni. Concretament, l'Executiu es comprometia a aportar 430.000 euros anuals per poder disposar d'aquest servei. El servei d'assessorament que treballava a IB3 estava format per deu correctors i un coordinador. A part d'aquest equip, hi havia una comissió d'experts de la UIB dedicada a valorar i també a controlar la qualitat lingüística del mitjà públic.
Maria del Mar Bonet, Doctora Honoris Causa de la UIB
Imatge d’arxiu de la cantant quan presentà el darrer disc. Foto: Arxiu. El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears (UIB) aprovà ahir nomenar la cantant Maria del Mar Bonet Doctora Honoris Causa, un reconeixement que la mallorquina qualificà d'"extraordinari". "És un honor poder rebre un premi com aquest, estic meravellada", assegurava la cantant des de la seva residència de Barcelona. Val a dir que en algunes ocasions Bonet ha patit ‘l'arraconament' de les institucions pel seu posicionament social i polític, un fet que ella mateixa reconeix i assegura que "m'honora que sigui la Universitat la que vulgui fer-me aquest reconeixement; la UIB és la màxima institució que tenim sobre la llengua i la seva defensa", apunta.
Cartes al director
Una mica de serietat, senyors
Dia 4 passat, es publicà la notícia de la detenció d'un jove que havia adquirit material per, suposadament, dur a terme un acte de gran violència contra la UIB. Hores més tard, ja hi havia davant el nostre centre (l'IES Politècnic) càmeres, periodistes i fotògrafs, que pretenien enregistrar, fotografiar i entrevistar alumnes i professors del nostre institut, perquè, per motius que no hem aconseguit aclarir, donaven per cert que el jove en qüestió hi estudiava o hi havia estudiat.
Adéu, Tomeu, adéu
Transcendir, més enllà de l'intranscendent curt termini, només ho fan els homenots. La resta de mortals o no piulam o, si ho feim, no anam més enllà de criticar-los o valorar-los positivament...
vaga ensenyament setembre 2012
Més de 1.500 estudiants, en contra de les retallades educatives
La marea d’alumnes en passar pel Principal. Foto: J.Torres. Més de 1.500 alumnes es manifestaren ahir migdia pel centre de Palma en contra de les retallades educatives que està realitzant el Govern del PP. La protesta s'emmarcà dins la convocatòria de vaga "11x12. No a les reformes", feta pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de Mallorca. La vaga, convocada en l'àmbit estatal per diferents organitzacions estudiantils, a les Illes només fou secundada pel SEPC, que convocà just els alumnes de Secundària de Mallorca. Passades les 12 del migdia, i després de fer sonar xiulets i clàxons a la plaça del Tub, els joves es dirigiren per la Rambla, passant pel carrer de la Unió i el Born, fins a les portes de la Delegació del Govern.
La política del PP encén tots els sectors socials
La gestió del Partit Popular a les institucions de les Balears genera reaccions de rebuig cada cop més esteses a tots els sectors de la societat. N'hi ha prou de fer una ullada al dia a dia dels professionals de la sanitat o l'educació per comprovar com de complicat és fer feina amb recursos escassos. Aquests dos col·lectius són dos dels més tocats per les restrictives polítiques conservadores, però n'hi ha més. Ahir els treballadors de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) acordaren un calendari de vagues després de no arribar a acords pel conveni col·lectiu amb la Conselleria que dirigeix Biel Company. Els estudiants de Secundària i els universitaris, mentrestant, surten avui al carrer per denunciar les retallades en el sistema d'educació pública. El sector de la sanitat, que intensificarà les protestes que manté des de començament d'any, són a l'expectativa de conèixer com els afectarà la tisorada al pressupost del 2013.
Mor el geògraf mallorquí Bartomeu Barceló a 80 anys
El catedràtic de Geografia Bartomeu Barceló i Pons morí ahir de matinada a 80 anys a causa de les complicacions d'un delicat estat de salut que arrossegava des de feia mesos. Nascut a Ciutat el 14 de maig de l'any 1932, la seva ingent trajectòria el portà a convertir-se en un dels pares de la geografia balear i en un mestre de futurs geògrafs i intel·lectuals. Barceló es llicencià a la universitat Complutense de Madrid l'any 1955. A continuació, amplià els estudis a la Sorbona amb l'ajuda d'una beca del Col·legi d'Espanya a París.
La defensa de Morales afirma que escrivia les amenaces per tranquil·litzar-se
L'advocada de Juan Manuel Morales, Agustina Alonso, assegurà ahir que l'al·lot escrivia les seves amenaces per tranquil·litzar-se i després se li oblidava que volia dur-les a terme. La defensa del jove de 21 anys que volia imitar la matança de Columbine al campus de la UIB explicà ahir que després de realitzar-li l'informe psicològic i psiquiàtric -que se sol·licitarà avui- es podrà determinar si "té algun tipus de trastorn de la personalitat". Divendres no es va sol·licitar un examen psicològic en passar a disposició judicial a causa que es trobava "en condicions òptimes per declarar", va apuntar.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent