La UIB ha fet públic un document de quatre punts en el qual exposa la seva postura al voltant del polèmic decret. Segons la institució, el model actual d'atenció a les llengües a les escoles de les Balears, que s'havia anat implantant al llarg de més de tres dècades, “gaudia d'un ampli consens entre la societat i la comunitat educativa”. “Totes les avaluacions de què es disposa demostren que aquest model (que, com tot, es pot millorar de manera gradual) aconseguia que els escolars acabessin l'educació obligatòria havent assolit nivells acceptables de domini de les dues llengües oficials”, assegura. “El model que s'aplicava, i que ara es vol substituir, contribuïa a la cohesió social i a la formació d'una societat on podia garantir-se la llibertat d'ús de les dues llengües oficials”, afegeix la institució.
En aquest sentit, la UIB consta que existeix “precipitació en la introducció del TIL als centres educatius i que no hi ha garanties que la formació dels professors sigui l'adequada”. A més, observa una “manca de consens entre l'administració i la comunitat educativa que l'ha d'aplicar”. “Hi ha evidències que demostren que un elevat nivell de consens és una de les condicions bàsiques per aconseguir l'èxit de les reformes educatives”, adverteix la institució.
Normalització de la llengua catalana
La institució comparteix “la necessitat de millorar les capacitats dels nostres escolars en les llengües oficials, en l'anglès i, també, en altres llengües”, però alhora creu que, “amb bons mètodes, fer-ho no dificulta l'objectiu prioritari de la normalització de la llengua catalana”. “Aquests objectius s'han d'aconseguir progressivament i amb actuacions fonamentades en principis pedagògics contrastats i amb el suport d'equips especialitzats, avaluacions periòdiques, professorat format i amb consens i participació de la comunitat educativa”, adverteix.
Finalment, la UIB, com a màxima institució acadèmica i que té la funció consultiva en qüestions relacionades amb la llengua catalana d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, s'ofereix a l'administració i a la comunitat educativa “per aportar els estudis que calguin per millorar els objectius educatius i, en especial, els relacionats amb el coneixement de les llengües”.
De fet, segons el centre acadèmic, “un equip d'especialistes de la UIB ja ha començat les tasques d'elaboració d'un llibre blanc sobre llengües i educació a les Illes Balears, un procés que no conclourà sense consultar tots els sectors socials implicats”. També s’ofereix per “impulsar instruments que puguin afavorir el consens social i l'intercanvi de parers entre l'administració i els membres de la comunitat educativa”. Finalment, la UIB s'ofereix per col·laborar en la formació del professorat en la llengua anglesa.
13 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@ Dioclecià: d'acord, mestres, filòlegs, etc. no han de fer política, no és sa seua feina, d'acord. Ara, es polítics, malgrat tenguin majoria absoluta ("majoria absoluta" entre cometes, tenint en compte s'"altíssima" participació a ses últimes eleccions), no estan legitimats per governar a golpe de decretazo, sense tenir en compte es parer de sa majoria ni des experts o membres des sector que volen regular; això tampoc vol dir que facin polítca només per contentar a un sector determinat. Almenys, els hauran d'escoltar, dic jo, abans. Ni inventar-se coses, com s'altre dia que deien que es model basant en es trilingüisme es basava en exitosos projectes pilots (quins????), que sa immersió lingüística no funciona o, com a mínim, si tenen una determinada política que siguin conseqüents i l'apliquin fins a ses últimes conseqüències (on és es "trilingüisme" a IB3??)
S'ho tenen ben merescut. Molts de mestres es pensen que són ells qui han de fer política "educativa" i política "lingüística", Però això no és així. Si es volen dedicar a fer polítiques, el que han de fer és presentar-se a unes eleccions (amb el PSIB, Més, ERC, PSM, PI o EU) i maldar de ser elegits. Llavors sí podran fer política. Però des del centres educatius, així com des de la UIB, no han de fer política. A més, ni uns ni els altres estan en condicions de donar lliçons al Govern de res, en vista del fracàs col·lectiu que per a les Illes suposa l'actual sistema d'ensenyament vigent a les Illes. Els mestres haurien de fer més feina, plorar menys i fer-ho molt millor. No són conscients que són uns privilegiats, tot i pensar-se que són intocables. Ca barret! Fins aquí podíem arribar...
Que no nos impongan el CATeto en este foro, dejemos de responder y valorar la lengua CATeta y si podemos evitarlo cojonudo (para lo que sirve). Demostremos con hechos que el idioma CATeto no tiene futuro alguno fuera de alguna sala de estar de algún CATeto.
Qui dia passa, anys empeny. Mig any mal comptat i veurem a tots aquests cacics amb capse sen les màns, i la coa enmig de les cames, sortint del Consolat de Mar i de les conselleries. Ànims i força!.
Bravo, Dioclecià. Un text rodó. D´altres comentaris......en fi.... ....quam malus est mundus, cantandi, sicut hic cum inutile!....
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Pere, a ver cuanto duran los insumisos catalinos, ya verás cuanto les dura la tonteria a estos.....lo seguiremos al pie de la letra mejete, mira para que lo entiendas va a ser una huelguilla efímera, y si no al tiempo.
Tota sa raó correo del zar Serà històrica sa vaga i mani de dilluns. Enhorabona Bauzá. Ningú havia conseguit crear tant de rebuig entre sa comunitat educativa com vostè. És un crack que impulsarà un model educatiu que tan bon punt perdi seseleccions anirà a n'es fems.
I dic jo... Com que el Govern es passa la UIB per allà on no hi plou en contra del que diu l'Estatut, no els podríem denunciar?
Escolta Ainekin: la UIB té competències sobre normativa. Dir si hem deposar un accent aquí o allà, si hem d'usar "servei" enlloc de "servici", aquestes coses, ja m'entens. Però res més. La UIB no té competències de política educativa ni lingüística. La normalització lingüística ("linguistic planning", en diuen en anglès), igual que la sociolingüística, igual que la lliure elecció de llengua, igual que el TIL, són PROGRAMES POLÍTICS. Els professors del departament de filologia catalana de la UIB tendran el seu parer polític, que tots sabem quin és. Però és la seva opinió, res pus. De fet, si tant de poder els professors del departament de filologia catalana, per què no han aconseguit que la UIB fos monolingüe? No ho han aconseguit, ni ho aconseguiran mai perquè la llengua usada a la UIB pertany al terreny polític, no "normatiu". Recorda que el Govern sol tenir (o tenia) una "direcció general de política lingüística", un indici que t'hauria de ser suficient per veure que és el Govern qui fa les polítiques lingüístiques. I el Govern té el suport de les urnes per fer la política que consideri oportuna, al marge que els filòlegs diguin una cosa o l'altra. No hauries de confondre una cosa i l'altra. Quant a pedagogia en podíem parlar molt i no crec que els pedagogs de la UIB, a part del seu nombre, tenguin massa predicament a nivell nacional o internacional. Beneir la immersió lingüística obligatòria, com han fet en Martí March, no té res a amb la pedagogia, sinó amb l'antipedagogia, com ha explicat molt bé Juan Jiménez en un llibre recent. La immersió respon a una ideologia política, nacionalista per ser més exactes, per molt que semianalfabets com tu vulguin fer creure a la ciutadania que se tracta d'un mètode "científic" beneït per "acadèmics". Ciència, ciència, quants de crims es cometen en el teu nom!!! Dioclecià