La investigadora ha estudiat els cercles artístics i literaris cosmopolites de l'illa, com també les estructures culturals locals i el paper que les autoritats franquistes, tant les de l'illa com les estatals, varen tenir en la creació d'aquesta imatge d'Eivissa. La recerca assenyala els inicis d'aquest mite en la "presència significativa" els anys de la Segona República d'intel·lectuals forans que difonen a l'exterior una "visió paradisíaca de l'illa" que serà molt important en la "configuració del mite", especialment els intel·lectuals d'origen germànic que fugen del nazisme i els arquitectes catalans integrants del moviment GATCPAC. En la vida cultural local, l'autora destaca la Sociedad Cultural Artística y Recreativa Ebusus i la seva revista Ibiza i la creació, l'any 1948, de l'Instituto de Estudios Ibicencos, com a "catalitzadors de la cultura produïda a l'illa d'acord amb l'ordre franquista".
L'autora destaca com el franquisme "no va poder evitar la dissidència d'una part molt significativa dels intel·lectuals ni tampoc va aconseguir la marginació de la llengua catalana". Així, bona part de la desafecció al règim es va originar per les pròpies "contradiccions del sistema" i per l'evolució de personatges que, com Marià Villangómez, varen evolucionar de l'adhesió al franquisme inicial cap a posicions que s'inscriuen en el catalanisme cultural i en el suport a iniciatives culturals de signe aperturista. Per contra, altres personatges importants de la cultura eivissenca romanen fidels a la dictadura, com l'omnipresent Isidor Macabich.
Quant als intel·lectuals estrangers, la recerca destaca com el final de la Segona Guerra Mundial representa el principi d'un "degoteig continu" que culmina amb l'arribada de beatniks, primer, i de hippies, després, amb el punt àlgid en una altra guerra, la del Vietnam. En aquest sentit, la presència hippy és "el punt final en la configuració del mite d'Eivissa" iniciat pels intel·lectuals dels anys trenta del segle XX i el que possibilita la creació de la poderosa "marca turística" que avui és Ibiza.
La recerca contrasta la reacció del franquisme estatal davant la presència massiva dels seguidors estrangers d'aquests moviments contraculturals per l'atac que representava contra la moral oficial franquista amb la "utilització" que en varen fer les autoritats locals com a "element de promoció turística".
El franquisme local no contemplà els intel·lectuals forans com una amenaça, perquè no connectaven amb la realitat sociopolítica dels eivissencs que patien la dictadura. A la vegada, la tesi doctoral destaca com la intel·lectualitat internacional va contribuir a "l'espanyolització de l'illa", ja que no veu la veritable Eivissa més que com un exotisme antropològic.
La investigadora ha estudiat també les iniciatives vinculades al catalanisme cultural que coincideixen amb les reivindicacions polítiques en el context del tardo franquisme i amb la creació i l'activació de partits polítics i sindicats. En aquest sentit, la recerca assenyala l'Institut d'Estudis Eivissencs i la revista Eivissa, que de la mà de Villangómez s'allunya definitivament del franquisme, com a punt de confluència del catalanisme cultural eivissenc.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Interessant tesi i treball de na Rosa Rodríguez.
"El franquisme local no contemplà els intel·lectuals forans com una amenaça, perquè no connectaven amb la realitat sociopolítica dels eivissencs que patien la dictadura. A la vegada, la tesi doctoral destaca com la intel·lectualitat internacional va contribuir a "l'espanyolització de l'illa", ja que no veu la veritable Eivissa més que com un exotisme antropològic." Alemanys, anglesos, holandesos, etc...que no t'entenen o fins i tot s'ofenen si els dius "bon dia" o "bona nit". No crec que se'ls pugui considerar com a "intel·lectuals". Més aviat com a "cercasomnis impossibles" Molt bé per l'estudi.