L'OTAN investiga un suposat cas omís d'auxili a immigrants
L'OTAN està investigant el suposat incident denunciat per alguns immigrants indocumentats procedents de Líbia sobre el cas omís que haurien fet les unitats militars europees i de l'Aliança de les seves peticions de socors. Com a conseqüència, una seixantena d'immigrants africans haurien mort a la Mediterrània, segons informa avui el diari britànic The Guardian, que es basa en declaracions dels supervivents, que han tornat de nou a Líbia. "Estam intentant verificar la informació", ha dit a Efe una portaveu de l'organització, qui ha afegit que s'investiga quines unitats navals van poder ser a la zona a finals de març, quan l'embarcació en la qual viatjaven els immigrants va patir una avaria.
Gaddafi continua els atacs sobre Misrata
Les forces de Gaddafi continuen el setge contra la ciutat de Misrata. L'endemà que el règim anunciàs la mort d'un dels fills i tres néts del coronel, les forces lleials al règim continuaren les hostilitats i els bombardejos contra la ciutat. L'àrea del port fou bombardejada de manera intermitent per les forces gaddafistes, amb míssils i coets de morter, a causa de la seva importància estratègica, atès que representa l'única via d'accés a la ciutat, bloquejada per terra des de fa més de dos mesos. Ara bé, les forces de l'OTAN van aconseguir contrarestar les accions amb un bombardeig selectiu contra carros i blindats de les forces de Gaddafi. En aquest sentit, l'ajuda humanitària no pot arribar des de fa més de 48 hores al port de Misrata, ni els refugiats i ferits poden ser evacuats des de la ciutat, afirmà el portaveu de l'Organització Internacional de Migracions (OIM), Jean-Philippe Chauzy. "Estam esperant que ens donin llum verda des de l'OTAN (que s'encarrega d'escortar els vaixells) i el port de Misrata", va dir el portaveu, que va explicar que l'OIM necessita tenir seguretat per lliurar l'ajuda i embarcar les prop de 1.000 persones que té previst evacuar en aquesta ocasió.
Trípoli proposa eleccions lliures
El Govern libi podria convocar eleccions, en què es decidiria fins i tot el futur del dirigent Moammar al-Gaddafi, si cessassin els bombardejos de la coalició internacional, assenyalà ahir el ministre d'Exteriors libi, Abdul Ati al-Obeidi, en declaracions a la cadena de televisió britànica BBC. Els comicis es durien a terme, segons informà Al-Obeidi, sis mesos després que s'aturassin els bombardejos i estarien supervisats per l'ONU. D'altra part, França i Itàlia anunciaren ahir que se sumaven al Regne Unit per enviar un nombre reduït de militars d'enllaç -"entrenadors militars"- a Líbia per ajudar els rebels que lluiten contra el règim de Gaddafi. Dimarts, el Regne Unit ja havia declarat la tramesa d'assessors militars per ajudar el Consell Nacional de Transició libi (CNT), òrgan de govern dels opositors del dirigent de facto de Líbia. L'objectiu d'aquest enviament és aportar millores en el pla organitzatiu, de comunicació, logístic, humanitari i mèdic, a fi de protegir la població civil.
L'OTAN diu que no té prou avions per atacar
Els països de l'OTAN es van comprometre ahir a ser a Líbia tot el temps que sigui necessària la seva missió per protegir la població civil i dotar-la dels recursos bàsics, però van desatendre de moment les crides de França, el Regne Unit i la mateixa Aliança per augmentar la participació militar. Londres i París van arribar ahir a la reunió de ministres d'Exteriors que es fa a Berlín reclamant als seus socis més avions per atacar objectius terrestres del règim de Moammar al-Gaddafi, un treball que principalment desenvolupen ara les seves forces. Les autoritats militars de l'Aliança van reconèixer que voldrien veure més d'aquests avions participant en els bombardeigs, segons van comunicar els ministres el comandant suprem de l'OTAN a Europa, el general nord-americà James Stavridis. Tanmateix, la petició va ser per ara inútil, ja que no s'ha rebut cap oferta concreta, segons va admetre el secretari general aliat, Anders Fogh Rasmussen.
L'OTAN fa net Ajdabiya de gaddafistes i els cadàvers s'escampen arreu
Desenes de cadàvers de gaddafistes oferien ahir un espectacle dantesc a la porta oest d'Ajdabiya i al principi de la carretera que la uneix amb Brega, després que els avions de l'OTAN fustigassin intensament les tropes del règim que assetjaven la ciutat. Segons el testimoni del metge Ahmed Inasi, els soldats i mercenaris de Muammar al-Gaddafi abandonaren totalment aquesta localitat per l'atac de les forces aliades, el primer de gran intensitat mortífera sobre les forces del règim en tres setmanes. El resultat varen ser cossos carbonitzats o destrossats devora quinze -pel cap baix- vehicles tot terreny equipats amb armes pesants i totalment calcinats.L'estratègica ciutat, nus de comunicacions de l'est del país i la conquesta de la qual hauria possibilitat a les forces del Coronel intentar aïllar Bengasi de la connexió amb l'exterior, era castigada amb força des de dissabte pels efectius del dictador. Al matí, abans del bombardeig de l'OTAN, hi tenien lloc combats durs i cos a cos que hi havien causat, fins llavors, 21 morts entre insurgents i gaddafistes.
Bombardeigs aliats a Líbia maten almenys 50 rebels a prop de Brega
Els bombardeigs aeris de l'OTAN han causat avui la mort d'almenys 50 rebels libis a prop de la ciutat de Brega, a l'est de Trípoli, segons informa la cadena de televisió Al Arabiya. La cadena emiratí, que cita fonts de seguretat, ha afegit que molts altres integrants de les forces antigadafistas van resultar ferits en aquests bombardeigs.
L'OTAN ja controla totes les operacions
L'OTAN va decidir ahir fer-se càrrec de les operacions de protecció de la població civil líbia, la qual cosa implica la direcció dels atacs contra objectius terrestres, segons va anunciar un funcionari de l'organització. Els 28 membres de l'aliança van tancar un acord perquè l'OTAN "implementi tots els aspectes de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l'ONU per protegir els civils i les zones poblades de les amenaces d'atacs per part del règim de Moammar al-Gaddafi", va explicar la font. La decisió, acordada ahir pels ambaixadors dels països membres de l'organització, suposa que l'Aliança Atlàntica controlarà totes les operacions militars entorn de Líbia. L'OTAN ja va pactar dijous fer-se càrrec del manteniment de la zona d'exclusió aèria, i ja abans havia acordat vigilar amb una operació naval el compliment del bloqueig d'armes, també en compliment del mandat de l'ONU.
Els britànics donen per destruïda l'aviació de Gaddafi
El comandant de la Reial Força Aèria britànica (RAF) Greg Bagwell va dir ahir que l'aviació de Moammar al-Gaddafi està destruïda i que la coalició internacional patrulla "gairebé amb total impunitat" per l'espai aeri de Líbia. En declaracions als mitjans britànics, el vicemariscal de l'aire assegurà que els avions aliats "han destruït la major part de la força aèria" del dictador libi, la qual, segons advertí, ha deixat d'existir com a força de combat. "Ja no existeix com a força de combat i el seu sistema de defensa integrat i les seves xarxes de comandament i control estan seriosament danyats, fins al punt que podem operar amb gairebé total impunitat a Líbia", declarà.
La UE defensa un posicionament comú contra el règim de Gaddafi
La majoria de ministres d'Assumptes Exteriors de la UE ha defensat "la unitat" dins els Vint-i-set contra el règim de Muamar Gaddafi i han insistit que la Lliga Àrab manté el seu suport a la intervenció d'una coalició de països a Líbia per fer complir la resolució 1.973 del Consell de Seguretat de l'ONU, una cosa que ha posat en dubte Alemanya.
L'OTAN investiga la mort de 12 nins en un bombardeig
La força de l'OTAN a l'Afganistan va dir ahir que està investigant les denúncies d'oficials afganesos sobre la mort de 32 civils -entre els quals hi ha 12 infants- i 20 policies en dos bombardeigs registrats al sud i l'est. La tragèdia més recent es produí dissabte, en la qual moriren 12 infants i dues dones i sis persones més varen sofrir ferides a la conflictiva província meridional afganesa d'Helmand, segons va denunciar ahir una font oficial afganesa. L'atac es produí al districte de Naw Zad, després que un grup d'insurgents atacàs soldats de la missió de l'OTAN, la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF), va dir el portaveu del governador provincial, Daud Ahmadi.Els avions de l'ISAF, va explicar l'oficina, van bombardejar dos habitatges en el transcurs d'una operació contra el grup d'insurgents que estava atacant la base de Salam Bazar, la qual cosa havia fet que els soldats internacionals demanassin suport aeri. D'acord amb l'ISAF, el comandament militar del sud-oest afganès ha ordenat la tramesa d'un equip d'investigació a la zona, després de "rebre informació" sobre la "presumpta mort de civils" arran del bombardeig.
L'OTAN estarà 90 dies més a Líbia
Els països de l'OTAN acordaren ahir estendre durant 90 dies més, fins a finals de setembre, la seva missió a Líbia, segons anuncià el secretari general de l'organització, Anders Fogh Rasmussen. "Aquesta decisió envia un clar missatge al règim de Gaddafi: estam determinats a continuar la nostra operació per protegir el poble de Líbia. Mantindrem els nostres esforços per complir amb el mandat de Nacions Unides", assenyalà l'OTAN. L'Aliança Atlàntica assumí el control de les operacions internacionals a Líbia el 31 de març passat i aprovà un pla d'operacions per 90 dies, que vencien a finals de juny. Amb la decisió d'ahir, les accions de l'OTAN podran continuar al país nord-africà durant tres mesos més. Aquest tipus de passes requereixen el suport unànime dels 28 estats membres, que el març dugueren a terme interminables reunions per acordar l'activació del dispositiu militar. "La nostra decisió també envia un clar missatge al poble de Líbia: l'OTAN, els nostres socis, tota la comunitat internacional, està amb vosaltres. Estam units per assegurar que podeu modelar el vostre futur.
L'OTAN sortirà “aviat” de Líbia
Les operacions de l'OTAN a Líbia conclouran "aviat", segons anuncià ahir el secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen, que eludí avançar una data concreta. "L'OTAN i els nostres socis hi seran mentre se'ns necessiti, però ni un minut més. Quan determinam que l'amenaça ha acabat, posarem fi a l'operació", afirmà Rasmussen en roda de premsa. "No puc donar una data precisa, però crec que serà aviat", recalcà el responsable de l'OTAN.Rasmussen indicà que una hipotètica captura de Moammar al-Gaddafi no seria "el factor decisiu" per posar fi a l'operació, sinó que les noves autoritats del Consell Nacional de Transició (CNT) exerceixin "una protecció eficaç de la població civil". "Aquesta és la clau del nostre mandat de l'ONU: la protecció dels civils", va afegir el polític danès, qui va explicar que l'Aliança prendrà la decisió de posar fi a les operacions a Líbia després d'un "examen global" polític i militar de la situació en aquest país.
Els rebels donen un ultimàtum de 3 dies a les tropes lleials a Gaddafi
Amb els canons davant l'assetjada Sirte, el darrer bastió gadafista, i les tropes llestes per al seu assalt, els rebels han donat un ultimàtum de tres dies per a la rendició, mentre acceleren l'activitat política i logística a Trípoli per normalitzar la situació i enviar un missatge d'estabilitat. Només la pertinaç resistència dels xeics i líders tribals de la referida localitat, bressol del líder encara desaparegut Moammar al-Gaddafi, sembla que ja preocupa militarment el Consell Nacional de Transició (CNT), convençut que una vegada que Sirte caigui, la resta de focus de resistència desapareixeran. Una batalla que podria no esclatar si la negociació que existeix en curs arriba a bon port o els responsables de l'urbs costanera cedeixen davant l'ultimàtum donat ahir per les autoritats polítiques i militars rebels. Des de la ciutat de Bengasi, capital dels insurrectes, el president del Consell Nacional de Transició (CNT), Mustafa Abduljalil, advertí els habitants de Sirte que si no lliuren les armes abans de dissabte, es llançaran les operacions armades. "Aquesta és la darrera oportunitat.
La dona de Gaddafi i tres dels seus fills arriben a Algèria
El Ministeri d'Exteriors algerià anuncià ahir que la primera esposa del líder libi, Moammar al-Gaddafi, Sofia, i tres fills, Aníbal, Mohamed i Aisha, entraren ahir a Algèria. El document assegurava que els familiars del líder deposat libi varen entrar a les 08.45 hora local (09.45 hora espanyola) per la frontera terrestre entre Líbia i Algèria. La nota, que assegurà que els fills viatjaven acompanyats de les famílies, agregava que el Govern ja ha informat el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, el Consell de Seguretat i el president del govern rebel, Mahmud Jibril.Des de la caiguda de Trípoli a mans rebels, fa poc més d'una setmana, el parador del coronel libi i el dels membres de la seva família ha estat una incògnita i ha desencadenat nombroses hipòtesis i rumors. Divendres l'agència oficial egípcia Mena assegurà que sis vehicles, de marca Mercedes, van traslladar responsables d'alt rang de Líbia a Algèria, i que era possible que entre ells hi fos Gaddafi, i els seus fills. Tanmateix, l'endemà el portaveu del Ministeri d'Exteriors d'Algèria, Amar Belani va assegurar que "aquesta notícia no té cap fonament" i que la negava "de manera categòrica".
Els rebels controlaran Sirte en un termini de deu dies
Els comandants rebels libis creuen que Sirte, la ciutat natal del coronel Moammar al-Gaddafi, quedarà sota el seu control en un termini mínim de 10 dies, mentre que la cúpula política dels insurgents no disposa encara d'informació concreta sobre el parador del dictador libi, que ha generat tota mena d'especulacions. Segons diferents fonts, Gaddafi i alguns dels seus fills podrien ser al sud de Trípoli, refugiats en les canalitzacions subterrànies del riu artificial que alimenta la capital, a Sirte o, fins i tot, a Algèria. L'estratègica ciutat de Sirte, ubicada 450 quilòmetres a l'est de Trípoli, és un trofeu vital per a les forces anti Gaddafi que ataquen des de l'est i l'oest. Tot i això, els rebels mantenen que prefereixen una rendició negociada, però que lluitaran si és necessari.
Almenys 12 civils morts en un atemptat contra un comboi de l'OTAN a Kabul
Almenys dotze civils han mort i 47 més han quedat ferits avui a conseqüència d'un atemptat suïcida contra un comboi de l'OTAN en les proximitats del centre de reclutament de l'Exèrcit afganès a l'oest de Kabul, segons diferents fonts consultades per Efe.
L'OTAN mata 24 talibans
Els enfrontaments continuen a l'Afganistan. Com a mínim 24 talibans van ser abatuts ahir per l'OTAN, en l'atac fallit de la insurgència contra dues bases militars nord-americanes a la ciutat de Khost, capital de la província homònima situada a l'est del país centreasiàtic. A aquests rebels morts, cal afegir-hi dos civils abuts i cinc persones ferides, tres de les quals eren agents de Policia, segons informaren fonts oficials.
La missió de l'OTAN abat 14 insurgents
Les forces afganeses i de la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF), la missió de l'OTAN a l'Afganistan, han matat catorze insurgents, després de ser atacades diumenge mentre patrullaven a la província d'Oruzgan, al sud del país centreasiàtic, segons informà ahir l'ISAF. Després de travessar un riu, la patrulla fou atacada amb trets d'armes lleugeres i d'una metralladora, per la qual cosa la seva capacitat de maniobra es veié limitada. En avaluar la situació i concloure que no hi havia possibilitat de matar o ferir civils, els soldats van sol·licitar ajuda aèria contra els milicians.
L'expremier islandès es declara no culpable del col·lapse financer
Geir H. Haarde, exprimer ministre conservador d'Islàndia, negà ahir l'acusació de negligència greu durant el col·lapse bancari del país per octubre de 2008. Així ho afirmà en l'inici del judici en contra seu que té lloc a la capital. En la compareixença, Haarde demanà la suspensió del procés, perquè trobà que no havia violat la llei sobre responsabilitat dels ministres quan desatengué l'advertiment que va rebre respecte d'una imminent crisi dels principals bancs islandesos i no actuà en conseqüència.
L'OTAN torna a atacar el complex residencial de Gaddafi a Trípoli
Una forta explosió es va sentir ahir abans del migdia a Trípoli a l'àrea de Bab el Aziza, on es troba el complex residencial de Muammar al-Gaddafi, mentre una gran columna de fum gris s'elevava a la zona, informà la cadena de televisió qatariana Al Jazira. Tan sols unes hores més tard, a principi del capvespre, nous bombardejos varen colpejar altra vegada Trípoli. Diversos testimonis asseguraren que la jornada havia estat una de les més intenses, quant a atacs aeris sobre la capital, des que la coalició internacional va començar les operacions per març.Les incursions de l'OTAN a la capital líbia s'han multiplicat aquest dies i el complex de Bab el Aziza ha estat fustigat en diverses ocasions.