Un rebel libi descansa a la ciutat d'Ajdabiya. | AMR ABDALLAH DALSH

TW
0

El Govern libi podria convocar eleccions, en què es decidiria fins i tot el futur del dirigent Moammar al-Gaddafi, si cessassin els bombardejos de la coalició internacional, assenyalà ahir el ministre d'Exteriors libi, Abdul Ati al-Obeidi, en declaracions a la cadena de televisió britànica BBC. Els comicis es durien a terme, segons informà Al-Obeidi, sis mesos després que s'aturassin els bombardejos i estarien supervisats per l'ONU. D'altra part, França i Itàlia anunciaren ahir que se sumaven al Regne Unit per enviar un nombre reduït de militars d'enllaç -"entrenadors militars"- a Líbia per ajudar els rebels que lluiten contra el règim de Gaddafi. Dimarts, el Regne Unit ja havia declarat la tramesa d'assessors militars per ajudar el Consell Nacional de Transició libi (CNT), òrgan de govern dels opositors del dirigent de facto de Líbia. L'objectiu d'aquest enviament és aportar millores en el pla organitzatiu, de comunicació, logístic, humanitari i mèdic, a fi de protegir la població civil.

El president gal, Nicolas Sarkozy, el primer que va reconèixer el CNT, afirmà que en cap cas no es tracta de preparar un desembarcament de tropes, una opció que França rebutja de ple. Mentrestant, la jornada d'ahir al camp de batalla acabà amb la mort de dos fotògrafs occidentals a la ciutat de Misrata, assetjada per les tropes gaddafistes. Es tracta del fotògraf i cineasta britànic Tim Hetherington, que va produir la pel·lícula Restrepo, amb la qual fou nominat als premis Oscar en l'edició passada, i del fotoperiodista nord-americà Chris Hodros.

Les forces lleials a Gaddafi van mantenir ahir intensos combats amb els rebels a la ciutat de Misrata, el darrer bastió dels revoltats a l'oest del país, després dels enfrontaments que el dia anterior van deixar vuit morts.
"Hi ha intensos combats a la carretera de Nakl al-Thequeel, que porta al port. Les forces de Gaddafi intenten controlar aquesta carretera per aïllar la ciutat", advertí Abdelsalam, un portaveu dels rebels. Per part seva, el Govern libi negà que les seves tropes bombardejassin Misrata i assegurà que lluitaven contra milícies estrangeres relacionades amb Al Qaeda que volen destruir el país. Quant a les forces de l'OTAN, els seus avions van bombardejar ahir infraestructures de telecomunicacions i dels mitjans de comunicació a diverses ciutats líbies, segons informà la televisió estatal líbia.

Els mercenaris de Gaddafi

El líder libi, Moammar al-Gaddafi, ha destinat 3,5 milions de dòlars, uns 2,4 milions d'euros, per contractar centenars de mercenaris del nord d'Àfrica per combatre contra els rebels que intenten enderrocar el règim, segons van informar fonts de l'OTAN esmentades pel diari britànic The Daily Telegraph. Els detalls de l'acord per reclutar 450 mercenaris de la regió del Sàhara Occidental varen ser transmesos a l'OTAN per un antic membre del règim de Gaddafi durant les negociacions prèvies a la seva deserció i a la seva incorporació a les files rebels.
Segons aquest desertor, cada un dels mercenaris rep 10.000 dòlars per lluitar amb Gaddafi durant dos mesos. El Govern libi tancà el mes passat l'acord per contractar els mercenaris quan les manifestacions amenaçaven d'aconseguir la caiguda del règim.