'Otan Olutta', la cervesa que vol commemorar l'entrada de Finlàndia a l'OTAN
Després que Finlàndia hagi formalitzat la seva petició d'entrada a l'OTAN, molts ciutadans...
Häggman: «Tot va canviar el febrer amb la invasió d'Ucraïna. Per primera vegada hi ha hagut un canvi important en la política de defensa de Finlàndia i Suècia»
Johan Häggman ha explicat al programa matinal 'Bon dia' d'Ona Mediterrània la situació de Finlàndia i...
El Kremlin diu que l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN suposaria «una amenaça» per a Rússia
El Kremlin ha remarcat aquest dijous que l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN suposaria...
Continua la tensió a Ucraïna: Biden anuncia que enviarà «ben aviat» tropes a Europa de l'Est
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat aquest divendres a vespre que...
Un miler de militars de 24 països participen a Menorca en un exercici de l'OTAN
Prop de 1.000 militars de 24 països participaran en l'exercici...
Almenys 12 civils morts en un atemptat contra un comboi de l'OTAN a Kabul
Almenys dotze civils han mort i 47 més han quedat ferits avui a conseqüència d'un atemptat suïcida contra un comboi de l'OTAN en les proximitats del centre de reclutament de l'Exèrcit afganès a l'oest de Kabul, segons diferents fonts consultades per Efe.
L'OTAN aportarà més de 5.000 tropes addicionals al pla d'Obama per a l'Afganistan
El danès Rasmussen, en foto d'arxiu. L'OTAN enviarà més de 5.000 tropes addicionals a l'Afganistan que s'afegiran al reforç de 30.000 soldats nord-americans anunciat pel president nord-americà, Barack Obama, per estabilitzar el país, segons ha dit avui el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen. "Puc confirmar que els nostres socis i aliats en faran més, bastant més. El 2010, els membres no nord-americans d'aquesta missió enviaran almenys 5.000 soldats més a aquesta operació i probablement uns quants milers addicionals. Això s'afegirà als més de 38.000 que ja tenen allà", ha dit Fogh Rasmussen en roda de premsa. En tot cas, Rasmussen emfatitza que "tots els aliats n'han de dur més" i ha llançat una crida als països més reticents.
Tensió entre el Pakistan i els EUA per les incursions de l'OTAN i els atacs talibans
Augmenta la tensió entre Islamabad i Washington després que nombroses incursions de tropes de l'OTAN a la frontera amb l'Afganistan hagin acabat en sengles enfrontaments amb insurgents talibans. Ahir mateix, almenys tres milicians varen morir en un atac amb míssils suposadament llançats per un avió no tripulat dels EUA a la regió tribal pakistanesa de Waziristan del Nord, focus del conflicte. Dos altres soldats pakistanesos haurien mort en una envoscada.
Darrera empenta de l'OTAN a l'Afganistan
L'OTAN demanà ahir un darrer esforç a l'Afganistan amb la tramesa de més unitats d'instructors i assessors per tal d'aplicar la nova estratègia en aquest país, en el qual considera que comença a veure's la llum al final del túnel.Els ministres de Defensa de l'Aliança, reunits de manera informal a Istanbul, donaren suport al nou pla, que consisteix a reforçar l'acció del Govern afganès en el marc civil mentre l'Exèrcit i la Policia comencen a assumir la responsabilitat de la seguretat en algunes zones i llancen operacions contra els insurgents. En aquest sentit, el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Anders Fogh Rasmussen, va avançar que una gran operació dirigida per l'Exèrcit afganès es durà a terme a la conflictiva província d'Helmand (al sud del país) i serà "una demostració" de la nova capacitat de les tropes de Kabul. L'Estat espanyol tindrà un centre de referència dins l'OTANper lluitar contra els artefactes explosius a l'Afganistan, segons va anunciar la titular de Defensa, Carme Chacón, després de la reunió ministerial de l'Aliança. Serà situat a la localitat madrilenya d'Hoyo de Manzanares i es dedicarà a "la formació en prevenció i detecció en llocs similars al teatre d'operacions afganès", tal com va explicar Chacón.
Obama: EUA i Europa tendran èxit davant els desafiaments si ho fan junts
Obama pronunciant el seu discurs. Foto: Reuters. El president d'EUA, Barack Obama, s'ha marcat avui com a fita un món sense armes nuclears i ha assegurat que EUA i Europa afrontaran amb èxit els desafiaments del segle XXI “sempre que ho fem junts”. El president, que es troba a Estrasburg per participar en la cimera de l'OTAN, parlava en un encontre amb joves francesos i alemanys durant el qual va pronunciar un breu discurs sobre les relacions transatlàntiques. He vingut Europa aquesta setmana a renovar la nostra aliança”, ha indicat Obama en l'encontre al pavelló esportiu Rhenus, i ha agregat que “EUA està canviant però no pot ser només Amèrica la que canviï”.
L'OTAN mata 24 talibans
Els enfrontaments continuen a l'Afganistan. Com a mínim 24 talibans van ser abatuts ahir per l'OTAN, en l'atac fallit de la insurgència contra dues bases militars nord-americanes a la ciutat de Khost, capital de la província homònima situada a l'est del país centreasiàtic. A aquests rebels morts, cal afegir-hi dos civils abuts i cinc persones ferides, tres de les quals eren agents de Policia, segons informaren fonts oficials.
La missió de l'OTAN abat 14 insurgents
Les forces afganeses i de la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF), la missió de l'OTAN a l'Afganistan, han matat catorze insurgents, després de ser atacades diumenge mentre patrullaven a la província d'Oruzgan, al sud del país centreasiàtic, segons informà ahir l'ISAF. Després de travessar un riu, la patrulla fou atacada amb trets d'armes lleugeres i d'una metralladora, per la qual cosa la seva capacitat de maniobra es veié limitada. En avaluar la situació i concloure que no hi havia possibilitat de matar o ferir civils, els soldats van sol·licitar ajuda aèria contra els milicians.
L'OTAN diu que no té prou avions per atacar
Els països de l'OTAN es van comprometre ahir a ser a Líbia tot el temps que sigui necessària la seva missió per protegir la població civil i dotar-la dels recursos bàsics, però van desatendre de moment les crides de França, el Regne Unit i la mateixa Aliança per augmentar la participació militar. Londres i París van arribar ahir a la reunió de ministres d'Exteriors que es fa a Berlín reclamant als seus socis més avions per atacar objectius terrestres del règim de Moammar al-Gaddafi, un treball que principalment desenvolupen ara les seves forces. Les autoritats militars de l'Aliança van reconèixer que voldrien veure més d'aquests avions participant en els bombardeigs, segons van comunicar els ministres el comandant suprem de l'OTAN a Europa, el general nord-americà James Stavridis. Tanmateix, la petició va ser per ara inútil, ja que no s'ha rebut cap oferta concreta, segons va admetre el secretari general aliat, Anders Fogh Rasmussen.
Trípoli proposa eleccions lliures
El Govern libi podria convocar eleccions, en què es decidiria fins i tot el futur del dirigent Moammar al-Gaddafi, si cessassin els bombardejos de la coalició internacional, assenyalà ahir el ministre d'Exteriors libi, Abdul Ati al-Obeidi, en declaracions a la cadena de televisió britànica BBC. Els comicis es durien a terme, segons informà Al-Obeidi, sis mesos després que s'aturassin els bombardejos i estarien supervisats per l'ONU. D'altra part, França i Itàlia anunciaren ahir que se sumaven al Regne Unit per enviar un nombre reduït de militars d'enllaç -"entrenadors militars"- a Líbia per ajudar els rebels que lluiten contra el règim de Gaddafi. Dimarts, el Regne Unit ja havia declarat la tramesa d'assessors militars per ajudar el Consell Nacional de Transició libi (CNT), òrgan de govern dels opositors del dirigent de facto de Líbia. L'objectiu d'aquest enviament és aportar millores en el pla organitzatiu, de comunicació, logístic, humanitari i mèdic, a fi de protegir la població civil.
Gaddafi continua els atacs sobre Misrata
Les forces de Gaddafi continuen el setge contra la ciutat de Misrata. L'endemà que el règim anunciàs la mort d'un dels fills i tres néts del coronel, les forces lleials al règim continuaren les hostilitats i els bombardejos contra la ciutat. L'àrea del port fou bombardejada de manera intermitent per les forces gaddafistes, amb míssils i coets de morter, a causa de la seva importància estratègica, atès que representa l'única via d'accés a la ciutat, bloquejada per terra des de fa més de dos mesos. Ara bé, les forces de l'OTAN van aconseguir contrarestar les accions amb un bombardeig selectiu contra carros i blindats de les forces de Gaddafi. En aquest sentit, l'ajuda humanitària no pot arribar des de fa més de 48 hores al port de Misrata, ni els refugiats i ferits poden ser evacuats des de la ciutat, afirmà el portaveu de l'Organització Internacional de Migracions (OIM), Jean-Philippe Chauzy. "Estam esperant que ens donin llum verda des de l'OTAN (que s'encarrega d'escortar els vaixells) i el port de Misrata", va dir el portaveu, que va explicar que l'OIM necessita tenir seguretat per lliurar l'ajuda i embarcar les prop de 1.000 persones que té previst evacuar en aquesta ocasió.
L'OTAN investiga un suposat cas omís d'auxili a immigrants
L'OTAN està investigant el suposat incident denunciat per alguns immigrants indocumentats procedents de Líbia sobre el cas omís que haurien fet les unitats militars europees i de l'Aliança de les seves peticions de socors. Com a conseqüència, una seixantena d'immigrants africans haurien mort a la Mediterrània, segons informa avui el diari britànic The Guardian, que es basa en declaracions dels supervivents, que han tornat de nou a Líbia. "Estam intentant verificar la informació", ha dit a Efe una portaveu de l'organització, qui ha afegit que s'investiga quines unitats navals van poder ser a la zona a finals de març, quan l'embarcació en la qual viatjaven els immigrants va patir una avaria.
L'OTAN investiga la mort de 12 nins en un bombardeig
La força de l'OTAN a l'Afganistan va dir ahir que està investigant les denúncies d'oficials afganesos sobre la mort de 32 civils -entre els quals hi ha 12 infants- i 20 policies en dos bombardeigs registrats al sud i l'est. La tragèdia més recent es produí dissabte, en la qual moriren 12 infants i dues dones i sis persones més varen sofrir ferides a la conflictiva província meridional afganesa d'Helmand, segons va denunciar ahir una font oficial afganesa. L'atac es produí al districte de Naw Zad, després que un grup d'insurgents atacàs soldats de la missió de l'OTAN, la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF), va dir el portaveu del governador provincial, Daud Ahmadi.Els avions de l'ISAF, va explicar l'oficina, van bombardejar dos habitatges en el transcurs d'una operació contra el grup d'insurgents que estava atacant la base de Salam Bazar, la qual cosa havia fet que els soldats internacionals demanassin suport aeri. D'acord amb l'ISAF, el comandament militar del sud-oest afganès ha ordenat la tramesa d'un equip d'investigació a la zona, després de "rebre informació" sobre la "presumpta mort de civils" arran del bombardeig.
L'OTAN estarà 90 dies més a Líbia
Els països de l'OTAN acordaren ahir estendre durant 90 dies més, fins a finals de setembre, la seva missió a Líbia, segons anuncià el secretari general de l'organització, Anders Fogh Rasmussen. "Aquesta decisió envia un clar missatge al règim de Gaddafi: estam determinats a continuar la nostra operació per protegir el poble de Líbia. Mantindrem els nostres esforços per complir amb el mandat de Nacions Unides", assenyalà l'OTAN. L'Aliança Atlàntica assumí el control de les operacions internacionals a Líbia el 31 de març passat i aprovà un pla d'operacions per 90 dies, que vencien a finals de juny. Amb la decisió d'ahir, les accions de l'OTAN podran continuar al país nord-africà durant tres mesos més. Aquest tipus de passes requereixen el suport unànime dels 28 estats membres, que el març dugueren a terme interminables reunions per acordar l'activació del dispositiu militar. "La nostra decisió també envia un clar missatge al poble de Líbia: l'OTAN, els nostres socis, tota la comunitat internacional, està amb vosaltres. Estam units per assegurar que podeu modelar el vostre futur.
L'OTAN torna a atacar el complex residencial de Gaddafi a Trípoli
Una forta explosió es va sentir ahir abans del migdia a Trípoli a l'àrea de Bab el Aziza, on es troba el complex residencial de Muammar al-Gaddafi, mentre una gran columna de fum gris s'elevava a la zona, informà la cadena de televisió qatariana Al Jazira. Tan sols unes hores més tard, a principi del capvespre, nous bombardejos varen colpejar altra vegada Trípoli. Diversos testimonis asseguraren que la jornada havia estat una de les més intenses, quant a atacs aeris sobre la capital, des que la coalició internacional va començar les operacions per març.Les incursions de l'OTAN a la capital líbia s'han multiplicat aquest dies i el complex de Bab el Aziza ha estat fustigat en diverses ocasions.
L'expremier islandès es declara no culpable del col·lapse financer
Geir H. Haarde, exprimer ministre conservador d'Islàndia, negà ahir l'acusació de negligència greu durant el col·lapse bancari del país per octubre de 2008. Així ho afirmà en l'inici del judici en contra seu que té lloc a la capital. En la compareixença, Haarde demanà la suspensió del procés, perquè trobà que no havia violat la llei sobre responsabilitat dels ministres quan desatengué l'advertiment que va rebre respecte d'una imminent crisi dels principals bancs islandesos i no actuà en conseqüència.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc