La solidaritat de Mallorca amb les dones de Kobane ja supera els 1.000 euros
Les darreres setmanes a Mallorca s'ha difós la campanya de solidaritat econòmica amb una cooperativa de dones de Kobane...
S'estrena a Palma el documental 'Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa'
Aquest vespre de dijous a les 20.00 h el CineCiutat de Palma acollirà l'estrena del documental Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa.
L'ambient previ a la vaga del 29 encara és fred
L'eufòria prevaga encara no s'ha desfermat. Fins i tot ho pensen dins els sindicats, encara que matisen que precisament per mobilitzar la gent ja hi ha les seves accions. Nanda Hernández, recentment nomenada secretària general de CGT, explica: "No és veu una gran emoció amb vista a la vaga general, però si un gran rebuig a la reforma laboral i la retallada de les pensions". O sigui, que regna un ambient de desacord cap a les polítiques econòmiques del Govern, però no es materialitzen en una empenta per anar a la vaga. Hernández situa dos handicaps. Per una banda, "les empreses estan registrant ERO i fent por als treballadors. N'hi han que passen pena de fer vaga i que després tenguin més possibilitats perquè els acomiadin". Per una altra banda, continua Hernández, "els mitjans de comunicació donen una informació molt esbiaixada i descontectualitzada del que realment succeeix".Katiana Vicens, secretària general de CCOO, també reconeix que manca certa "tensió" prevaga, però és molt més optimista.
CNT, cent anys sembrant roses de foc a la terra illenca
Deia el poeta Antonio Machado: "Incert és el futur, però encara ho és més el passat". I és que reconstruir els temps passat, per abordar la història d'un sindicat com la CNT, és complicat. Ja han passat 100 anys d'ençà que centenars d'obrers llibertaris constituïren la CNT. Una trobada a Barcelona. Un octubre de 1910. I els darrers residus de la Setmana Tràgica encara flamejaven. Aquest era el context en el qual nasqué la CNT, amb una classe obrera impulsada -paradoxalment- per la repressió de l'Exèrcit que tractava d'ofegar-la. A aquesta primera trobada, hi assistiren federacions sindicals de Mallorca, com ara la de Joan Ordines, en representació del sector de la construcció i els picapedrers, que tenia 910 afiliats a l'Illa. Tal com explica Albert Herranz, membre del grup d'estudis Els Oblidats, "el moviment obrer a Mallorca tendia més al socialisme que no pas als llibertaris". Ara bé, "l'aparició de la CNT féu trontollar aquesta tendència". L'any 1919, per exemple, veia la llum el periòdic Cultura Obrera, en la que seria la seva segona època (que arribaria a un tiratge de 4.000 exemplars).
La dona de Gaddafi i tres dels seus fills arriben a Algèria
El Ministeri d'Exteriors algerià anuncià ahir que la primera esposa del líder libi, Moammar al-Gaddafi, Sofia, i tres fills, Aníbal, Mohamed i Aisha, entraren ahir a Algèria. El document assegurava que els familiars del líder deposat libi varen entrar a les 08.45 hora local (09.45 hora espanyola) per la frontera terrestre entre Líbia i Algèria. La nota, que assegurà que els fills viatjaven acompanyats de les famílies, agregava que el Govern ja ha informat el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, el Consell de Seguretat i el president del govern rebel, Mahmud Jibril.Des de la caiguda de Trípoli a mans rebels, fa poc més d'una setmana, el parador del coronel libi i el dels membres de la seva família ha estat una incògnita i ha desencadenat nombroses hipòtesis i rumors. Divendres l'agència oficial egípcia Mena assegurà que sis vehicles, de marca Mercedes, van traslladar responsables d'alt rang de Líbia a Algèria, i que era possible que entre ells hi fos Gaddafi, i els seus fills. Tanmateix, l'endemà el portaveu del Ministeri d'Exteriors d'Algèria, Amar Belani va assegurar que "aquesta notícia no té cap fonament" i que la negava "de manera categòrica".
Els rebels donen un ultimàtum de 3 dies a les tropes lleials a Gaddafi
Amb els canons davant l'assetjada Sirte, el darrer bastió gadafista, i les tropes llestes per al seu assalt, els rebels han donat un ultimàtum de tres dies per a la rendició, mentre acceleren l'activitat política i logística a Trípoli per normalitzar la situació i enviar un missatge d'estabilitat. Només la pertinaç resistència dels xeics i líders tribals de la referida localitat, bressol del líder encara desaparegut Moammar al-Gaddafi, sembla que ja preocupa militarment el Consell Nacional de Transició (CNT), convençut que una vegada que Sirte caigui, la resta de focus de resistència desapareixeran. Una batalla que podria no esclatar si la negociació que existeix en curs arriba a bon port o els responsables de l'urbs costanera cedeixen davant l'ultimàtum donat ahir per les autoritats polítiques i militars rebels. Des de la ciutat de Bengasi, capital dels insurrectes, el president del Consell Nacional de Transició (CNT), Mustafa Abduljalil, advertí els habitants de Sirte que si no lliuren les armes abans de dissabte, es llançaran les operacions armades. "Aquesta és la darrera oportunitat.
Gaddafi hauria sortit de Líbia cap a Níger
Els rumors de la sortida de Líbia cap a Níger per part del coronel libi Moammar al-Gaddafi sembraren de dubtes la jornada d'ahir, que estigué marcada, per part dels rebels, per la promesa que no hi haurà represàlies contra aquells que han donat suport als gaddafistes. A això s'hi sumà el compromís que es millorarà amb rapidesa la vida de la població. Totes dues promeses centraren ahir la negociació per a la rendició de Bani Walid, una de les poques zones que encara resisteixen l'avançament dels rebels. Així ho confirmà ahir una font rebel propera a la negociació, que va apuntar que l'acord podria quedar tancat al llarg de les pròximes hores i que l'entrada de les forces insurrectes a la localitat podria tindre lloc avui o demà. Després de forçar el diàleg durant diversos dies, s'experimentà ahir un impuls enmig dels rumors sobre la possibilitat que Gaddafi hagués aconseguit un acord per fugir i exiliar-se a Burkina Faso.
Gaddafi, abatut
El cadàver del coronel Moammar Al-Gaddafi, abatut després de ser capturat amb vida. Foto: Efe Líbia acomiada, aquest cop per sempre, qui ha estat el seu líder. Moammar al-Gaddafi va morir ahir amb 42 anys de totalitarisme en el currículum, un règim que va néixer arran d'un cop d'Estat per ‘alliberar' el país de la política exterior occidentalista del Rei Idriss i després d'una cruenta batalla amb un poble que clamava democràcia. La mort li arribà a la seva ciutat natal, Sirte, durant un atac de les forces revoltades del Consell Nacional de Transició (CNT). Els seus fills Mutassim i Saif al-Islam també hi foren abatuts. La caiguda del mandatari coincidí amb la presa del darrer bastió del règim: Sirte, la localitat on va néixer el 1942. L'ONU demana que s'investiguin les circumstàncies de la mort de Gadafi