La NASA revela les primeres imatges de l'Univers com mai l'hem vist
La primera imatge de l'espai profund del telescopi espacial James Webb ha estat difosa...
Experts confirmen, amb les darreres dades, el ràpid escalfament mundial
Informes de l'OMM i la NOAA col·loquen l'any 2017 entre els tres anys...
L'IMEDEA (CSIC-UIB) desenvolupa amb la NASA una eina per estudiar els canvis regionals en el nivell de la mar
L'estudi publicat a la revista Journal of Climate destaca que els canvis de temperatura...
L'explorador Curiosity envia a la NASA les primeres imatges de la superfície de Mart
El vehicle robotitzat 'Curiosity' ha enviat a la NASA les tres primeres imatges de la superfície de Mart poc després d'aterrar sobre el planeta vermell, una fita aconseguida a les 1.30 hores de dilluns, les 7.30 hores hora peninsular. «No m'ho puc creure. Es increïble», ha dit el número dos de l'equip de descens i aterratge del 'Curiosity', Allen Chen, en el moment en què les fotografies han arribat al lloc de control de la missió. El vehicle es va enlairar a bord d'un coet no tripulat Atles 5 el passat 26 de novembre i, al llarg d'aquests nou mesos, ha recorregut al voltant de 60 milions de quilòmetres.
Un asteroide no causà l'extinció dels dinosuares
Les darreres observacions de la sonda WISE posen en dubte que un asteroide de la família Baptistina fos el causant de la desaparició dels dinosaures a la Terra fa 65 milions d'anys, segons un estudi difós ahir per la NASA. Els científics fins ara asseguraven que un gran asteroide havia impactat a la Terra i havia provocat l'extinció d'aquests éssers vius i d'algunes altres formes de vida al planeta, tot i que en desconeixien exactament l'origen. El 2007 un estudi fet per científics de l'Institut d'Investigació Southwest, a Colorado, amb telescopis terrestres apuntà per primer cop com a sospitós un asteroide de la família Baptistina, situat al cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter. Segons aquesta teoria, l'asteroide Baptistina impactà amb un altre asteroide del cinturó fa 160 milions d'anys, que esbocinà el primer en fragments tan grans com muntanyes. Els científics creien que un d'aquests fragments havia arribat a la terra i havia causat l'extinció d'aquests éssers vius.
La NASA necessita astronautes
La NASA no disposa de prou astronautes entre les seves files per cobrir els compromisos que té amb l'Estació Espacial Internacional (ISS), segons un informe que l'agència espacial ha encarregat al Consell d'Investigacions Científiques nord-americà, que determina que, dels 63 professionals que estan en plantilla, només sis estan mèdicament qualificats i disponibles. El document mostra la baixada d'efectius que ha sofert la NASA en els darrers anys, ja que fa una dècada en tenia uns 150. A més, després d'un estudi de la situació del sector, el Consell preveu que la NASA perdrà una dotzena d'astronautes més abans que acabi l'any. L'informe adverteix que l'actual mida del cos de professionals "representa un risc per a la inversió dels Estats Units i la seva capacitat de dur a terme vols espacials humans".
La imatge més completa de la Lluna
La NASA ha presentat la imatge més completa que es té fins ara de la Lluna gràcies a les dades transmeses per la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO). En realitat, LRO ha canviat per sempre la visió de la Lluna ja que, amb els 192 terabytes de dades, imatges i mapes recollits pels set instruments que integren la sonda, han configurat la imatge més precisa fins a la data del satèl·lit natural de la Terra.
El mapa de Mart més precís
La NASA ha aconseguit mostrar Mart amb la major precisió de la història gràcies a la càmera de la sonda Mars Odyssey, que mostra el Planeta Vermell amb una definició fins ara mai vista. El mapa va ser construït amb prop de 21.000 instàntanies capturades pel sistema d'Imatges d'Emissió Tèrmica, Themis, una càmera multibanda d'infraroigs que acull la sonda espacial. Els investigadors del Centre de Vol espacial de Mart de la Universitat Estatal d'Arizona a Tempe, en col·laboració amb el Laboratori de Propulsió a raig de la NASA (JPL) a Pasadena, Califòrnia, han presentat al gran públic aquest mapa, que van començar fa vuit anys. La càmera ha fotografiat pam a pam el Planeta Vermell i els científics han tractat les imatges per aconseguir la major nitidesa possible. Les fotos han estat suavitzades i mesclades cartogràficament per realitzar un mosaic gegant que la NASA ha posat a disposició del gran públic a la seva pàgina d'internet. Els usuaris poden desplaçar-se per les imatges i apropar-les o allunyar-les com si disposassin d'una lupa gegant que permet aproximar-se al planeta vermell com mai abans en la història.
L'Endeavour aterra a Florida
La nau en el moment de tocar sol americà. Foto: Efe. El transbordador espacial Endeavour ha aterrat diumenge a la nit al centre Espacial Kennedy, a Florida, després de catorze dies de missió a l'Estació Espacial Internacional. La nau, en què viatjaven sis tripulants, ha lliscat sobre la pista sense incidents a les 10.20 hores de la nit (04.20 hores a Balears). Els problemes però, no van danyar cap sistema, segons l'agència. L'Endeavour i la seva tripulació han passat deu dies a l'estació espacial per instal·lar-hi una coberta d'observació i completar altres tasques de manteniment.
Captats 3.000 astres
El telescopi espacial WISE de la NASA ha enviat ja les primeres imatges que ha captat de l'espai, que mostren devers 3.000 estels de la constel·lació de Carina, segons informa l'agència espacial a la seva web. Les fotos en qüestió han capturat un tros del cosmos agafat amb llum infraroja. L'angle de visió del WISE cobreix una porció de cel tres vegades més gros que la lluna plena. En el cas d'aquestes primeres fotografies, s'hi inclou una àrea, prèviament seleccionada, que no conté cap objecte excessivament brillant que pogués fer malbé el telescopi en el cas d'una observació massa llarga.
A l'avantguarda europea
P2009QG31 i P2009T2 La Sagra. Aquests són els noms que la Unió Astronòmica Internacional ha posat als dos cometes que els telescopis robotitzats de l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM), amb seu a Costitx, ha descobert el darrer mes. El primer cos celeste s'identificà dia 28 de setembre i el segon, dia 12 d'octubre. Cal recordar que el darrer que l'astronomia espanyola va localitzar fou datat l'any 1932.
La NASA ofereix avui en directe per internet l'impacte de la sonda LCROSS contra la Lluna
L'agència espacial estatunidenca (NASA) oferirà en directe per internet avui l'anunciada maniobra d'impacte contra la Lluna de la seva sonda LCROSS (Lunar Crater Observation and Sensing Satelite) juntament amb una fase propulsora del coet Centauro que la va traslladar des de la Terra fins a l'òrbita lunar. El propòsit és intentar localitzar aigua al nostre satèl·lit. Segons un comunicat, la retransmissió començarà a les 6.15 (hora de la costa Est), 13.15 hora balear, a través de NASA TV i del lloc web oficial de l'agència espacial estatunidenca ('www.nasa.gov/ntv'). El programa inclourà imatges en directe de la càmera de la sonda, animació de telemetria rebuda en temps real, imatges de les operacions de la missió, comentaris d'experts, i retransmissió del moment de l'impacte amb imatges rebudes al centre Ames de la NASA i, possiblement, de l'observatori de Mauna Kea, a Hawaii. Aquí podeu veure tot el procés.
Objectiu: tornar a la Lluna
Encara que amb menys ostentacions que en els anys seixanta, la indústria nord-americana afronta un autèntic desafiament tecnològic per aconseguir el retorn de la bandera de les barres i les estrelles a la Lluna. Són milers de treballadors en més de 200 empreses que fan feina amb la NASA en la fase inicial de construcció del nou coet Ares, base del Programa Constellation, amb el qual Estats Units preveu rellançar la investigació espacial al satèl·lit, i més enllà, en un un termini de deu anys.
La NASA cerca nous exploradors per trobar vida fora del sistema solar
L’agència espacial nord-americana (NASA) anuncià aquest dijous la creació del programa de beques Carl Sagan per a un doctorat en Exoplaneta i Exploració. El programa, que porta el nom de l’astrònom nord-americà que popularitzà la ciència a través dels seus llibres i presentacions a la televisió, impulsarà la recerca de vida en planetes fora del sistema solar o exoplanetes.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc