Segons un comunicat, la retransmissió començarà a les 6.15 (hora de la costa Est), 13.15 hora balear, a través de NASA TV i del lloc web oficial de l'agència espacial estatunidenca ('www.nasa.gov/ntv').
El programa inclourà imatges en directe de la càmera de la sonda, animació de telemetria rebuda en temps real, imatges de les operacions de la missió, comentaris d'experts, i retransmissió del moment de l'impacte amb imatges rebudes al centre Ames de la NASA i, possiblement, de l'observatori de Mauna Kea, a Hawaii.
El cràter seleccionat per a l'impacte, Cabeus A, es troba molt prop del pol sud de la Lluna. El lloc exacte de l'impacte se situa en un punt del centre del cràter lleugerament desplaçat cap al nord, en una zona d'ombra permanent. Les dades del Lunar Prospector indiquen que la part específica del cràter podria contenir fins a 2% d'aigua en el metre superior de la terra.
El xoc contra la superfície ha estat programat per a les 11.30 UTC (13.30 hores a les Illes). L'etapa superior del Centaure impactarà en primer lloc. Quatre minuts més tard, ho farà el mateix LCROSS. L'impacte i el núvol de pols aixecat serà observat i estudiat detalladament per la nau espacial abans de la seva pròpia destrucció, però també des de la Terra, i no només des de grans observatoris. També podrà ser seguit amb un telescopi d'aficionat, a més de per internet gràcies a la NASA.
En el moment de l'impacte, el punt elegit estarà a la foscor i el plomall de material expulsat aproximadament arribarà a uns 10 quilòmetres d'altura. «La selecció de Cabeus A va ser el resultat d'un intens debat dins de la comunitat científica lunar que va incloure la revisió de les últimes dades d'observatoris terrestres i els nostres companys de Kaguya missions a la Lluna, Chandrayaan-1, i l'Orbitador de Reconeixement Lunar», ha declarat l'investigador principal del projecte, Tony Colaprete.
La missió LCROSS espera que en el núvol es continguin signes d'aigua lunar. Les dades del Lunar Prospector mostren la presència d'hidrogen dins d'aquest cràter, però l'aigua és un dels molts materials que podrien ser reservori per a l'hidrogen. «Sabem que és l'hidrogen. Podria ser l'aigua. Podria ser el metà o els hidrocarburs, o substàncies orgàniques», ha dit Colaprete, qui considera que la missió serà un èxit científic, independentment del que trobi.
Colaprete ha dit que l'impacte hauria d'arribar a una brillantor màxima de magnitud 5, possiblement fins i tot de magnitud 4 i que el període de brillantor màxima ha de «durar uns 30 segons i lentament s'esvairà una vegada el núvol de material desplaçat baixi un altre cop a la superfície».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
mal lis caigui sa lluna damunt els ous....deixau de jugar a Dèus!
Ara només faltaria que provoquesin un tsunami lunar aquests de la nasa.