Així el tren no convenç
L’aposta que la Conselleria de Mobilitat ha fet pel tren en superfície al seu pas pel nucli urbà de Manacor ha sorprès tots els grups polítics municipals. Cal recordar que hi un acord plenari per demanar que es descarti, precisament, el recorregut exterior que ara en proposa la Conselleria de Mobilitat. També s’ha de pensar, però, que tots els grups es reuniren la setmana passada amb el conseller per supervisar el projecte d’obertura de la línia Manacor-Artà.
Mobilitat aposta pel tren en superfície a Manacor
La Conselleria de Mobilitat es decanta per fer passar el tren en superfície al seu trajecte pel passeig del Ferrocarril, a Manacor, en la futura línia que arribarà fins a Artà. Un estudi encarregat pel departament de Gabriel Vicens demostra que aquest projecte és més econòmic i tècnicament més fàcil que no soterrar les vies. Segons informà ahir Vicens, "aquest estudi no suposaria la implantació d’un tren convencional, sinó que s’optaria pel que es coneix amb el nom de tren-tram. Això és un vehicle a mitjan camí entre el tren i el tramvia que no provocaria cap obstacle a la ciutat".
Manacor anirà a la vaga si no se soluciona la situació
No hi hagué vaga, però sí que deixaren ben clar el seu suport a les reclamacions que en àmbit estatal reivindica el col·lectiu judicial. Malgrat tot i no hi faltà la presència d’una pancarta a la façana dels jutjats que resava ‘Els jutges d’aquest partit donen suport a la protesta’ en un dia de plena normalitat. La degana dels jutjats de Manacor, Ana Salmerón, fou l’encarregada de llegir un manifest, sense opció a ser preguntats pels periodistes, que s’alineava amb les tesis que defensen la mancances que històricament pateix l’Admnistració de Justícia. Salmerón rebé el suport de la resta de jutges del partit judicial de Manacor.
Fi de la instrucció
El jutge del Jutjat d’Instrucció número 6 de Manacor haurà de decidir en breu si hi haurà judici o no sobre el cas Llicències, una querella que pesa sobre l’exbatlessa de Felanitx i actual portaveu i diputada del PP, Catalina Soler, presentada per PSOE, PSM i EU-Els Verds l’any 2007. Ahir, l’antiga oposició del Consistori felanitxer entre 2003 i 2007.
Crema il·legal
La coalició PSM+Esquerra+Verds de Manacor ha denunciat que l’Ajuntament permet la crema il·legal de residus al cementeri municipal, uns fets que seran posats en coneixement del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona). Així ho va anunciar el regidor Andreu Pascual en el transcurs del ple ordinari que es va fer ahir.
Un jove mor calcinat en un accident de cotxe de Manacor a Porto Cristo
Jornada tràgica a les carreteres de Mallorca. A les 05.15 hores d'ahir a la matinada, un jove de 23 anys identificat com Javier Sánchez Sojo perdia la vida després de patir un aparatós accident de trànsit. El sinistre es va produir en el punt quilomètric número 7,200 de la carretera que uneix Manacor i Porto Cristo. Segons les primeres hipòtesis de la investigació, el jove conduïa un Subaru Impreza d'alta cilindrada. Javier Sánchez circulava en direcció a Manacor quan, de cop i volta, per causes que es desconeixen, va perdre el control del cotxe en un dels revolts, va col·lidir contra un dels desnivells que hi ha entre la calçada i la cuneta, va xocar lleument contra un dels murs de pedra de protecció i va sortir disparat.
Téntol a la cessió dels terrenys dels jutjats de Manacor a Madrid
Semblava que el ple de l'Ajuntament de Manacor d'ahir dematí havia de servir per aprovar la cessió definitiva d'uns terrenys al Ministeri de Justícia per a la construcció dels reclamats i anhelats nous jutjats de la ciutat. Tanmateix, una decisió qualificada "d'intel·ligència política" per part de l'oposició del batle de Manacor, Antoni Pastor, féu que la cessió dels terrenys a Madrid, quan ja tot estava enllestit, quedàs damunt la taula, la qual cosa retarda un cop més la construcció d'un edifici que aculli uns jutjats que ara estan repartits en tres edificis de la ciutat i que la portaveu del PSOE, Júlia Romàn, qualificà de "tercermundistes".
Pastor hi vol ser per debatre la moció del català
Ahir havia de ser el torn de l'Ajuntament de la ciutat per pronunciar-se davant la situació de la llengua catalana a través de la moció presentada per la coalició PSM+Esquerra+Verds per defensar la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, que s'ha aprovat aquestes darreres setmanes a municipis de la Part Forana, com Inca, sa Pobla i Pollença.
Les obres del tren tram dins Manacor s'adjudicaran al gener
La Conselleria de Mobilitat, cansada de dilacions per part de l'Ajuntament de Manacor, té previst adjudicar les obres del tren tram al seu pas per dins la ciutat el mes de gener de 2011. Això no obstant, abans de licitar les actuacions, Mobilitat donarà una darrera oportunitat al Consistori manacorí perquè consensuï la remodelació del passeig del Ferrocarril.
Can Lliro, més que un cafè amb estrella
Quan ara fa 25 anys Guillem Cànovas i Catalina Rigo obriren el portal de Can Lliro, mai no haurien pensat que aquest antic forn de Manacor del carrer Joan Lliteres esdevindria tot un referent comarcal. Ha estat un quart de segle de cafès i copes, de berenars, de dinars i sopars i, el més important, de la creació d'un referent de compromís social, cultural i nacional des de la humilitat i el bon tracte al client, que ha creat una gran família. Les parets d'aquest local han viscut centenars de reunions i conferències, actes polítics, dinars de Sant Antoni, partits del Barça, nadales... "La nostra clientela és molt especial. Qui ve a Can Lliro té sensibilitats, inquietuds, creu en la llibertat d'expressió, els debats, les idees... Qui hi ve hi torna perquè hi ha una cosa especial que fa que tothom tingui un bocinet del bar dins el cor", comenta Guillem. El 1995 s'hi fundà la Penya Blaugrana de Manacor, fet que ha provocat que Can Lliro sigui un dels cafès culers de Manacor per excel·lència. "En un Barça-Madrid arribàrem a ser 450 persones", ens conten. A més, tenen el títol del primer bar que inicià el dinar de la revetla de Sant Antoni ara fa 12 anys.
El PP de Manacor fa costat a Pastor i apel·la a la seva autonomia
Al PP de Manacor no li ha fet gens de gràcia la 'imposició' de José Ramón Bauzá de forçar Antoni Pastor a tornar a repetir com a candidat a la batlia el maig de l'any que ve i incidí en la seva autonomia a l'hora de triar el seu cap de llista. La junta local dels populars es reuní dilluns a vespre i tractà de manera informal, i sense que fos un punt de l'ordre del dia, la polèmica entre Bauzá i Pastor i l'esdevenir de l'actual batle com a aspirant a candidat al Consell de Mallorca. Pastor apuntà que "vaig demanar tranquil·litat a la nostra gent i vaig reclamar la seva confiança. Tots tenim ben clar que el candidat de Manacor es triarà aquí i per ningú més". A més, afegí que "ara encara no toca parlar d'aquest tema perquè tenim temps per endavant". Això no obstant, reconegué que es comprometé amb la seva junta a no demorar més la tria i a anunciar qui encapçalaria la candidatura del PP dins el proper mes de novembre. Pastor recordà que "a mi ningú no m'obligarà a res i ha de quedar clar que ser candidat a Manacor, per mi, no és cap càstig i farem el que sigui millor per a tots".
Bauzá obliga Pastor a ser el candidat de Manacor
José Ramón Bauzá ha obligat Antoni Pastor a repetir com a candidat a la batlia de Manacor i l'allunya així, de manera definitiva, de la lluita per encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca. Segons fonts del PP, en una reunió mantinguda dijous passat a Palma, Bauzá va argumentar al batle que la seva decisió provenia de la necessitat d'aconseguir el màxim de vots per a Manacor, el Consell i el Parlament amb un candidat amb garanties. Pastor, però, es va enfrontar a Bauzá i li manifestà el seu desacord. Les mateixes fonts asseguren que Pastor ja havia traslladat al mateix Bauzá la seva intenció de no tornar a ser el candidat a la batlia després de vuit anys de ser-hi al capdavant i el seu desig d'encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca, una vegada descartat el nom de Jaume Font.
Primera victòria, el Fangar
"Aquesta és la nostra primera gran victòria. Hem guanyat la batalla del Fangar, però ara ens toca defensar Planícia, Ternelles, el camí vell de Lluc... La lluita continua". Amb aquestes paraules, el portaveu de la Plataforma Pro Camins Públics de Manacor, Sebastià Gaià, mostrava al públic la seva satisfacció per la consecució d'un gran acord subscrit amb la propietat del Fangar, avalat per l'Ajuntament de Manacor, que garanteix el lliure pas pels seus camins públics. La Plataforma va dur a terme ahir una excursió festiva des de Son Macià fins al puig d'Alanar pels camins del Fangar per celebrar l'acord. Allò que havia de ser una gran jornada va ser deslluïda en part per la pluja, que restà participació a l'acte.
Manacor perd 11 hectàrees de creixement urbà a causa de l'eliminació de les ART
En el ple d'ahir s'aprovà la cessió del solar del carrer del Pilar per als nous jutjats comarcals. Foto: G. Mas. L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) directes del Pla Territorial de Mallorca (PTM) -que aprovaren PSOE, PP i Bloc al Consell- ha suposat la pèrdua d'11 hectàrees de creixement urbà a tot el municipi manacorí. Ara, però, l'Ajuntament haurà de mantenir les ART indirectes marcades pel PTM però només amb un creixement de 5 hectàrees per culpa de les restriccions. Així, el Consell obliga a fer actuacions d'esponjament a la façana nord i al centre de Manacor i a s'Illot. En concret, a la façana nord s'havien d'embellir i millorar els accessos a l'antiga carretera; al centre s'esbucava l'antic edifici de Telefónica i Can Benyoto, i també s'havia de tomar l'hotel Platja Moreia de s'Illot. L'execució d'aquestes ART es compensaven amb possibilitats urbanitzadores a diferents àrees de creixement.
Es reprèn la lluita pels camins públics
Ternelles a Pollença, el camí de Planícia a Banyalbufar, el Fangar a Manacor, el camí d'Alaró a Bunyola pel Cabàs, el camí vell de Lluc a Pollença, camí del molí del Castellet a Calvià o el torrent de Coanegra a Santa Maria del Camí són alguns dels camins en litigi en l'actualitat. Per aquest motiu, diferents associacions reclamen al Govern "la promulgació d'una llei de protecció dels camins públics de Mallorca". Són sis els col·lectius -plataforma pro camins públics, GADMA, Plataforma pel camí de Planícia, Amics de la vall de Coanegra, la comissió Pro molí des Castellet de Calvià i Ateneu Gabriel Buades- que exigeixen al Govern aquesta llei, perquè "estam farts de veure que cada dia els grans propietaris s'apropien il·legalment dels camins públics i els tanquen", diuen els portaveus d'aquestes entitats. Una més de les exigències d'aquestes associacions davant l'Executiu és sol·licitar "la recuperació immediata dels camins públics usurpats pels propietaris".
L'Hospitalet Vell serà visitable
El jaciment de l'Hospitalet Vell de Manacor estarà a l'abast de tothom. Els arqueòlegs treballen en la museïtzació perquè grans i petits el puguin visitar i coneguin de més a prop com vivien al final de l'edat de bronze els habitants d'aquell paratge a tocar de la mar. La zona en la qual fan feina els arqueòlegs actualment és la que correspon a les navetes 3 i 4, una campanya que s'allargarà fins a la setmana que ve. Segons assenyalà la directora del projecte, Magdalena Salas, "aquestes navetes no donen gaire informació des del punt de vista del material, ja que utilitzaven els típics de l'època, però sí que és interessant la manera en la qual es van construir". De moment, una brigada del Consell restaura la llar de foc d'una de les navetes. Ahir, durant una visita a l'indret, l'arqueòleg Damià Ramis indicà que "aquestes navetes varen tenir un abandonament pacífic, perquè les restes que hem trobat són molt pobres i petites".D'entre el que han pogut rescatar durant les excavacions destaca la troballa d'un esquelet humà al qual li faltaven part de les cames. Salas diu que "encara no podem dir quan es va fer l'enterrament d'aquest cos atès que no trobam ceràmiques que n'indiquin la mort.
Manacor nomenarà Nadal fill predilecte
El municipi que va veure néixer Rafel Nadal vol fer-li un reconeixement públic. Per aquest motiu, l'Ajuntament iniciarà els tràmits per atorgar la concessió de fill predilecte al manacorí, un dels pocs premis que li falten. El batle del municipi, Antoni Pastor, explica que "en el pròxim ple del divendres iniciarem l'expedient necessari per nomenar Rafel Nadal fill predilecte de Manacor, ja que aquesta és la màxima distinció que es pot fer a una persona en vida". Aquest nomenament és possible gràcies a la modificació que s'ha fet de l'anterior reglament. Segons Pastor, "tal com estava escrit abans el reglament, era de confusa redacció i tenia múltiples interpretacions". Amb aquesta distinció, l'Ajuntament de Manacor vol reconèixer i agrair la labor professional i humana del millor tennista espanyol de la història. Antoni Pastor assegura que "fa mesos que estudien nomenar Rafel Nadal fill predilecte; no és després de proclamar-se campió de l'Obert dels Estats Units". Afegeix que "són moltes les institucions que han premiat el nostre tennista i que ara és el nostre torn".
ALM-UM tem que l'Auditori es negui quan plou
El grup ALM-UM, a l'oposició, demana a l'equip de govern un informe tècnic sobre l'estat de les obres del nou auditori de Manacor, a punt de concloure, i si hi ha hagut cap tipus de deficiències. Aquesta petició ha sorgir arran del temor que "l'immoble es pugui negar quan plogui". Així ho expressava públicament la portaveu del grup, Catalina Julve.
La dansa de Mallorca es mou a Manacor
La Fira de teatre de Manacor encara avui la sisena jornada i ho fa amb un programa doble de dansa amb DO de les Illes. No serà l'únic dia, ja que fins a quatre espectacles de dansa de Mallorca s'hi poden des d'avui fins dijous: Nou, de la companyia Mariantònia Oliver; Clau, memòria d'eriçó, de Versió Àcida; Encontres 2, de Hierba Roja, i Moja bieda, de la companyia Teatre d'Alaró. A tot aquest repartiment, s'hi d'afegir la presentació, demà, del festival de dansa Artdantthé de París dins la Trobada de festivals europeus, que organitza la Cofae (Coordinadora de fires d'arts escèniques de l'Estat espanyol). "La producció de dansa enguany a les Balears ha estat molt notable i això, evidentment, s'ha notat en la programació de la Fira", afirmaven ahir els organitzadors de la cita manacorina. Per començar aquest tast de dansa mallorquina, avui horabaixa, a les 18.00 hores, Mariantònia Oliver hi presenta Nou, un espectacle que s'estrenà a la primavera dins el festival Alternatilla, però que arriba a Manacor en les seves condicions òptimes de maduració.
Solució a cala Varques: una zona d'aparcament?
Amb l'objectiu que l'estiu vinent a cala Varques no es repeteixi la situació d'aquests mesos, amb ocupació de coves, acampades il·legals i activitats no permeses, l'Ajuntament de Manacor i la propietat de la finca on s'ubica la platja es reuniren ahir per tractar el futur de l'espai natural protegit. El regidor de Turisme, Joan Gomila, explicà que "hi ha l'oferiment de la propietat d'habilitar-hi una zona d'aparcament per evitar que el camí estigui ple de cotxes com ara"."Seria un pàrquing petit i regularitzat, però lluny de la massificació del Trenc", afegí. Això no obstant, el responsable de Turisme precisà que l'opció "s'ha d'estudiar" i que també depèn de la Conselleria de Medi Ambient, ja que es tracta d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) a la qual "s'hauria de fer un tractament mediambiental". Gomila manifestà que "és una responsabilitat, atès que si feim l'aparcament pot actuar com a efecte crida perquè véngui més gent a cala Varques". D'altra banda, durant la trobada es plantejà la possibilitat de barrar el pas als cotxes al camí que porta fins a la platja. "Només s'hi deixaria passar els veïns i persones a peu o amb bicicleta", sostingué.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor