La XXIX Fira de Teatre de Manacor oferirà un total de 22 espectacles al llarg dels mesos vinents
Amb el hall ple a vessar, l'Auditori de Manacor ha acollit aquest dissabte migdia la...
El polígon públic de Manacor s'esfuma
Un grup d'inversors de Manacor ha comprat els terrenys on la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern balear pretenia construir un polígon industrial de promoció pública. Així, la iniciativa privada ha frustrat la possibilitat que els empresaris de la ciutat poguessin adquirir solars a preus de cost. Els terrenys en qüestió s'ubiquen a Na Xicamunda, a la zona de l'estació elèctrica que Gesa-Endesa té a la sortida de Manacor en direcció a Palma, un indret molt pròxim a l'actual polígon industrial manacorí. Durant aquest darrer any i mig, l'Institut de Desenvolupament Industrial (IDI), dependent de la Conselleria, de la mà de Sebastià Gaià, ha negociat amb nou propietaris de la zona per intentar comprar aquests terrenys. L'objectiu era poder oferir sòl industrial a preu de cost, davant l'evident necessitat i demanda que hi ha per part dels empresaris que aposten per l'expansió dels negocis.
Sis detinguts d'un clan
L'EDOA (Equip contra la Delinqüència Organitzada i Antidroga) de la Guàrdia Civil ha assestat un cop dur al narcotràfic a Manacor i ha detingut quatre integrants del clan dels Orta Gámez, uns històrics de la comarca. De moment, els investigadors han confiscat quatre quilos de cristall, una espècie d'èxtasi en pols que està arrasant entre els joves, i dos quilos d'heroïna. L'operació, pel que sembla, continua oberta. La investigació es va iniciar fa temps, quan la Benemèrita va tenir coneixement que s'estava traficant a gran escala en alguns punts de Manacor.
Comencen les obres de l'esperat institut de Son Fangos de Manacor
Manacor tindrà d'aquí a dos anys un dels instituts més grans de Mallorca. El futur IES de Son Fangos tindrà capacitat per acollir 1.270 escolars (810 alumnes de Batxillerat i d'ESO i 460 de formació professional) i s'alçarà en un solar de 15.000 metres quadrats, devora una zona verda de 14.000. El president del Govern balear, Francesc Antich; la consellera d'Educació, Bàrbara Galmés, i el batle de Manacor, Antoni Pastor, acompanyats per tots els regidors de l'Ajuntament i per nombrosos veïns, iniciaren oficialment la primera fase de les obres de construcció del futur edifici, amb un pressupost de 6.802.614 euros. D'aquesta manera es construiran les aules destinades als alumnes de Batxillerat i de Formació Professional i no serà fins que es comenci a construir la segona fase del projecte quan es faran les aules d'educació secundària. A més, el poliesportiu previst inicialment en el projecte se substituirà per un gimnàs.
Dos busos de Manacor cap al Parlament
El PP de Manacor s'ha mostrat clarament a favor de la plataforma ‘Un passeig sense tren', que s'oposa al projecte de tren tram en superfície pel passeig del Ferrocarril en el seu traçat ferroviari cap a Artà. L'associació té previst desplaçar-se dimarts de la setmana que ve al Parlament amb dos autobusos que partiran des de Manacor per concentrar-se i fer pressió als membres dels partits polítics que conformen el pacte al Govern de les Illes Balears, i en concret a UM, perquè donin suport a la moció que presentarà el batle popular Antoni Pastor en aquest sentit. Pastor vol que el Govern respecti l'acord plenari de l'Ajuntament de Manacor que rebutja el projecte de tren tram, acord que només rebé el vot del PP i de Joan Gomila (AIPC), les abstencions d'ALM-UM i de Bernat Amer (AIPC), i els vots en contra del PSOE i del PSM+Esquerra+Verds.
Crema il·legal
La coalició PSM+Esquerra+Verds de Manacor ha denunciat que l’Ajuntament permet la crema il·legal de residus al cementeri municipal, uns fets que seran posats en coneixement del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona). Així ho va anunciar el regidor Andreu Pascual en el transcurs del ple ordinari que es va fer ahir.
Així el tren no convenç
L’aposta que la Conselleria de Mobilitat ha fet pel tren en superfície al seu pas pel nucli urbà de Manacor ha sorprès tots els grups polítics municipals. Cal recordar que hi un acord plenari per demanar que es descarti, precisament, el recorregut exterior que ara en proposa la Conselleria de Mobilitat. També s’ha de pensar, però, que tots els grups es reuniren la setmana passada amb el conseller per supervisar el projecte d’obertura de la línia Manacor-Artà.
Fi de la instrucció
El jutge del Jutjat d’Instrucció número 6 de Manacor haurà de decidir en breu si hi haurà judici o no sobre el cas Llicències, una querella que pesa sobre l’exbatlessa de Felanitx i actual portaveu i diputada del PP, Catalina Soler, presentada per PSOE, PSM i EU-Els Verds l’any 2007. Ahir, l’antiga oposició del Consistori felanitxer entre 2003 i 2007.
ALM-UM proposa una consulta popular a Manacor pel tren tram
ALM-UM s'ha alegrat que el seu grup parlamentari hagi aconseguit una treva d'un mes perquè la Conselleria de Mobilitat, l'Ajuntament de Manacor i la plataforma Un passeig sense tren es tornin a seure per mirar de consensuar el projecte de tren tram pel nucli urbà de la ciutat. La seva portaveu, Catalina Julve, anà més lluny i proposà la possibilitat de convocar una consulta popular perquè els manacorins en puguin dir la seva, en cas que les parts implicades no arribin a un acord. Julve, però, es manifestà a favor de no fer del tema "una arma d'enfrontament polític, no volem una divisió social per un projecte que fins ara ha estat problemàtic, ja que Mobilitat no ha volgut escoltar i l'Ajuntament no ha tingut voluntat d'arribar a un acord" tant si la decisió final és en superfície com si és per defora o soterrat. Finalment, Julve apuntà que "les coses ben fetes sempre ho estan, perquè els polítics només hi som de pas".
Can Bauçà de Manacor, en estat pèssim
Un informe tècnic de l'arquitecte municipal de Manacor, Joan Pascual, amb data de 18 de juny de 2009, exigia de manera urgent l'apuntalament de l'edifici de Can Bauçà, la retirada de tot el mobiliari i material acumulat, la restricció al màxim de l'ús d'aquesta zona i el trànsit de persones. Actualment, un any després d'aquesta recomanació, l'Ajuntament no ha realitzat el reforçament de l'estructura. Aquest informe municipal ha estat tret a la llum per part del PSM-Esquerra-Verds, a l'oposició, que ahir denunciaven públicament aquesta "greu" situació al mateix temps que demanaven responsabilitats.
ALM-UM tem que l'Auditori es negui quan plou
El grup ALM-UM, a l'oposició, demana a l'equip de govern un informe tècnic sobre l'estat de les obres del nou auditori de Manacor, a punt de concloure, i si hi ha hagut cap tipus de deficiències. Aquesta petició ha sorgir arran del temor que "l'immoble es pugui negar quan plogui". Així ho expressava públicament la portaveu del grup, Catalina Julve.
Pastor hi vol ser per debatre la moció del català
Ahir havia de ser el torn de l'Ajuntament de la ciutat per pronunciar-se davant la situació de la llengua catalana a través de la moció presentada per la coalició PSM+Esquerra+Verds per defensar la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, que s'ha aprovat aquestes darreres setmanes a municipis de la Part Forana, com Inca, sa Pobla i Pollença.
Les obres del tren tram dins Manacor s'adjudicaran al gener
La Conselleria de Mobilitat, cansada de dilacions per part de l'Ajuntament de Manacor, té previst adjudicar les obres del tren tram al seu pas per dins la ciutat el mes de gener de 2011. Això no obstant, abans de licitar les actuacions, Mobilitat donarà una darrera oportunitat al Consistori manacorí perquè consensuï la remodelació del passeig del Ferrocarril.
Can Lliro, més que un cafè amb estrella
Quan ara fa 25 anys Guillem Cànovas i Catalina Rigo obriren el portal de Can Lliro, mai no haurien pensat que aquest antic forn de Manacor del carrer Joan Lliteres esdevindria tot un referent comarcal. Ha estat un quart de segle de cafès i copes, de berenars, de dinars i sopars i, el més important, de la creació d'un referent de compromís social, cultural i nacional des de la humilitat i el bon tracte al client, que ha creat una gran família. Les parets d'aquest local han viscut centenars de reunions i conferències, actes polítics, dinars de Sant Antoni, partits del Barça, nadales... "La nostra clientela és molt especial. Qui ve a Can Lliro té sensibilitats, inquietuds, creu en la llibertat d'expressió, els debats, les idees... Qui hi ve hi torna perquè hi ha una cosa especial que fa que tothom tingui un bocinet del bar dins el cor", comenta Guillem. El 1995 s'hi fundà la Penya Blaugrana de Manacor, fet que ha provocat que Can Lliro sigui un dels cafès culers de Manacor per excel·lència. "En un Barça-Madrid arribàrem a ser 450 persones", ens conten. A més, tenen el títol del primer bar que inicià el dinar de la revetla de Sant Antoni ara fa 12 anys.
El PP de Manacor fa costat a Pastor i apel·la a la seva autonomia
Al PP de Manacor no li ha fet gens de gràcia la 'imposició' de José Ramón Bauzá de forçar Antoni Pastor a tornar a repetir com a candidat a la batlia el maig de l'any que ve i incidí en la seva autonomia a l'hora de triar el seu cap de llista. La junta local dels populars es reuní dilluns a vespre i tractà de manera informal, i sense que fos un punt de l'ordre del dia, la polèmica entre Bauzá i Pastor i l'esdevenir de l'actual batle com a aspirant a candidat al Consell de Mallorca. Pastor apuntà que "vaig demanar tranquil·litat a la nostra gent i vaig reclamar la seva confiança. Tots tenim ben clar que el candidat de Manacor es triarà aquí i per ningú més". A més, afegí que "ara encara no toca parlar d'aquest tema perquè tenim temps per endavant". Això no obstant, reconegué que es comprometé amb la seva junta a no demorar més la tria i a anunciar qui encapçalaria la candidatura del PP dins el proper mes de novembre. Pastor recordà que "a mi ningú no m'obligarà a res i ha de quedar clar que ser candidat a Manacor, per mi, no és cap càstig i farem el que sigui millor per a tots".
Bauzá obliga Pastor a ser el candidat de Manacor
José Ramón Bauzá ha obligat Antoni Pastor a repetir com a candidat a la batlia de Manacor i l'allunya així, de manera definitiva, de la lluita per encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca. Segons fonts del PP, en una reunió mantinguda dijous passat a Palma, Bauzá va argumentar al batle que la seva decisió provenia de la necessitat d'aconseguir el màxim de vots per a Manacor, el Consell i el Parlament amb un candidat amb garanties. Pastor, però, es va enfrontar a Bauzá i li manifestà el seu desacord. Les mateixes fonts asseguren que Pastor ja havia traslladat al mateix Bauzá la seva intenció de no tornar a ser el candidat a la batlia després de vuit anys de ser-hi al capdavant i el seu desig d'encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca, una vegada descartat el nom de Jaume Font.
Manacor perd 11 hectàrees de creixement urbà a causa de l'eliminació de les ART
En el ple d'ahir s'aprovà la cessió del solar del carrer del Pilar per als nous jutjats comarcals. Foto: G. Mas. L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) directes del Pla Territorial de Mallorca (PTM) -que aprovaren PSOE, PP i Bloc al Consell- ha suposat la pèrdua d'11 hectàrees de creixement urbà a tot el municipi manacorí. Ara, però, l'Ajuntament haurà de mantenir les ART indirectes marcades pel PTM però només amb un creixement de 5 hectàrees per culpa de les restriccions. Així, el Consell obliga a fer actuacions d'esponjament a la façana nord i al centre de Manacor i a s'Illot. En concret, a la façana nord s'havien d'embellir i millorar els accessos a l'antiga carretera; al centre s'esbucava l'antic edifici de Telefónica i Can Benyoto, i també s'havia de tomar l'hotel Platja Moreia de s'Illot. L'execució d'aquestes ART es compensaven amb possibilitats urbanitzadores a diferents àrees de creixement.
Es reprèn la lluita pels camins públics
Ternelles a Pollença, el camí de Planícia a Banyalbufar, el Fangar a Manacor, el camí d'Alaró a Bunyola pel Cabàs, el camí vell de Lluc a Pollença, camí del molí del Castellet a Calvià o el torrent de Coanegra a Santa Maria del Camí són alguns dels camins en litigi en l'actualitat. Per aquest motiu, diferents associacions reclamen al Govern "la promulgació d'una llei de protecció dels camins públics de Mallorca". Són sis els col·lectius -plataforma pro camins públics, GADMA, Plataforma pel camí de Planícia, Amics de la vall de Coanegra, la comissió Pro molí des Castellet de Calvià i Ateneu Gabriel Buades- que exigeixen al Govern aquesta llei, perquè "estam farts de veure que cada dia els grans propietaris s'apropien il·legalment dels camins públics i els tanquen", diuen els portaveus d'aquestes entitats. Una més de les exigències d'aquestes associacions davant l'Executiu és sol·licitar "la recuperació immediata dels camins públics usurpats pels propietaris".
L'Hospitalet Vell serà visitable
El jaciment de l'Hospitalet Vell de Manacor estarà a l'abast de tothom. Els arqueòlegs treballen en la museïtzació perquè grans i petits el puguin visitar i coneguin de més a prop com vivien al final de l'edat de bronze els habitants d'aquell paratge a tocar de la mar. La zona en la qual fan feina els arqueòlegs actualment és la que correspon a les navetes 3 i 4, una campanya que s'allargarà fins a la setmana que ve. Segons assenyalà la directora del projecte, Magdalena Salas, "aquestes navetes no donen gaire informació des del punt de vista del material, ja que utilitzaven els típics de l'època, però sí que és interessant la manera en la qual es van construir". De moment, una brigada del Consell restaura la llar de foc d'una de les navetes. Ahir, durant una visita a l'indret, l'arqueòleg Damià Ramis indicà que "aquestes navetes varen tenir un abandonament pacífic, perquè les restes que hem trobat són molt pobres i petites".D'entre el que han pogut rescatar durant les excavacions destaca la troballa d'un esquelet humà al qual li faltaven part de les cames. Salas diu que "encara no podem dir quan es va fer l'enterrament d'aquest cos atès que no trobam ceràmiques que n'indiquin la mort.
Manacor nomenarà Nadal fill predilecte
El municipi que va veure néixer Rafel Nadal vol fer-li un reconeixement públic. Per aquest motiu, l'Ajuntament iniciarà els tràmits per atorgar la concessió de fill predilecte al manacorí, un dels pocs premis que li falten. El batle del municipi, Antoni Pastor, explica que "en el pròxim ple del divendres iniciarem l'expedient necessari per nomenar Rafel Nadal fill predilecte de Manacor, ja que aquesta és la màxima distinció que es pot fer a una persona en vida". Aquest nomenament és possible gràcies a la modificació que s'ha fet de l'anterior reglament. Segons Pastor, "tal com estava escrit abans el reglament, era de confusa redacció i tenia múltiples interpretacions". Amb aquesta distinció, l'Ajuntament de Manacor vol reconèixer i agrair la labor professional i humana del millor tennista espanyol de la història. Antoni Pastor assegura que "fa mesos que estudien nomenar Rafel Nadal fill predilecte; no és després de proclamar-se campió de l'Obert dels Estats Units". Afegeix que "són moltes les institucions que han premiat el nostre tennista i que ara és el nostre torn".