MÉS vol transformar Palma en una ciutat per a infants
El Grup municipal de MÉS presentà dissabte una proposta perquè l'Ajuntament de Palma tingui en compte la planificació urbanística a "l'escala de nins i nines". L'objectiu de la coalició és convertir la ciutat "en un espai més habitable per a tots els infants" i veïns de les barriades. En concret, la coalició ha presentat 10 propostes amb les quals pretenen "facilitar i potenciar" la participació dels nins i nines en la presa de decisions sobre la "planificació de la pròpia ciutat". Entre les propostes hi destaquen la progressiva adequació dels carrers i voravies per tal de millorar el desplaçament a peu dels infants i les seves famílies, la creació de rutes per anar a les escoles, la potenciació d'espais públics com biblioteques i la realització de cursos de psicologia infantil per als policies de barri.
Imputen l'exconseller Albert Moragues per presumpte frau en l'adjudicació de la neteja de Marivent
La titular del Jutjat d'Instrucció 10 de Palma, Carmen Abrines, ha citat a declarar en qualitat d'imputat a qui fora exconseller de Presidència en l'últim Govern del Pacte (2007-2011), Albert Moragues, qui haurà de comparèixer davant la jutgessa el 16 d'octubre en relació amb les presumptes irregularitats comeses en el marc de la contractació d'una empresa per a la neteja i manteniment del Palau de Marivent.
MÉS per Menorca alerta de les denuncies per conflictes lingüístics amb funcionaris
MÉS per Menorca alerta de les denuncies per conflictes lingüístics amb funcionaris i assegura que la nova Llei de funció Pública, el decret del trilingüísme i la nova llei de policies no garanteixen els drets lingüístics dels ciutadans. Davant aquest fet, la coalició reclama a l'Estat un major esforç per a "garantir" que els drets lingüístics dels catalanoparlants siguin "garantits i respectats". Segons un informe elaborat per l'ONG Plataforma per la Llengua, a Balears s'han registrat del 2007 ençà fins a 10 denúncies per conflictes lingüístics, la majoria relacionades amb agents de l'autoritat.
La Llei de símbols és un "nyap" jurídic
El Grup MÉS considera que el nou projecte de llei de símbols és jurídicament un "nyap" i una "perversió", i constata que el Consultiu mira cap a una altra banda per evitar més pressions del Govern del PP. El diputat Nel Martí explica que "és un nyap perquè amb el nou redactat pretén regular l'ús dels símbols amb una llei -sobre l'ús propi dels immobles públics- que ja és vigent i que res té a veure amb la finalitat de la llei de símbols". Martí afirma que "penjar una bandera o un altre símbol no oficial no es pot considerar un ús impropi de l'immoble, com es pretén amb el nou text. Açò suposaria una manipulació jurídica injustificable i perversa".
Les llistes d'espera continuen a la UCI
El Servei de Salut de les Illes féu públiques ahir les llistes d'espera sanitàries pel que fa a les consultes d'especialistes i a les intervencions quirúrgiques, segons les quals s'ha reduït un 8,55 per cent el nombre de pacients que estaven pendents de ser operats. Segons les dades oferides per la conselleria de Martí Sansaloni, el 30 de juny d'enguany hi havia 16.233 pacients en espera d'una operació als hospitals públics de Balears, 1.517 menys dels què es registraren tot finalitzant 2012.
MÉS proposa un pla d’acció per lluitar contra els abocadors il·legals a Palma
La coalició MÉS per Palma ha registrat una proposició que serà debatuda en el proper ple municipal previst per al dia 25 de juliol per tal que l'Ajuntament Ple insti a l'equip de govern a elaborar un Pla d'acció per lluitar contra els abocaments de residus il·legals. L'objectiu és conscienciar als ciutadans, donar-los-hi alternatives i actuar de manera més sistemàtica contra els delinqüents ambientals a fi i efecte d'evitar la seva existència i proliferació. La portaveu adjunta del grup municipal a Cort, Marisol Fernández, alerta que durant els darrers dos anys la coalició ha denunciat l'existència de fins a 35 abocadors il·legals arreu del municipi palmesà, alguns dels quals han tornat a existir després de l'actuació de neteja.
MÉS per Menorca vol un model de cooperació “descentralitzat”
PSM-MÉS per Menorca ha sol·licitat la compareixença d'Antonio Gómez, conseller de Presidència, per debatre i valorar les xifres actuals en Cooperació i desenvolupament, i definir quin "ha de ser" el model en els pròxims anys. Els econacionalistes aposten per un model "descentralitzat" i "basat en els fons insulars", després de la baixada de les assignacions pressupostàries. El partit menorquinista ha realitzat una anàlisi dels efectes de la baixada dels recursos destinats a cooperació i l'aposta del Govern de convenis directes amb entitats d'àmbit estatal. Segons la formació política, aquestes decisions han tingut efectes molt negatius en els projectes de cooperació impulsats des de l'illa.
Conhort europeu
Em brollen les llàgrimes d'emoció quan veig que encara hi ha grups polítics que creuen en la superioritat moral d'unes institucions europees amb auctoritas per defensar les minories de la voracitat dels seus governs. La coalició MÉS ha recercat bones paraules en les declaracions oficials dels organismes europeus i, evidentment, les ha trobades.
MÉS alerta que no exigir el català al concurs de trasllats perjudicarà el servei
La coalició MÉS qualificà ahir d'"inadmissible" que tot just un centenar de les 867 places que surten a concurs incloguin el requisit lingüístic del català. Segons el seu parer, no exigir el coneixement de la llengua pròpia per cobrir la immensa majoria dels llocs "perjudicarà la qualitat dels serveis públics oferts a la ciutadania, a més d'atemptar contra la igualtat de les dues llengües oficials del país". Així, el diputat del Grup MÉS al Parlament illenc, Antoni Alorda, considerà que "el camí que ha encetat el Govern del PP de Bauzá només té un objectiu, que és eliminar progressivament la llengua pròpia de l'Administració pública de les nostres Illes". El Govern deixa en no-res el requisit del català en el concurs de trasllat de funcionaris
MÉS planteja al Parlament que reclami la inconstitucionalitat del LAPAO
MÉS ha fet efectiu el seu registre d'una proposició no de llei per a demanar al Parlament balear que interposi un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües d'Aragó. Precisament ahir, prengué rang d'oficialitat la reforma de la llei de llengües aragonesa, que deroga la que va aprovar el 22 de desembre de 2009 el govern socialista de Marcelino Iglesias sobre l'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'aquell territori.
vaga ensenyament setembre 2012
PSIB i MÉS, contra el Decret de Llengües
Els partits de l'oposició tampoc veuen amb bons ulls la posada en marxa el pròxim curs a 1r, 3r i 5è de Primària i 1r d'ESO el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i per això el PSIB ha decidit fer efectiu un recurs contenciós-administratiu contra el Decret. El portaveu adjunt, Vicenç Thomàs, ha presentat el recurs davant la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia contra un Decret al que "s'oposa tota la comunitat educativa i que ha crispat el món de l'ensenyament".
MÉS reclamarà la inconstitucionalitat del LAPAO per "dignitat dels catalanoparlants"
El grup econacionalista MÉS ha presentat una proposició no de llei al Parlament, instant els grups de la Cambra a presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de llengües d'Aragó, la que preveu anomenar el català que es parla a la Franja com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental) segons explica el text "en defensa de la dignitat dels catalanoparlants".
vaga ensenyament setembre 2012
El PSIB recorrerà contra la totalitat del Decret de Llengües
El PSIB presentarà un recurs contenciós administratiu contra la totalitat del Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), després d'haver presentat, divendres passat, un recurs en contra de les instruccions per al desenvolupament i l'aplicació d'aquesta normativa als centres escolars.
MÉS duu a la barra els acomiadaments 'nuls' del Govern
El grup parlamentari MÉS ha presentat una denúncia davant la Fiscalia pels acomiadaments de treballadors a empreses públiques de Balears, degut al fet que alguns d'aquests han estat «declarats nuls» per part dels tribunals i, per la seva banda, el PP ha assenyalat que això «no té fonamentació» i ha assegurat que la coalició econacionalista «s'està passant de la ratlla».
Cort censura contes escrits per infants
L'Ajuntament de Palma ha decidit no publicar en el Recull de literatura jove d'enguany tres dels contes guanyadors aportats pels centres escolars de Ciutat. Els relats han quedat fora per la seva temàtica: els Països Catalans, la crisi i la violència.
MÉS reclama a Educació que publiqui les dades de l'elecció de llengua
Els econacionalistes de MÉS han demanat les dades centre per centre de l'elecció de llengua per part dels alumnes d'infantil i els dos primers cursos de primària, i exigeix a la Conselleria que les faci públiques d'immediat sense sotmetre-ho a la tramitació ordinària, a fi d'aclarir "greus discrepàncies entre les dades aportades per la Conselleria i les dels centres de concertada".
MÉS reclama al Govern que respecti els ajuntaments que acorden fer el català requisit
El Grup parlamentari MÉS ha presentat avui matí una esmena que serà defensada i votada al plenari de demà del Parlament de les Illes Balears, en la qual s'insta al Govern "a respectar l'acord de l'Ajuntament d'Alcúdia, així com de la resta d'ajuntaments de les Illes, que modifica la relació de llocs de treball i s'hi estableix el requisit de coneixement de la llengua catalana en tota la seva plantilla".
MÉS creu que el Govern vol privatitzar les prestacions sanitàries
La coalició ecosobiranista MÉS ha alertat aquest dilluns que el Govern del PP s'ha tret la careta i ha decidit donar un nou impuls a la seva estratègia de privatització de serveis bàsics que fins ara romanien baix aixopluc públic.
MÉS aposta per una democràcia participativa
MÉS ha organitzat una jornada informativa a la Rambla.Foto: N.Rincón. MÉS per Palma aposta per una democràcia "més participativa" amb la creació de mecanismes per tal que els ciutadans tenguin un major "dret a decidir" sobre els assumptes que els afecten. La coalició ha muntat aquest dissabte una paradeta informativa a la Rambla en la què reparteixen un fulls amb els sis punts més rellevants que proposen per "apoderar" els ciutadans. La primera mesura que proposen els econacinalistes per tal de garantir una "democràcia directa" és la iniciativa popular municipal. La mesura, que permet el debat a Cort de propostes formulades pels veïns, ja existeix, però té un barem molt exigent. Així, perquè una iniciativa sigui presentada al ple fan falta prop de 40.000 signatures.
La normalització toponímica de Ciutat, a l’espera
Ciutat encara espera que es normalitzin un bon grapat de noms de vies públiques, malgrat que l'equip de govern de l'Ajuntament no ha donat senyals de fer-ho aviat. D'una banda, l'article 4 del Reglament municipal de normalització lingüística estableix que tots els topònims de Palma tenen com a única forma oficial la catalana. De l'altra, l'article 15 de la Llei 52/2007, coneguda com a Llei de la memòria històrica, estipula que les administracions públiques han de prendre les mesures oportunes per retirar escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura. En virtut de les disposicions esmentades, l'anterior equip de govern municipal canvià aproximadament 200 noms de vies públiques.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc