L'historiador Pere Fullana publica la biografia d'Alberta Giménez
El Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez (Cesag) ha editat el nou llibre
Solé i Sabaté: «El Barça ha pagat fins ara el preu d’haver defensat la legalitat democràtica republicana»
Aquest passat dimecres 17 de juliol, en el Saló d’actes de la Casa de Cultura de Felanitx
Sa Pobla celebra les VI Jornades d'Estudis Locals
Aquest divendres i dissabte s'han celebrat a sa Pobla les VI Jornades...
Impulsen la creació d'Historiadors de la Corona d'Aragó
La Universitat de Lleida (UdL) ha impulsat la creació d'una associació d'historiadors...
Presentació del 7è volum de ‘Balears abans i ara’, la col·lecció sobre la història de les Illes Balears
El pròxim dimecres, 20 de desembre...
Personatges de les Illes: On són les dones?
Diuen que la història l’escriuen els vencedors i que darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona. Però quantes dones coneixem al capdavant, orgulloses i visibles? Quantes són reconegudes com a subjectes actius de la nostra història?
Escoles amb història republicana
La II República espanyola (1931-1936) a Balears va ser un moment de màxima eclosió en la planificació i posada en marxa de centres educatius.
Un seminari de la UIB revisa les finances de la corona d'Aragó
Com es finançaven les estructures estatals i els incipients règims municipals basats en la burgesia sota la comuna corona Catalanoaragonesa? El dubte s'esvaeix al seminari d’història medieval organitzat per la UIB «A recer del poder: agents fiscals i xarxes financeres a la corona d’Aragó (segles XIV-XV)».
Eivissa, el mite de l'illa de llibertat
Una tesi doctoral defensada, a la Universitat de les Illes Balears (UIB), estudia les condicions que varen fer possible la configuració del mite d'Eivissa com a espai de llibertat i de plaer en el marc de la dictadura franquista. La investigació, elaborada per Rosa Rodríguez Branchat, es titula Franquisme i cultura a Eivissa i ha estat dirigida pel professor Antoni Marimon, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. La investigadora ha estudiat els cercles artístics i literaris cosmopolites de l'illa, com també les estructures culturals locals i el paper que les autoritats franquistes, tant les de l'illa com les estatals, varen tenir en la creació d'aquesta imatge d'Eivissa.
lluita per la permanència RCD Mallorca
Setze anys del Mallorca a Primera Divisió
La història recent del Reial Mallorca a Primera Divisió començà la campanya 1996/1997 amb l'ascens a Vallecas.
Ep! Nosaltres no partim
Com sabeu, el dimecres 22 de maig es publica l'últim número en paper de Diari de Balears, després de desset anys de tasca informativa. Però el projecte no s'esvaeix del tot.
El més gran
Rafel Nadal es va convertir ahir en el primer tennista de la història que conquereix set títols de Roland Garros, fet que li permeté deixar enrere el mite del suec Bjorn Borg i allargar el seu domini a París, on només ha perdut en una ocasió en vuit anys, després de batre el serbi Novak Djokovic, número 1 del món, per 6-4, 6-3, 2-6 i 7-5 després de gairebé quatre hores de partit. El mallorquí tocà el cel de la capital francesa per setena ocasió, desféu l'empat amb Borg, signà el seu onzè títol de Grand Slam, cosa que el manté entre els millors de la història, i tornà a recuperar l'autoestima davant el rival que l'havia amargat de totes les maneres el 2011.
Messi entra al llibre de la història culer amb tres gols davant el Granada
El FC Barcelona golejà anit (5-3), amb més sofriment del que reflecteix el marcador, un Granada que va arribar fins i tot a empatar el partit en la segona part, encara que finalment els de Pep Guardiola van aconseguir la victòria, comandat per un novament excels Lionel Messi, que va marcar un altre 'hat-trick' per firmar amb lletres d'or al llibre de la història 'culer'. Al present, Messi avançà Cristiano amb 34 gols en Lliga, per situar-se al capdavant del Pichichi. La batalla del passat la va guanyar també, ja que després dels dos gols anotats, va superar els 232 de Cesar, fins aleshores màxim golejador de la història del Barça, situant-se amb 234.
Alaior acull la vuitena edició de les Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural
Alaior acollirà entre els pròxims dies 9 i 11 de març la vuitena edició de les Jornades d'Història Local i Patrimoni que, segons ha destacat aquest dijous la consellera insular de Cultura, Patrimoni i Educació, Maruja Baíllo, suposaran una ajuda més perquè els béns arqueològics de l'Illa puguin ser declarats Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.
Campanya electoral 20 NOV 2011
El PSM-IV-ExM proposa invertir en la rehabilitació d'espais com a proposta turística
Els candidats d'aquesta coalició al Congrés, Miquel Ensenyat i David Abril, i al Senat, Jaume Català, han presentat avui les propostes per millorar l'oferta turística de les Illes Balears en ocasió de les eleccions generals, entre les que es pretén "donar valor" al patrimoni històric i cultural de les Balears, en front a projectes de parcs temàtics, com a complement del sol i platja.
El barri del mestissatge
Pere Garau sempre ha estat una zona d'immigrants. Així ho explica Pere Garau. Un barri amb història, una publicació de l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), que fa un recorregut amb imatges pel passat de la barriada.
Egipte recupera un altre tros d'història
Una missió d'arqueòlegs francesos ha descobert a Egipte centenars de blocs de pedra amb inscripcions i dibuixos de colors vius que daten de la dinastia XXII (945-712 aC), segons anuncià ahir el Ministeri d'Estat per a les Antiguitats. El Ministeri va informar, en un comunicat, que la majoria dels blocs daten de l'època del rei Osorkon II i podrien haver format part d'un temple antic. Les pedres, descobertes a la zona de San al-Hagar, a la província de Sharquia, al nord-est del Caire, foren reutilitzades per altres dinasties en la construcció del mur d'un llac sagrat destinat al temple de la deessa Mut. Els arqueòlegs tenen previst continuar les excavacions a la zona fins que localitzin tots els blocs de pedra, uns 2.000. La finalitat d'aquestes tasques és poder reconstruir el temple antic del qual formaven part seguint les inscripcions de les peces. Des de fa un any, la missió d'aquest grup d'arqueòlegs francesos és intentar descobrir també el llac sagrat, que té una superfície de trenta metres, una amplada de dotze i una profunditat de sis.
Bruixes
Les bruixes espanyoles van sortir gairebé indemnes de la cacera que hi hagué a Europa des de mitjan segle XV fins al XVII, gràcies al fet que la Inquisició mai no les va considerar "un perill social". Almenys aquesta és la teoria de l'historiador francès Joseph Pérez, autor d'Història de la bruixeria a Espanya. "Les dones sentenciades a mort i executades per bruixes a Espanya són relativament poques, no passen de 10 o 20 en dos segles, una xifra que si la comparam amb el que succeeix a la resta d'Europa -on van ser cremades milers de persones- crida l'atenció", explica Pérez.
El documental, entre la història i la poesia
Una de les millors unions possibles entre la història i la poesia a l'hora de plasmar-se en una pantalla és el documental. Així va quedar demostrat en la programació de cinema de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, al Conflent, que coordinà el mallorquí Jaume Vidal, qui a més a més també ha estat el responsable d'organitzar els cursos de cinema, dedicats a l'Escola de Barcelona, al cinema palestí, al documental i que féu unes aportacions sobre cinema negre. Un dels moments estrella de la Univeritat d'Estiu va ser la presència del director Carles Balagué, que aprofità l'avinentesa per presentar-hi la seva pel·lícula La bomba del Liceu. Balagué (1949) va poder debatre amb els estudiants de Prada abans del film. El director de l'aclamada La casita blanca va explicar que "vaig arribar al documental després de fer pel·lícules de ficció" i assegurà que "actualment hi ha quatre o cinc directors que han fet bons documentals i tots molt diferents, amb la qual cosa el gènere no està monopolitzat".
«Millor morts a les cunetes amb dignitat que formar part d'un monument franquista»
La presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (Memòria de Mallorca), Maria Antonia Oliver, ha assegurat avui que «preferim estar morts a les cunetes, però amb dignitat, que formar part del monument franquista de Sa Faixina, dedicat al 'Creuer Balears' compartint una placa amb aquells que «van defensar i van perpetrar el cop d'Estat de Franco».
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
- La sèrie 'Norats' aconsegueix una audiència històrica a IB3 després que es proposassin liquidar-la