Com es finançaven les estructures estatals i els incipients règims municipals basats en la burgesia sota la comuna corona Catalanoaragonesa? El dubte s'esvaeix els dies 3 i 4 d'octubre al seminari d’història medieval organitzat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb el títol «A recer del poder: agents fiscals i xarxes financeres a la corona d’Aragó (segles XIV-XV)».
L'edifici de la Riera de Palma reunirà aquestes dues jornades investigadors de l'arxipèlag, així com del País Valencià i del Principat, per a treballar amb una perspectiva oberta sobre diferents recerques que han estudiat d'on provenien els recursos pecuniaris que mantenien vives les institucions dels distints regnes que confluiren en un mateix espai polític durant segles.
Al llarg de la baixa edat mitjana es configurà un món d’oportunitats per als inversors. Diverses figures apareixeren com a punts cabdals per a la supervivència general, i en aquest context no va ser menor el paper de les institucions bancàries, sotmeses de vegades a tensions i reptes econòmics per damunt de les seves possibilitats, tal com ens passa a l'actualitat, segons expliquen els impulsors del projecte.
Temes balears
La presència de temàtica amb caràcter illenc pesa en el programa de l'activitat. Així, la tercera ponència del dia es titula Govern, mercat i crèdit al call de Palma (S.XIV), i anirà a càrrec de Jordi Maíz, de la delegació balear de la UNED. Més tard, en la sessió de l'horabaixa, Ricard Urgell de l'Arxiu del Regne de Mallorca parlarà sobre Crèdit, fiscalitat i poder a Mallorca (1431-1450).
El seminari és dirigit pel doctor Pere Verdés, de la Institució Milà i Fontanals, depenent del CSIC, i el doctor Pau Cateura, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB, qui a més s'encarrega de la sessió inaugural de les jornades.
Així mateix, el projecte s’emmarca en la recerca Financers al servei del poder a la corona d’Aragó (s. XIV-XV): mètodes, agents, xarxes, finançada pel Ministeri de Ciència i Tecnologia.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Compatriotas, dice el lepero.... A este sólo de daban medio petit suise de pequeño.
Compatriotes: Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia. *S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (3-10-2014), continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). **Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar aquesta fórmula per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Inventiva no les falta a los talibanes catalufos...
Para que no se enfaden los lacayos habría que escribir: "Sota el tipus desenvolupat a la Corona Catalanocatalana"
Què putes és això de "corona catalanoaragonesa"??? Perquè manipulau quan es propi titol del llibre és correcte?? No teniu vergonya, lacais pancatalanistes
"la burgesia BAIX la comuna corona Catalanoaragonesa". Compte senyors redactors, perquè "baix" vol dir d'altura poc considerable com adjectiu, i com adverbi s'utilitza per senyalar la parta baixa d'alguna cosa. En aquest context, caldria emprar les preposicions "sota" o "davall": expressa una relació que denota posició d’una cosa respecte a allò que està més alt en direcció vertical i en contacte o no amb ella.
Baix? sota! Correcció, per favor.