El Parlament insta a crear una comissió per estudiar els usos de Son Dureta
La Comissió d'Ordenació Territorial del Parlament ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei presentada per UM (Grup Mixt) que insta al Govern a crear una Comissió per estudiar els usos possibles de l'edifici de l'antic hospital de Son Dureta. Així, la iniciativa d'UM assenyala que en aquesta Comissió hauran de tenir representació tots els grups polítics del Parlament, mentre que, d'altra banda, s'ha aprovat per unanimitat incloure una esmena del PP en la que es demana que l'Ajuntament de Palma també participi en aquest òrgan.
Rajoy reclama un govern capaç de generar benestar
El president del PP, Mariano Rajoy, assegurà ahir que la "urgència" d'Espanya és tenir un govern "amb criteri", que respecti la seguretat jurídica, que generi certesa, que tingui un pla econòmic i "capaç de gestionar l'economia i de generar riquesa i benestar". En la clausura de la convenció del PP de Galícia, Rajoy va dir que l'Estat té "fonamentalment un problema de competència", per la qual cosa insistí en la necessitat de tenir un executiu "seriós" i capaç de gestionar l'economia.
Injecció per a la indústria balear: 638 milions en 9 anys
El Govern balear aposta per la indústria i per això donà a conèixer ahir un pla d'impuls per a aquest sector que hi preveu una inversió de 638 milions d'euros fins a l'any 2020 i que combina els eixos de la indústria tradicional i de l'emergent. La partida prevista per a enguany és de 53,45 milions d'euros. Es tracta del primer per a aquestes activitats que es redacta a les Balears i un dels primers de l'Estat i s'ha consensuat amb els agents econòmics i socials de les Illes. El president, Francesc Antich; el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, el presentaren.
El Bloc buscarà suports per bloquejar el permís per extreure petroli a Eivissa
El Bloc cercarà el suport de tots els partits de les Balears, de manera especial del PSIB-PSOE i PP, perquè el Govern central derogui el permís perquè es realitzin prospeccions per extreure petroli en aigües de les Balears per les negatives conseqüències mediambientals i econòmiques que tindria.
El somni de Nadal es farà realitat
"Feia estona que aquest projecte el tenia dins el cap; és una iniciativa molt important per mi que prest serà una realitat i, a més, ho faré a Manacor". Així volia agrair el número 1, Rafel Nadal, el suport institucional del Govern, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Manacor per a la construcció a Manacor d'un centre internacional de tennis promogut íntegrament per la fundació del tennista i que durà el nom del manacorí. Nadal, que no volgué avançar el cost total del projecte, confirmà que es construirà al complex esportiu de la Torre dels Enagistes. A més, serà concebut "com una acadèmia per a joves promeses i disposarà d'unes instal·lacions de primera qualitat".
El Govern instarà el Ministeri perquè paralitzi les prospeccions en aigües d'Eivissa
El president de l'Executiu balear, Francesc Antich, s'ha compromès a aprovar un acord en el Consell de Govern en el qual s'instarà el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç a que paralitzi les llicències atorgades per a realitzar estudis sobre prospeccions petrolíferes en el Golf de València, concretament, en aigües que separen el País Valencià d'Eivissa.
El Govern aposta per l'esport net
El Govern de les Illes Balears i l'Agència Estatal Antidopatge varen firmar ahir un acord pel qual es comprometen a dur a terme actuacions conjuntes en la prevenció i lluita contra el dopatge en l'esport, a més de vetlar per la salut dels federats i fomentar els valors esportius. D'acord amb la seva legislació esportiva, l'Executiu pot establir el seu sistema de controls en l'àmbit del propi territori -segons disposa la Llei Orgànica 7/2006- i, en virtut d'aquest conveni, informar l'AEA de la comissió de presumptes pràctiques que puguin ser constitutives de delicte per ús de substàncies prohibides.
Els treballadors de Quesería Menorquina pressionen per fer fora Nueva Rumasa
Ruíz-Mateos amb Antoni Olives, en una imatge d'arxiu. Foto: T. Mercadal. El president del Comitè d'Empresa de la Quesería Menorquina, Antonio Olives, ha exigit al Govern que sigui "més dur" amb Nueva Rumasa per "pressionar", a fi que abandoni la gestió d'aquesta empresa, ja que, segons el seu parer, aquesta serà l'única manera de garantir la seva viabilitat i el manteniment dels 184 llocs de treball. En declaracions a Europa Press, Olives ha recalcat que l'Executiu balear ha "d'implicar-se al màxim", a causa que la situació és "crítica", tenint en compte la "mala gestió" de la família Ruíz-Mateos. Així, ha recordat que el Comitè d'Empresa ja va advertir el Govern que la gestió de Nueva Rumasa "no anava a bon port", a causa que des del passat mes de maig, ja es va produir el primer retard en el pagament de la nòmina.
El Govern, «preocupat» pel nou cas de corrupció que «no ajuda» a la política
La portaveu del Govern, Joana Barceló, ha mostrat la seva «preocupació» per la nova operació de presumpta corrupció oberta per ordre del Jutjat d'Instrucció número 8 sobre un presumpte finançament irregular de UM i ha remarcat que aquest nou cas «no ajuda en absolut» a recuperar la confiança en la política.
La propera Taula Sectorial d'Educació discutirà l'augment de les hores lectives
El portaveu del Govern, Rafel Bosch, ha afirmat que l'Executiu plantejarà a la pròxima Taula Sectorial d'Educació la possible ampliació de les hores lectives dels professors com a mesura per optimitzar els recursos de la comunitat.
Cabrer ataca el fracàs del Pacte en transport aeri
Mabel Cabrer ha defensat també la cogestió dels aeroports. Foto: F. Cavada. La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, acusà ahir d'"oportunisme polític" el fet que el grup del PSM-IV-ExM hagi presentat una moció al Parlament en la qual es detalla "el fracàs" de la política dels governs central i autonòmic en matèria de transport aeri. Aquesta iniciativa posa en evidència el "fracàs" de l'Executiu anterior en aquesta matèria. Davant això, els conservadors han registrat una esmena a la totalitat per modificar la moció i en la qual es constatarà "que el gabinet presidit per Francesc Antich va ser altament perjudicial per als ciutadans i les empreses" de les Illes, "per la seva deixadesa i nul interès" en la resolució d'un dels principals problemes de la Comunitat: el transport aeri. De la mateixa manera, l'esmena del PP subratlla que el Govern central "ha estat molt poc sensible sobre aquesta qüestió", a més d'instar-lo a consensuar el camí tècnic legal capaç de posar fi definitivament a "la precarietat" del transport aeri, que "discrimina de manera injusta els ciutadans de les Balears". El PSIB vol saber qui seran els 800 empleats públics acomiadats
El Govern crea un fons per afrontar futures pèrdues a les caixes
El Govern ha unificat els tres fons de garantia de dipòsits existents, de bancs, caixes i cooperatives de crèdit, en un de sol perquè absorbeixi les eventuals pèrdues futures del sector financer, segons va anunciar la ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. La intenció del Govern és que, una vegada empresa la recapitalització del sector financer, "les possibles pèrdues futures que poguessin aparèixer en el procés de reestructuració ni es traslladin al contribuent ni augmentin el dèficit", va sostenir la vicepresidenta.
Aguiló vol fer més fàcil invertir, però no diu com
El vicepresident econòmic, Pep Ignasi Aguiló, va explicar ahir que el Govern prepara un projecte per accelerar les inversions privades fent més ràpida la resposta de l'Administració. Amb tot, no va concretar com ho pretenen aconseguir. Aguiló ho va dir en una compareixença a la Comissió Parlamentària d'Economia, en què també va explicar que farien una llei de mines i que preparen una norma per fer que l'Administració gasti un 10% manco d'energia. Això hauria d'implicar un estalvi de 26 milions d'euros. Tot i que els partits de l'oposició varen demanar insistentment que concretàs com pensava accelerar els tràmits per afavorir les inversions, Aguiló no ho va explicar. El vicepresident va recordar que hi ha devers 900 projectes "esperant el vistiplau de l'Administració" i va dir que això no es pot permetre. Amb tot, el portaveu econacionalista, Biel Barceló, li va recordar que molts d'aquests projectes són d'ajuntaments, no d'empreses privades, i que en la majoria de casos no han lliurat tota la informació que cal perquè puguin ser aprovats.
Protesta a Son Espases contra les retallades a la Sanitat pública
Son Espases ha estat el primer escenari de la protesta que continuarà a la resta de centres hospitalaris. Foto: M. À. Cañellas. Un centenar de persones s'han manifestat avui a l'hospital de Son Espases per protestar contra la reducció de la despesa pública sanitària, la pèrdua de llocs de treball i la disminució de qualitat de les condicions de treball dels professionals i l'atenció sanitària als ciutadans. La concentració ha estat convocada pels sindicats CCOO, UGT, USAE i STEI-i contra les mesures de retall "imposades unilateralment" pel Govern i han insistit que aquest any el pressupost de la Conselleria de Salut s'ha retallat en 150 milions d'euros. Castro diu que el pagament de les nòmines dels professionals sanitaris està assegurat
El Govern retalla en bolquers per als discapacitats
Les retallades van centrar el ple d'ahir. L'oposició va atacar l'Executiu per algunes mesures d'estalvi en salut i educació que el Govern es nega a qualificar de rebaixes i anomena "ajusts". Entre les que va denunciar l'oposició, hi ha una ordre del subdirector assistencial d'Atenció Primària, Fernando García, que indica que ja no es lliuraran més bolquers de franc als discapacitats menors de 21 anys.
El temps d’espera per operar-se passa de 51 dies a 69
Un ciutadà que s'ha d'operar en un hospital públic de les Illes Balears s'ha d'esperar, de mitjana, 69,49 dies. Aquesta xifra, que ahir va fer pública el Govern, és un increment de 18 dies en relació amb els 51,40 de fa sis mesos. Els dies d'espera per consultes externes també han crescut molt: han passant de 30,66 a 46,67. Però no només ha crescut el temps que cal esperar, sinó que també han augmentat els pacients que esperen una intervenció. Si, el març, 11.993 persones eren a la llista per operar-se, ara n'hi ha 13.723. La llista d'espera ha crescut en 1.730 persones. La xifra dels pacients que han esperat manco de tres mesos és l'única que es redueix: ha passat de 9.584 a 8.970 persones.
El Gob denuncia la seva exclusió del Consell Econòmic i Social per part del Govern
El Grup d'Ornitologia Balear (Gob) i Defensa de la Naturalesa ha denunciat avui que el Govern balear l'ha exclòs de participar com a membre en el Consell Econòmic i Social (CES), per la qual cosa li demana que "rectifiqui i compleixi la llei".
El Govern deu tres milions d’euros a les ortopèdiques
El Govern té un deute amb les ortopèdiques des de fa onze mesos que suma un total de 3 milions d'euros. Si l'Executiu no salda el deute amb els vint establiments afectats en les pròximes setmanes, a partir del 18 de novembre els ciutadans hauran de posar de la seva butxaca els doblers en el moment de fer la compra. Les dificultats per arribar a un acord a mig termini amb el Servei de Salut Balear en qüestions de pagament han obligat l'Associació d'Ortopèdics de les Balears a posar fi a aquesta situació de manera unilateral i a suspendre l'acord que tenen amb el Govern. Després de diverses reunions mantingudes en els últims mesos amb el director general de l'Ib-salut, Juan José Bestard Perelló, i el seu equip, l'associació ha decidit suspendre l'acord mitjançant el qual els pacients no havien de reemborsar la prestació ortoprotèsica, sinó que les ortopèdiques facturaven directament al Servei de Salut. "En el cas de cadires de rodes i de pròtesis, el pacient no havia d'avançar ni un euro, mentre que per a la resta de material havien d'abonar entre 12 i 30 €", digué el president de l'associació, Juan Tomàs Mira.
El Govern deixa sindicats i patronal sense 1,5 milions d’€ en subvencions
La Vicepresidència Econòmica del Govern balear informà ahir les patronals i els sindicats que no rebran les subvencions corresponents als anys 2011 i 2012, llevat de les relatives a la formació i a la salut laboral, per valor d'1,5 milions d'euros. En el decurs d'una sèrie de reunions amb les entitats interessades, el vicepresident econòmic, Josep Ignasi Aguiló, i la directora general de Treball i Salut Laboral, Joana Maria Camps, donaren a conèixer la decisió, que justificaren per la política de l'Executiu de sufragar només les activitats que es considerin "estrictament necessàries", amb l'objectiu de reduir al màxim la despesa pública.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques