El rei lleó dels EUA
El magnat Donald Trump i la polèmica sobre la divulgació del seu certificat de naixement varen ser els objectius de les bromes del president dels Estats Units, Barack Obama, durant el tradicional sopar de corresponsals de la Casa Blanca dissabte vespre a Washington amb la presència de nombroses personalitats, entre les quals hi havia el mateix Trump. Durant els darrers dies, el conegut empresari s'ha convertit en el centre d'atenció per haver insistit que la Casa Blanca confirmàs la ciutadania nord-americana d'Obama a través de la divulgació del certificat original del seu naixement, com finalment passà dimecres passat. Per això, un vídeo que mostrava el certificat de naixement difós per la Casa Blanca per calmar els rumors -acompanyat d'una cançó que repetia "som un nord-americà autèntic"- va donar la benvinguda al somrient mandatari. "Us mostraré el vídeo oficial del meu naixement.
Una de les bombes adreçades als EUA viatjà en dos avions de passatgers
Un dels dos paquets bomba dirigits als Estats Units i procedents del Iemen que van ser interceptats divendres passat va viatjar ens dos avions de passatgers, segons va informar ahir un portaveu de l'aerolínia Qatar Airways a la cadena CNN. Es tracta del paquet que va ser detectat a Dubai, en els Emirats Àrabs Units. La companyia Qatar Airways té vols de passatgers diaris del Iemen que també solen embarcar paquets de serveis de missatgeria.El portaveu no va especificar en quins vols va ser transportat el paquet amb explosius, ni quants passatgers van viatjar amb l'artefacte, ocult en el cartutx de tinta d'una impressora. Sigui com sigui la por terrorista s'ha tornat a escampar per tot el món. Precisament l'assessor antiterrorista de la Casa Blanca, John Brennan, va alertar ahir que hi podria haver més paquets bomba amb destinació als Estats Units. El Govern nord-americà està treballant amb les proves d'intel·ligència recollides i per motius de seguretat les companyies de transport FedEx i UPS han suspès totes les seves operacions des del Iemen. "Esperam que si hi ha altres paquets (explosius) siguin capaços de trobar-los abans que puguin ser fets detonar", va agregar.
Obama planta la bandera dels EUA a l'Índia
El president dels EUA, Barack Obama, va obrir noves vies de negoci per a les companyies nord-americanes a l'Índia, entre les quals les de defensa, durant una visita d'estat en la qual intentà seduir els indis amb grans lloances al país i el seu paper mundial. La relació entre els EUA i l'Índia és "definitòria i indispensable" del segle XXI fou la cita més repetida per Obama en els tres dies que hi va ser. Fins a quatre cops la va pronunciar ahir en roda de premsa amb el primer ministre, Manmohan Singh. A l'Índia li agradà, sens dubte, sentir el mandatari dels EUA qualificar el país de "potència mundial", més que "emergent", encara que les grans paraules d'Obama no ocultin que la seva ha estat una visita per cercar nous mercats per a una economia en crisi com la nord-americana. Tres són els fronts en què ambdós països poden cooperar, va afirmar Obama, qui hi va arribar amb una agenda plena d'acords i pactes empresarials: la creació de riquesa i prosperitat, la preservació de la seguretat i l'enfortiment dels valors democràtics.
EUA, 'preocupat' pel Sàhara
El Departament d'Estat nord-americà expressà ahir la seva "preocupació" pels "violents enfrontaments" del Sàhara Occidental, però assegurà que "continuarà fent costat el procés de mediació de l'ONU". El secretari d'Estat adjunt, Philip J. Crowley, assegurà que el que ha passat a El Aaiun amb el desmantellament del camp de protesta "ha estat molt preocupant", però va tornar a defensar el marc de les converses bilaterals de l'ONU amb Rabat i el Front Polisari com a via per ressoldre el conflicte. A l'Estat espanyol, però, la situació del Sàhara continua coent. Tots els grups parlamentaris del Senat excepte el PSOE van condemnar ahir els "atacs" del Marroc al poble sahrauí i van exigir al Govern que assumeixi el seu "protagonisme" en el conflicte i "agafi les regnes" per arribar a una solució, a més de reclamar-li "fermesa" davant el Marroc i la censura de la seva posició "tèbia". Senadors de tots els partits, inclòs el socialista José Carracao, es van reunir a la Cambra amb representants del Front Polisario en una trobada que es va forjar dimarts a darrera hora "davant la impossibilitat de tirar endavant una iniciativa unitària de condemna", segons explicà el senador del PSM Pere Sampol.
Corea del Nord, més nuclearitzada
Corea del Nord mostrà a un científic nord-americà, a començament d'aquest mes, un enorme complex secret per a l'enriquiment d'urani, segons va informar ahir en la seva edició digital el rotatiu nord-americà The New York Times, que el descriu com un desafiament a l'Administració del president dels EUA, Barack Obama. El diari precisa que Siegfred S. Hecker, exdirector del laboratori nacional de Los Alamos i professor de la Universitat de Stanford, va admetre en una entrevista que es va quedar sorprès per la capacitat de la planta, on va veure "centenars de centrifugadores" acabades d'instal·lar en una antiga planta processadora de fuel. El científic nord-americà, que va afegir que el centre de control era "ultramodern", en va informar de manera reservada a la Casa Blanca en finalitzar el seu viatge. Les instal·lacions a les quals fa referència Hecker no existien l'abril de 2009, quan els últims inspectors internacionals van ser expulsats del país. La velocitat amb què s'ha construït podria suggerir, segons han assenyalat en aquest diari fonts governamentals, que Corea del Nord ha rebut ajuda estrangera per eludir les noves sancions que el Consell de Seguretat de Nacions Unides va imposar a Pyongyang per negar-se a sotmetre's als controls internacionals.
EUA veu ZP com “un líder a curt termini” de “l'esquerra esgotada”
La filtració de 250.000 documents secrets de la diplomàcia nord-americana facilitats per Wikileaks i publicats de manera conjunta per El País, The New York Times, Le Monde, Der Spigel i The Guardian causà ahir un autèntic sisme polític. En el cas de l'Estat espanyol, Wikileaks ha filtrat un total de 3.620 comunicacions -de les quals 103 són secretes, 898 confidencials i 2.619 sense classificar- entre la diplomàcia nord-americana a Madrid i a Washington des de l'any 2004 fins al 2010. Així, les informacions procedeixen dels tres darers ambaixadors nord-americans: George L. Argyros, Eduardo Aguirre i l'actual, A. D. Solomont. Els documents classificats revelen que els diplomàtics nord-americans veuen el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, com un polític "a curt termini" que "supedita els interessos comuns al càlcul electoral", segons El País. El rotatiu assegura, basant-se en la informació filtrada, que "ja des del començament del mandat" es considera que Zapatero és "un problema per a algunes línies mestres de la política exterior nord-americana". Sobre els ministres, diu que en els textos "es veu que reben tota mena de pressions de l'ambaixador nord-americà", sobretot en l'època en què la diplomàcia era dirigida per Eduardo Aguirre.
EUA pressionà per frenar causes com la de Couso
Els Estats Units van pressionar el Govern de l'Estat espanyol per "frenar o boicotejar" les causes judicials obertes a Espanya contra polítics i militars nord-americans presumptament involucrats en el cas Couso, tortures a Guantánamo i segrests en vols de la CIA, segons reflecteixen els documents secrets i reservats filtrats per Wikileaks a cinc diaris internacionals, entre ells El País. Dels esmentats documents es desprèn que els EUA va tenir la col·laboració d'autoritats del Govern, a més d'informació sobre la marxa de les causes judicials obertes a l'Audiència Nacional sobre la mort de la càmera de Tele 5 José Couso a Bagdad per trets d'un tanc nord-americà.El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido; i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, apareixen citats com a col·laboradors amb els quals van contactar els EUA per aconseguir arxivar causes judicials obertes a l'Estat contra militars i polítics nord-americans. El gener de 2007, Conde-Pumpido va mantenir una entrevista amb el llavors ambaixador nord-americà Eduardo Aguirre per tractar el cas Couso. S'hi poden escoltar unes xerrades en les quals el fiscal general de l'Estat va explicar que el Govern no podia fer res en aquest cas, però que els fiscals "continuarien oposant-se a les ordres de detenció" contra els tres militars implicats.
ZP oferí a EUA ampliar l'ajut militar
El Govern espanyol va oferir als EUA augmentar la presència militar a la base de Rota (Cadis) i instal·lar-hi el nou comandament del Pentàgon per a l'Àfrica (AFRICOM) en un gest interpretat per l'ambaixada nord-americana a Madrid de "l'afany" espanyol per tapar la ferida de la retirada de les tropes espanyoles a l'Iraq, segons telegrames oficials nord-americans coneguts a través de Wikileaks i filtrats a diversos mitjans de comunicació.
EUA veu Catalunya com l'epicentre de l'islamisme radical al Mediterrani
EUA veu Catalunya com l'epicentre del jihadisme i l'islamisme radical del Mediterrani. Els EUA disposen, al seu Consolat de Barcelona, d'una "multiagència d'espionatge" dedicada al terrorisme islamista i al crim organitzat, segons es desprèn dels cables secrets enviats per funcionaris nord-americans a l'Estat espanyol i que ha revelat el portal Wikileaks. La creació d'aquesta agència es basà en la certesa que Catalunya és una amenaça "evident" en l'expansió del terrorisme islamista i "el més gran centre al Mediterrani d'activitat de radicals", segons publicà ahir El País. "L'amenaça a Catalunya és evident. Els EUA necessiten saber qui i què circula a través de l'àrea que va des d'Algèria fins a Tunis, Rabat i el sud de França", varen escriure els funcionaris nord-americans l'octubre de 2007, quan ja avançaren que el Consolat de Barcelona era la "plataforma ideal" per establir una multiagència d'espionatge, perquè disposa de "prou espai, de comunicacions segures i de bona localització".
Hotelers balears irritaren els EUA
Estats Units es va plantejar imposar sancions a empreses espanyoles, entre les quals hi havia les cadenes hoteleres balears Sol Meliá, Iberostar i Barceló, per invertir a Cuba després de la tornada del PSOE el 2004, segons uns informes difosos per WikiLeaks. A més, d'acord amb aquests documents de l'ambaixada d'EUA a Madrid, Washington també féu gestions perquè el Govern panameny no adjudicàs les obres d'ampliació del Canal al grup Sacyr Vallehermoso. Sobre les possibles sancions a les empreses de les Illes amb interessos a Cuba, finalment descartà fer-ho per la pertinença de l'Estat espanyol a la Unió Europea.
Arizona, la incubadora de l'odi
La matança de Tucson ha destapat la tensa situació que viu Arizona, un estat fronterer i candent on molts activistes i polítics viuen amenaçats per les seves actituds sobre el control d'armes o la reforma migratòria. El 8 de gener, un jove va descarregar la seva pistola semiautomàtica durant un acte organitzat per la congressista demòcrata Gabrielle Giffords, qui va rebre un tret al cap a boca de canó. En l'atac, hi moriren sis persones, entre les quals el jutge federal John Roll, i n'hi resultaren ferides 14. Tant la congressista com el jutge havien rebut amenaces en el passat.
EUA vol noves mesures per aïllar encara més l'Iran
Hillary Clinton, secretària d'Estat, assegurà ahir que els EUA estudiaran noves mesures per "aïllar encara més l'Iran de la comunitat internacional", arran de la seva presumpta implicació en l'intent d'assassinat de l'ambaixador saudita en terreny americà. "Consultarem amb els nostres amics i aliats a tot el món sobre com enviar un senyal molt fort que aquest tipus d'acció, que viola les normes internacionals, ha d'acabar", va dir Clinton. La cap de la Diplomàcia nord-americana es pronuncià així poc després que el secretari de Justícia, Eric Holder, afirmàs que l'Iran haurà de retre comptes sobre el seu paper en la trama desarticulada per atemptar contra l'ambaixador saudita a Washington, Adel al-Jubeir. Clinton no va precisar si el Departament d'Estat augmentarà les sancions contra Teheran, com sí que va fer ahir el Tresor, en prohibir als nord-americans qualsevol transacció amb cinc individus relacionats amb la trama terrorista. Entre ells es troben Manssor Arbabsiar, ciutadà nord-americà amb passaport iranià, i Ali Gholam Shakuri, que han estat acusats davant un tribunal de Nova York com a capitosts del complot.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc