Els documents foren publicats a El Pais, Der Spiegel, New York Times, The Guardian i Le Monde. | STEPHAN?JANSEN
La filtració de 250.000 documents secrets de la diplomàcia nord-americana facilitats per Wikileaks i publicats de manera conjunta per El País, The New York Times, Le Monde, Der Spigel i The Guardian causà ahir un autèntic sisme polític. En el cas de l'Estat espanyol, Wikileaks ha filtrat un total de 3.620 comunicacions -de les quals 103 són secretes, 898 confidencials i 2.619 sense classificar- entre la diplomàcia nord-americana a Madrid i a Washington des de l'any 2004 fins al 2010. Així, les informacions procedeixen dels tres darers ambaixadors nord-americans: George L. Argyros, Eduardo Aguirre i l'actual, A. D. Solomont.
Els documents classificats revelen que els diplomàtics nord-americans veuen el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, com un polític "a curt termini" que "supedita els interessos comuns al càlcul electoral", segons El País. El rotatiu assegura, basant-se en la informació filtrada, que "ja des del començament del mandat" es considera que Zapatero és "un problema per a algunes línies mestres de la política exterior nord-americana". Sobre els ministres, diu que en els textos "es veu que reben tota mena de pressions de l'ambaixador nord-americà", sobretot en l'època en què la diplomàcia era dirigida per Eduardo Aguirre.
Davant d'aquestes pressions, el Govern espanyol ha tingut respostes diverses. "Moltes són conciliadores; altres, connivents i algunes, rotundament negatives", segons el diari. En els cables diplomàtics es fa referència a les àrees de desacord entre els EUA i l'Estat espanyol, entre les quals es troben la retirada de les tropes de l'Iraq, la crisi de Kosovo, els vincles amb Cuba i Veneçuela, les relacions comercials amb països sospitosos de terrorisme i determinats assumptes sota investigació judicial. Pel que sembla, la decisió de Zapatero de retirar el contingent espanyol de l'Iraq "refredà les relacions" entre els dos països "fins al punt que (l'aleshores president George W.) Bush ni tan sols atengué la trucada de felicitació que li féu Zapatero per la segona victòria electoral".
Després, afegeix, "la recuperació de la confiança ha avançat lentament" mentre Espanya es "bolcava" a recompondre les relacions i els EUA no oblidava "els objectius centrals". Alhora, dels informes es dedueix que cap polític espanyol no "desperta entusiasme" a Washington, amb l'excepció del rei, "de qui fins i tot donen consells de com resultar-li simpàtic". D'altra banda, assenyala la importància que tingué -reflectida en la intensificació de la comunicació entre l'Ambaixada i Washington- el triomf socialista a les eleccions del 2004, que "els diplomàtics dels EUA atribueixen en part a la mala gestió de l'atemptat de l'11-M pel PP". Pels diplomàtics nord-americans, les pretensions de Zapatero eren pròpies d'una esquerra "esgotada, passada de moda i romàntica".
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Em pens que els sistemes de seguretat dels EUA fan aigua de per tot i els fets són greus, és com si els diaris publicassin un diari personal, amb comentaris, suposicions i informacions que qui l'escriu suposa que ningú no llegirà mai. El prestigi internacional dels nord-americans pot quedar molt afectat. No és que els altres països no facin el mateix, però als nord-americans els han tret els papers i els colors. Uns documents que m'agradaria llegir són els referents a l'actuació dels EUA a Sud-Amèrica els anys 60 i 70 i, sobretot, els papers relatius al cop d'estat a Xile el 1973.