EUA pressionà per frenar causes com la de Couso

Els informes filtrats per Wikileaks revelen les actuacions nord-americanes per tal de “boicotejar” processos judicials oberts contra els seus interessos

Familiars i amics del càmara de Tele 5 mort, José Couso, ja han duit diverses protestes contra el crim comés pels EUA. | Gustavo Cuevas

C.A.Washington01/12/10 0:00

Els Estats Units van pressionar el Govern de l'Estat espanyol per "frenar o boicotejar" les causes judicials obertes a Espanya contra polítics i militars nord-americans presumptament involucrats en el cas Couso, tortures a Guantánamo i segrests en vols de la CIA, segons reflecteixen els documents secrets i reservats filtrats per Wikileaks a cinc diaris internacionals, entre ells El País. Dels esmentats documents es desprèn que els EUA va tenir la col·laboració d'autoritats del Govern, a més d'informació sobre la marxa de les causes judicials obertes a l'Audiència Nacional sobre la mort de la càmera de Tele 5 José Couso a Bagdad per trets d'un tanc nord-americà.

El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido; i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, apareixen citats com a col·laboradors amb els quals van contactar els EUA per aconseguir arxivar causes judicials obertes a l'Estat contra militars i polítics nord-americans. El gener de 2007, Conde-Pumpido va mantenir una entrevista amb el llavors ambaixador nord-americà Eduardo Aguirre per tractar el cas Couso. S'hi poden escoltar unes xerrades en les quals el fiscal general de l'Estat va explicar que el Govern no podia fer res en aquest cas, però que els fiscals "continuarien oposant-se a les ordres de detenció" contra els tres militars implicats.

Guantánamo

En el cas de la causa oberta en l'Audiència Nacional per les tortures a Guantánamo, els EUA van expressar la seva preocupació per la possible aplicació a Espanya de la jurisdicció universal a l'hora d'enjudiciar crims comesos en altres països. "Un tema recent i irritant en les relacions bilaterals es refereix als esforços d'alguns jutges que invoquen la jurisdicció universal per processar exalts càrrecs del Govern dels EUA per la seva presumpta implicació en tortures a Guantánamo", assenyala un document secret redactat el juny de 2009, amb motiu de la visita a Madrid de la fiscal general dels EUA, Janet Napolitano.

L'abril de 2009 el senador nord-americà Mel Martínez, de visita a Espanya, es dirigí al llavors secretari d'Estat d'Exteriors, Àngel Losada, per transmetre-li que la investigació sobre les tortures a Guantánamo "no seria entesa ni acceptada als EUA i que tindria un enorme impacte en les relacions bilaterals". Per altra banda, Zaragoza es va reunir l'abril de 2009 amb alts càrrecs de l'ambaixada per explicar-los les claus del cas de Guantánamo dies abans de rebutjar-ne la investigació i els va traslladar que faria tot allò que fos possible perquè el cas no caigués en mans del jutge Baltasar Garzón. Quant als vols de la CIA, el fiscal Vicente González Mota assegurà el gener de 2007 a l'ambaixada que no s'oposaria a la petició del jutge Ismael Moreno de desclassificar documents del CNI sobre aquests vols perquè estava convençut que ni hi hauria res "incriminatori". Aquests documents van arribar a l'Audiència Nacional setmanes més tard plens de marques.

El Govern desmenteix

El Govern espanyol ha negat d'altra banda que els EUA oferíssin 85.000 dòlars per cada pres del penal de Guantánamo que l'Estat espanyol estigués disposat a acollir. Fonts del Govern han subratllat que en cap ministeri implicat -Exteriors, Interior i Justícia- no es recorda que s'hagi rebut aquesta oferta. A més, des que començaren les negociacions per acollir presos, des d'Exteriors sempre es va insistir que no hi hauria compensació econòmica per això. L'Estat acollí un total de tres presos de Guantánamo. Per altra banda, l'ambaixador dels EUA a Madrid, Aland D. Solomont, assegurà ahir que els cables diplomàtics que fan relació a l'Estat espanyol "no reflecteixen ni l'opinió dels líders" nord-americans "ni la política nacional" dels EUA, a més de confiar que aquests no afectin l'"excel·lent relació" que hi ha entre tot dos països. L'ambaixador subratllà que sempre ha tractat amb "gran respecte" els responsables espanyols amb els quals ha contactat des que és ambaixador i considerà que la possibilitat que la filtració dels documents perjudiqui les relacions bilaterals és "petita".