Europa exigeix als EUA que assumeixin responsabilitats
"Que assumeixin la seva responsabilitat" i aprovin ràpidament el pla de rescat bancari afavorit pel president George W. Bush. Aquesta fou una de les peticions centrals que el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, volgué transmetre a la primera economia mundial. La Comissió no vol quedar amb els braços plegats davant la crisi que assoleix també el continent europeu, i assegurà que està estudiant noves mesures.
Torna l'estratègia de la por als EUA
L'estratègia de la por tornar a aplicar-se als Estats Units. Els dos sospitosos paquets detectats divendres, als aeroports d'Anglaterra i de Dubai, han generat alerta mundial. Aparentment, els dos artefactes tenien direcció als Estats Units i s'enviaven des del Iemen. A més, podrien haver esclatat a l'avió. Per tant, veuen la mà negra d'Al Qaeda darrere la suposada acció.
Una de les bombes adreçades als EUA viatjà en dos avions de passatgers
Un dels dos paquets bomba dirigits als Estats Units i procedents del Iemen que van ser interceptats divendres passat va viatjar ens dos avions de passatgers, segons va informar ahir un portaveu de l'aerolínia Qatar Airways a la cadena CNN. Es tracta del paquet que va ser detectat a Dubai, en els Emirats Àrabs Units. La companyia Qatar Airways té vols de passatgers diaris del Iemen que també solen embarcar paquets de serveis de missatgeria.El portaveu no va especificar en quins vols va ser transportat el paquet amb explosius, ni quants passatgers van viatjar amb l'artefacte, ocult en el cartutx de tinta d'una impressora. Sigui com sigui la por terrorista s'ha tornat a escampar per tot el món. Precisament l'assessor antiterrorista de la Casa Blanca, John Brennan, va alertar ahir que hi podria haver més paquets bomba amb destinació als Estats Units. El Govern nord-americà està treballant amb les proves d'intel·ligència recollides i per motius de seguretat les companyies de transport FedEx i UPS han suspès totes les seves operacions des del Iemen. "Esperam que si hi ha altres paquets (explosius) siguin capaços de trobar-los abans que puguin ser fets detonar", va agregar.
Obama planta la bandera dels EUA a l'Índia
El president dels EUA, Barack Obama, va obrir noves vies de negoci per a les companyies nord-americanes a l'Índia, entre les quals les de defensa, durant una visita d'estat en la qual intentà seduir els indis amb grans lloances al país i el seu paper mundial. La relació entre els EUA i l'Índia és "definitòria i indispensable" del segle XXI fou la cita més repetida per Obama en els tres dies que hi va ser. Fins a quatre cops la va pronunciar ahir en roda de premsa amb el primer ministre, Manmohan Singh. A l'Índia li agradà, sens dubte, sentir el mandatari dels EUA qualificar el país de "potència mundial", més que "emergent", encara que les grans paraules d'Obama no ocultin que la seva ha estat una visita per cercar nous mercats per a una economia en crisi com la nord-americana. Tres són els fronts en què ambdós països poden cooperar, va afirmar Obama, qui hi va arribar amb una agenda plena d'acords i pactes empresarials: la creació de riquesa i prosperitat, la preservació de la seguretat i l'enfortiment dels valors democràtics.
EUA vol noves mesures per aïllar encara més l'Iran
Hillary Clinton, secretària d'Estat, assegurà ahir que els EUA estudiaran noves mesures per "aïllar encara més l'Iran de la comunitat internacional", arran de la seva presumpta implicació en l'intent d'assassinat de l'ambaixador saudita en terreny americà. "Consultarem amb els nostres amics i aliats a tot el món sobre com enviar un senyal molt fort que aquest tipus d'acció, que viola les normes internacionals, ha d'acabar", va dir Clinton. La cap de la Diplomàcia nord-americana es pronuncià així poc després que el secretari de Justícia, Eric Holder, afirmàs que l'Iran haurà de retre comptes sobre el seu paper en la trama desarticulada per atemptar contra l'ambaixador saudita a Washington, Adel al-Jubeir. Clinton no va precisar si el Departament d'Estat augmentarà les sancions contra Teheran, com sí que va fer ahir el Tresor, en prohibir als nord-americans qualsevol transacció amb cinc individus relacionats amb la trama terrorista. Entre ells es troben Manssor Arbabsiar, ciutadà nord-americà amb passaport iranià, i Ali Gholam Shakuri, que han estat acusats davant un tribunal de Nova York com a capitosts del complot.
El Suprem d'EUA rebutja invalidar la ciutadania del president Obama
El Tribunal Suprem dels EUA obrí ahir la sessió de tardor amb el rebuig d'un recurs que demanava invalidar la ciutadania del president Barack Obama presentat per grups conservadors. Els magistrats del Suprem, que en el decurs del proper exercici hauran de decidir sobre la constitucionalitat de la reforma del sistema de Sanitat promulgada per Obama el 2009, van refusar escoltar, sense fer-ne comentaris, el recurs contra la ciutadania del president.
Bill Gates, de nou el més ric dels EUA
El filantrop i empresari Bill Gates torna a ser un any més l'home més ric dels Estats Units, segons el rànquing elaborat per la revista Forbes, que apunta que les grans fortunes del país han augmentat la riquesa un 12% en comparació amb el 2010, i enguany situa per primera vegada entre les deu majors fortunes del país l'inversor George Soros. Gates, fundador de Microsoft, ocupa el primer lloc de la llista per vuitè any consecutiu, amb un patrimoni valorat en 43.773 milions d'euros, 3.709 milions d'euros més que l'any passat. La segona posició és, de nou, per a l'inversor Warren Buffett, amb una fortuna de 28.934 milions d'euros, encara que és l'únic entre els vint primers de la llista que ha vist reduïda la riquesa respecte de l'exercici anterior. El conseller delegat de la companyia informàtica Oracle, Larry Ellison, repeteix a la tercera plaça amb un patrimoni de 22.259 milions d'euros.
EUA no vol reconèixer l'Estat palestí
El president dels Estats Units, Barack Obama, rebutjà ahir el pla palestí de cercar la benedicció de l'ONU per ser reconegut com a Estat, mentre intentava evitar una crisi que afectaria la posició global de Washington i aïllaria Israel. Obama utilitzà el seu discurs en l'assemblea general de l'ONU per insistir que el reconeixement de Palestina ha d'arribar només mitjançant converses directes amb Israel. En el seu discurs anual, el president nord-americà destacà que "no hi ha dreceres per arribar al final d'un conflicte que s'ha prolongat dècades", l'israelianopalestí. L'al·locució d'Obama es va veure forçada en part per les circumstàncies. La decisió del president palestí, Mahmud Abbas, d'aprofitar el seu discurs davant de l'assemblea general demà per reclamar el reconeixement del seu Estat en el Consell de Seguretat de l'ONU, malgrat la ferma oposició dels EUA, s'ha convertit en la gran protagonista de la cita.
L'huracà Irene deixa almenys quatre morts
L'huracà Irene va tocar terra ahir a través de l'estat de Carolina del Nord, mentre avançava cap al nord dels Estats Units en una trajectòria que va provocar evacuacions a Nova York i amenaça, en el seu conjunt, la densament poblada costa est del país amb inundacions i talls d'energia. Per on ha passat, ja hi ha deixat almenys quatre morts, entre els quals hi ha un infant.
Obama se'n va de vacances enmig de la tempesta
En una demostració del vell adagi que assegura que un president dels EUA no arriba a tenir mai vacances del tot, durant el primer dia lliure Barack Obama combinà una sessió oficial relativa a temes de seguretat amb una partida de golf i una excursió amb les filles a una llibreria.
El Senat salva els EUA de la fallida
Els Estats Units evitaren ahir a darrera hora el que hauria pogut ser una històrica cessació de pagaments després que el president Obama firmàs la llei que eleva el límit d'endeutament, després de setmanes de pugnes polítiques a Washington. Lluny de les càmares i sense més notificació pública que una succinta confirmació de la Casa Blanca, Obama va promulgar una norma que no satisfà per complet cap partit, però que era imprescindible perquè desaparegués l'amenaça de fallida que es planava sobre el país des de la passada mitjanit si el Congrés no hagués donat el vistiplau.
EUA, en fallida política
L'acord sobre el deute no arriba i el fantasma de la fallida ja plana de manera real sobre els EUA. La Càmbra de Representants rebutjà ahir la proposta demòcrata per augmentar el sostre del deute nord-americà, un dia després que el Senat fes el mateix amb el pla republicà. El ple de la Cambra Baixa, de majoria republicana, rebutjà per 246 contra 173 vots el pla del líder de la majoria al Senat, el demòcrata Harry Reid, en un nou desacord en les negociacions contra rellotge per evitar que el país entri en suspensió de pagaments dimarts.
Arriba un altre vaixell dels EUA
Un segon vaixell de guerra de la Marina dels EUA fondeja des d'ahir a la badia de Palma. Es tracta del USS Bataan, un porta-naus de propulsió convencional i plurifuncional. Les seves dimensions són una mica més reduïdes que el visitant de la setmana passada, el USS Enterprise. Aquest nou vaixell no només serveix perquè enlairin els helicòpters i naus aèries de l'Exèrcit, sinó que carrega el gruix dels vaixells d'assalt amfibis. Aquest doble vessant s'acompanya d'una capacitat per a 2.000 soldats de la Marina. Les tropes són a Líbia, on països occidentals donen cobertura aèria als rebels contra Gaddafi.
EUA compon Petra
Amb l'objectiu d'efectuar tasques de neteja i manteniment al Museu del Pare Serra i al convent de Sant Bernadí, 13 mariners del portaavions USS Enterprise, que atracà dimarts a Palma, treballaren ahir de valent al poble natal del fundador de ciutats com Califòrnia. El president de l'Associació d'amics de fra Juníper Serra, Tummy Bestard, destacà "la feinada que ha fet l'Armada dels Estats Units als pobles de Mallorca durant els darrers 40 anys". La comitiva del vaixell USS Enterprise arribà encapçalada per l'almirall Terry Kraft i l'agent consular dels Estats Units a Palma, Amy Christiansen, que saludaren la batlessa de Petra, Caterina Mas.
Obama afirma que acabarà amb Al Qaeda
Els Estats Units intentaran destruir l'organització central d'Al Qaeda, ara que el seu líder, Ossama bin Laden, ha estat assassinat i que les seves capacitats han estat degradades per les operacions nord-americanes. Així ho afirmà ahir el cap d'Antiterrorisme de la Casa Blanca, John Brennan, qui assegurà que la mort de Bin Laden ha estat l'última d'una sèrie d'operacions que han assestat "cops severs" a la xarxa central d'Al Qaeda al Pakistan i l'Afganistan durant l'any passat. "Intentarem treure avantatge d'aquesta oportunitat que tenim ara, amb la mort del líder d'Al Qaeda, i mirarem d'adquirir la capacitat de destruir aquesta organització", manifestà Brennan en el marc d'una entrevista.
ZP oferí a EUA ampliar l'ajut militar
El Govern espanyol va oferir als EUA augmentar la presència militar a la base de Rota (Cadis) i instal·lar-hi el nou comandament del Pentàgon per a l'Àfrica (AFRICOM) en un gest interpretat per l'ambaixada nord-americana a Madrid de "l'afany" espanyol per tapar la ferida de la retirada de les tropes espanyoles a l'Iraq, segons telegrames oficials nord-americans coneguts a través de Wikileaks i filtrats a diversos mitjans de comunicació.
EUA pressionà per frenar causes com la de Couso
Els Estats Units van pressionar el Govern de l'Estat espanyol per "frenar o boicotejar" les causes judicials obertes a Espanya contra polítics i militars nord-americans presumptament involucrats en el cas Couso, tortures a Guantánamo i segrests en vols de la CIA, segons reflecteixen els documents secrets i reservats filtrats per Wikileaks a cinc diaris internacionals, entre ells El País. Dels esmentats documents es desprèn que els EUA va tenir la col·laboració d'autoritats del Govern, a més d'informació sobre la marxa de les causes judicials obertes a l'Audiència Nacional sobre la mort de la càmera de Tele 5 José Couso a Bagdad per trets d'un tanc nord-americà.El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido; i el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, apareixen citats com a col·laboradors amb els quals van contactar els EUA per aconseguir arxivar causes judicials obertes a l'Estat contra militars i polítics nord-americans. El gener de 2007, Conde-Pumpido va mantenir una entrevista amb el llavors ambaixador nord-americà Eduardo Aguirre per tractar el cas Couso. S'hi poden escoltar unes xerrades en les quals el fiscal general de l'Estat va explicar que el Govern no podia fer res en aquest cas, però que els fiscals "continuarien oposant-se a les ordres de detenció" contra els tres militars implicats.
EUA veu ZP com “un líder a curt termini” de “l'esquerra esgotada”
La filtració de 250.000 documents secrets de la diplomàcia nord-americana facilitats per Wikileaks i publicats de manera conjunta per El País, The New York Times, Le Monde, Der Spigel i The Guardian causà ahir un autèntic sisme polític. En el cas de l'Estat espanyol, Wikileaks ha filtrat un total de 3.620 comunicacions -de les quals 103 són secretes, 898 confidencials i 2.619 sense classificar- entre la diplomàcia nord-americana a Madrid i a Washington des de l'any 2004 fins al 2010. Així, les informacions procedeixen dels tres darers ambaixadors nord-americans: George L. Argyros, Eduardo Aguirre i l'actual, A. D. Solomont. Els documents classificats revelen que els diplomàtics nord-americans veuen el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, com un polític "a curt termini" que "supedita els interessos comuns al càlcul electoral", segons El País. El rotatiu assegura, basant-se en la informació filtrada, que "ja des del començament del mandat" es considera que Zapatero és "un problema per a algunes línies mestres de la política exterior nord-americana". Sobre els ministres, diu que en els textos "es veu que reben tota mena de pressions de l'ambaixador nord-americà", sobretot en l'època en què la diplomàcia era dirigida per Eduardo Aguirre.
Corea del Nord, més nuclearitzada
Corea del Nord mostrà a un científic nord-americà, a començament d'aquest mes, un enorme complex secret per a l'enriquiment d'urani, segons va informar ahir en la seva edició digital el rotatiu nord-americà The New York Times, que el descriu com un desafiament a l'Administració del president dels EUA, Barack Obama. El diari precisa que Siegfred S. Hecker, exdirector del laboratori nacional de Los Alamos i professor de la Universitat de Stanford, va admetre en una entrevista que es va quedar sorprès per la capacitat de la planta, on va veure "centenars de centrifugadores" acabades d'instal·lar en una antiga planta processadora de fuel. El científic nord-americà, que va afegir que el centre de control era "ultramodern", en va informar de manera reservada a la Casa Blanca en finalitzar el seu viatge. Les instal·lacions a les quals fa referència Hecker no existien l'abril de 2009, quan els últims inspectors internacionals van ser expulsats del país. La velocitat amb què s'ha construït podria suggerir, segons han assenyalat en aquest diari fonts governamentals, que Corea del Nord ha rebut ajuda estrangera per eludir les noves sancions que el Consell de Seguretat de Nacions Unides va imposar a Pyongyang per negar-se a sotmetre's als controls internacionals.
EUA, 'preocupat' pel Sàhara
El Departament d'Estat nord-americà expressà ahir la seva "preocupació" pels "violents enfrontaments" del Sàhara Occidental, però assegurà que "continuarà fent costat el procés de mediació de l'ONU". El secretari d'Estat adjunt, Philip J. Crowley, assegurà que el que ha passat a El Aaiun amb el desmantellament del camp de protesta "ha estat molt preocupant", però va tornar a defensar el marc de les converses bilaterals de l'ONU amb Rabat i el Front Polisari com a via per ressoldre el conflicte. A l'Estat espanyol, però, la situació del Sàhara continua coent. Tots els grups parlamentaris del Senat excepte el PSOE van condemnar ahir els "atacs" del Marroc al poble sahrauí i van exigir al Govern que assumeixi el seu "protagonisme" en el conflicte i "agafi les regnes" per arribar a una solució, a més de reclamar-li "fermesa" davant el Marroc i la censura de la seva posició "tèbia". Senadors de tots els partits, inclòs el socialista José Carracao, es van reunir a la Cambra amb representants del Front Polisario en una trobada que es va forjar dimarts a darrera hora "davant la impossibilitat de tirar endavant una iniciativa unitària de condemna", segons explicà el senador del PSM Pere Sampol.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc