Raúl Pareja mai no ha creat un sol problema a cap dels clubs en els quals ha militat. Ni en la segona temporada al Leganés, quan Enrique Martín el marginava setmana rere setmana. Treballador, honest, amic dels seus amics, Pareja és, sobretot, un gran futbolista. En el món del futbol és transcendental tenir qualitat per triomfar, malgrat que una petita dosi de sort és sempre imprescindible. Raúl té qualitat, però, almanco fins ara, li ha falta un gram de sort per triomfar en el futbol espanyol.

Raúl, durant la seva etapa com a mallorquinista, sempre complí, mai no va fer un mal paper, però la deessa Fortuna l'envià al filial blanc. En el Madrid B, Raúl completà una temporada extraordinària i arribà a debutar en el primer equip, però quan fou l'hora de renovar el seu contracte amb el Mallorca no va interessar. Dos anys al Leganés, el darrer pràcticament sense jugar, però a Raúl no li surt una mala paraula per a aquell equip, per a l'entrenador que el va tenir sense jugar. En canvi, per al petit i modest Oriola, tot són flors. És gran.

Diari de Balears publica avui en la seva edició de paper una entrevista amb aquest jugador mallorquí.