El Gran Premi de Bèlgica, el més complicat quant a conducció es refereix, i un dels més importants de cara al desenvolupament del Mundial, fou l'escenari d'una nova lliçó magistral dels McLaren, que dominaren la correguda des del principi fins a la fi, personalitzat en la figura de Coulthard. No obstant això, els McLaren, que eren els principals favorits després dels entrenaments per adjudicar-se la prova, ja que sortien des de la primera línia de sortida, novament tingueren problemes al primer revolt, en què Coulthard i Hakkinen protagonitzaren un nou incident que quasi els deixà fora de cursa.

Després dels problemes entre els dos pilots en el Gran Premi d'Àustria, aquesta setmana l'equip britànic renovà Coulthard, encara que amb la premissa de ser segon pilot. Però l'escocès no acceptà aquesta condició, com ell mateix reconeixia els darrers dies, on afirmava que un triomf a Bèlgica li obria les opcions per aconseguir el Mundial, i arriscà al màxim des de la sortida. Quant al començament de l'altre favorit per fer-se amb el títol, l'irlandès Irvine, després d'uns resultats decebedors en els entrenaments, el que l'obligà a sortir a la sisena posició, aprofità una bona sortida per passar davant a Ralf Schumacher i Damon Hill pel que es va situar en quarta posició, per darrere de Frentzen.

A les primeres voltes predominà la tranquil·litat, amb les posicions molt definides amb els dos McLaren liderant la cursa amb el que a poc a poc anaven augmentant les diferències respecte a Frentzen i Irvine fins al moment en el qual arribà a boxes. Pel que fa a l'actuació dels espanyols, Gené i De la Rosa pagaren la seva inexperiència, dins d'un circuit carecteritzat per la seva complexitat en la conducció i no pogueren millorar els decebedors resultats dels entrenaments; en aquestes voltes ocupaven la denovena i vintena posició, respectivament.