Més per Mallorca ha registrat una Proposició no de Llei al Parlament per a reclamar que la toponímia emprada per AENA als aeroports de les Illes Balears respecti la llengua catalana, la llengua pròpia del país.

El partit ecosobiranista denuncia que, en aquests moments, als aeroports de Palma, Eivissa i Maó les destinacions s’anuncien únicament en castellà i no es fa servir mai la forma catalana, fins i tot en les destinacions que es troben als territoris de parla catalana com és el cas d’Alacant o Eivissa. A més, pel que fa a les destinacions internacionals es tradueixen els destins al castellà quan la traducció és possible; així Nova York no és ni 'New York' ni 'Nova York', sinó únicament 'Nueva York'; Milà no és 'Milano' o 'Milà', sinó sempre 'Milán'.

En aquest sentit, la diputada de MÉS Maria Ramon recorda que el criteri habitual en toponímia «és respectar la forma pròpia de la llengua d’origen tant com sigui possible i sotmetre-la als mínims canvis imprescindibles» i assenyala que «és precisament per la seva funció identificativa que, històricament, els topònims han estat, i continuen essent, objecte de manipulació política». Per això, la diputada ecosobiranista reivindica que «els aeroports del país han d’emprar la llengua pròpia del país».

Per aquests motius, MÉS per Mallorca reclama que el Ministeri de Foment revisi les denominacions oficials que designa i publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), per tal que es respectin les denominacions dels topònims en les llengües oficials a totes les comunicacions i informacions dels aeroports espanyols i, especialment, als que fa referència a la llengua catalana en els aeroports de les Illes Balears; així com que revisi l’ús que AENA fa en les seves comunicacions i informacions de les denominacions dels topònims en llengua catalana en els aeroports de les Illes Balears.

A més, el partit ecosobiranista reclama que AENA faci un ús normalitzat de la llengua catalana en la toponímia emprada en els panells informatius i teleindicadors dels aeroports de les Illes Balears, garantint que no disminueixi la claredat de la informació que s’ofereixi als passatgers i als usuaris de l’aeroport.

En aquest sentit, MÉS proposa que, en el cas dels topònims de l’àmbit lingüístic català, AENA empri preferentment les formes oficials i pròpies de les destinacions, és a dir, les formes catalanes, tenint en compte que els trajectes es fan dins els territoris de parla catalana. Només si escau s’acompanyarà, i en segon lloc, per l’exotopònim castellà, francès o italià si es considera adequat per la comprensió.

En el cas dels territoris no catalanoparlants de l’Estat espanyol amb llengües oficials diferents de la castellana, emprar preferentment les formes oficials i pròpies de les destinacions, és a dir, les formes gallegues, basques o occitanes (a més d’asturlleoneses, aragoneses, portugueses o berbers si així ho decidissin aquests territoris). Només si escau s’acompanyarà, i, en segon lloc, pels exotopònims català i castellà si es considera adequat per la comprensió.

En el cas dels territoris de l’Estat espanyol amb llengua oficial únicament castellana, emprar preferentment les formes oficials i pròpies de les destinacions, és a dir, les formes castellanes. En cas que la localitat tengui una forma tradicional en català, s’utilitzarà sempre acompanyant el topònim principal castellà per la forma catalana.

Finalment, en el cas dels topònims de destinacions estrangeres, la formació ecosobiranista proposa, per a mantenir la dimensió internacional de l’aeroport, emprar alternativament la denominació en català si hi ha una forma tradicional, amb la llengua d’origen i, finalment, en anglès, com a principal llengua de domini internacional.