Aquesta setmana ha començat l’any 2025 i la nit de Cap d’Any, potser, us vau demanar si cal dir que comencem o que començam un any nou. Com vam veure a l’últim article, la normativa catalana és polimòrfica, és a dir, que considera admissibles diverses formes per a un mateix fenomen. La desinència de la primera persona del singular del present d’indicatiu n’era un exemple, igual que la primera i la segona persones del plural dels verbs acabats en -ar (com començar), és a dir, les formes corresponents a nosaltres i vosaltres. Així que tant podem dir començam i començau com comencem i comenceu, encara que l’elecció d’una opció o de l’altra depèn del dialecte geogràfic. En el cas de les Balears, és més recomanable emprar les formes acabades en -am i -au, perquè són les pròpies d’aquest territori.
Més enllà dels verbs acabats en -ar, potser us pregunteu (com ja vaig comentar, qui escriu aquestes línies és parlant de català oriental central i, per tant, és recomanable que escrigui la segona persona en -eu) què passa amb verbs com dir, dur, fer, caure, creure, jeure/jaure, riure, treure/traure o seure, perquè són verbs que també tenen diverses formes normatives per a la primera i segona persones del plural. Així, és normatiu afirmar que sovint feim regals i reim molt durant les festes de Nadal, que veim les campanades per televisió, que duim els infants a veure la cavalcada i que, en intentar arreplegar algun caramel, no queim de miracle, com també ho seria dir que fem regals, que riem molt, que veiem o veem les campanades, duem els infants i que no caiem ni caem de miracle. Les formes pròpies de les Balears, però, són les primeres i, per tant, són les que és recomanable que facin servir els parlants d’aquest territori. No són normatives, en canvi, les formes *prenim o *preniu per a la primera isegona persones del plural del verb prendre, ni tampoc les formes *esteim o *esteis per al verb estar sinó que només és admissible dir prenem/preneu i estam/estau (o estem/esteu), respectivament.
Més enllà de nosaltres i vosaltres, convé recordar altres qüestions que afecten la forma del present d’indicatiu d’alguns verbs i que sovint provoquen dubtes. La primera té a veure amb els verbs tenir i venir (i derivats). Així, mentre que a Mallorca i Pitiüses la primera persona del singular (jo) se sol conjugar amb una e a l’arrel (venc, tenc), a Menorca se sol conjugar amb i (vinc, tinc): totes dues opcions són admissibles. Igualment, totes les persones del singular i la tercera del plural del verb omplir poden tenir l’arrel amb u (així, podem dir que els Reis d’Orient umplen les cases de regals, si poden) i, en el cas del verb ser, la primera persona (jo) tant pot ser som com soc (encara que la forma més tradicional a les Balears és som). Finalment
cal tenir present que, encara que en registres informals sigui habitual fer alternar la u de la tercera persona del plural dels verbs beure, veure, moure i dir amb una v (és a dir, beven, veven, moven, diven), en registres formals només són recomanables les formes amb u: beuen, veuen, mouen, diuen.
Mentre esperem que algú us ompli (o umpli) d’alegria en aquestes darreres hores de festes nadalenques, us deixarem tranquils (de moment) amb recordatoris i consells sobre les formes verbals. Ara bé, si encara voleu saber més coses sobre aquesta qüestió o n’hi ha alguna altra que vulgueu comentar, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem tan aviat com puguem.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
