algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 12°
12°

«Començam o comencem l’any 2025?»

238645

Aquesta setmana ha començat l’any 2025 i la nit de Cap d’Any, potser, us vau demanar si cal dir que comencem o que començam un any nou. Com vam veure a l’últim article, la normativa catalana és polimòrfica, és a dir, que considera admissibles diverses formes per a un mateix fenomen. La desinència de la primera persona del singular del present d’indicatiu n’era un exemple, igual que la primera i la segona persones del plural dels verbs acabats en -ar (com començar), és a dir, les formes corresponents a nosaltres i vosaltres. Així que tant podem dir començam i començau com comencem i comenceu, encara que l’elecció d’una opció o de l’altra depèn del dialecte geogràfic. En el cas de les Balears, és més recomanable emprar les formes acabades en -am i -au, perquè són les pròpies d’aquest territori.

Més enllà dels verbs acabats en -ar, potser us pregunteu (com ja vaig comentar, qui escriu aquestes línies és parlant de català oriental central i, per tant, és recomanable que escrigui la segona persona en -eu) què passa amb verbs com dir, dur, fer, caure, creure, jeure/jaure, riure, treure/traure o seure, perquè són verbs que també tenen diverses formes normatives per a la primera i segona persones del plural. Així, és normatiu afirmar que sovint feim regals i reim molt durant les festes de Nadal, que veim les campanades per televisió, que duim els infants a veure la cavalcada i que, en intentar arreplegar algun caramel, no queim de miracle, com també ho seria dir que fem regals, que riem molt, que veiem o veem les campanades, duem els infants i que no caiem ni caem de miracle. Les formes pròpies de les Balears, però, són les primeres i, per tant, són les que és recomanable que facin servir els parlants d’aquest territori. No són normatives, en canvi, les formes *prenim o *preniu per a la primera isegona persones del plural del verb prendre, ni tampoc les formes *esteim o *esteis per al verb estar sinó que només és admissible dir prenem/preneu i estam/estau (o estem/esteu), respectivament.

Més enllà de nosaltres i vosaltres, convé recordar altres qüestions que afecten la forma del present d’indicatiu d’alguns verbs i que sovint provoquen dubtes. La primera té a veure amb els verbs tenir i venir (i derivats). Així, mentre que a Mallorca i Pitiüses la primera persona del singular (jo) se sol conjugar amb una e a l’arrel (venc, tenc), a Menorca se sol conjugar amb i (vinc, tinc): totes dues opcions són admissibles. Igualment, totes les persones del singular i la tercera del plural del verb omplir poden tenir l’arrel amb u (així, podem dir que els Reis d’Orient umplen les cases de regals, si poden) i, en el cas del verb ser, la primera persona (jo) tant pot ser som com soc (encara que la forma més tradicional a les Balears és som). Finalment

cal tenir present que, encara que en registres informals sigui habitual fer alternar la u de la tercera persona del plural dels verbs beure, veure, moure i dir amb una v (és a dir, beven, veven, moven, diven), en registres formals només són recomanables les formes amb u: beuen, veuen, mouen, diuen.

Mentre esperem que algú us ompli (o umpli) d’alegria en aquestes darreres hores de festes nadalenques, us deixarem tranquils (de moment) amb recordatoris i consells sobre les formes verbals. Ara bé, si encara voleu saber més coses sobre aquesta qüestió o n’hi ha alguna altra que vulgueu comentar, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat i us respondrem tan aviat com puguem.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Patriota, fa devers 17 hores
Vaya, ubo que se las da de folólogo, y hace el ridículo.
Valoració:-5menosmas
Per al de sempre, fa devers 19 hores
El "repatriota" (o renegat) de pa sucat amb oli espanyol no domina prou ni la llengua que pretén "defensar" empezamos?", "comenzamos", "principiamos", "iniciamos"... Solament un renegat fanàtic amb coneixements limitats d'espanyol pot intentar fer mofa de les altres llengües i dels altres. Però hem costa creure que sigui un renegat del seu país i del seu idioma, perquè suposaria fer mofa de la llengua dels seus...
Valoració:2menosmas
Per al foraster, fa devers 20 hores
Pots dir el que et plagui, ets irrellevant. Tant de treballar manipulant i no et serveix de res. Com una mascota d'un veí que serveix per a sortir a passejar.
Valoració:2menosmas
Per Macià, fa 1 dia
Totalment d'acord amb els comentaristes anteriors i particularment amb la correcció d'en 'Joanet'. Endemés, tenc entès que les formes rizoàtones amb 'i' a Menorca són més pròpies de l'àrea de Maó, més influïda pel català barceloní, que no de Ciutadella, on conserven participis com 'tengut' i 'vengut' i altres formes tradicionals com 'cantàs', 'cantassis', etc.

M'alegra que l'articulista hagi recordat les formes rizotòniques del verb 'omplir' amb 'u': 'umplen', 'umplin'… admeses avui per l'Institut d'Estudis Catalans, però que durant anys li havien passat per malla.

Respecte de les formes de subjuntiu 'partiguem' i 'partigueu', o 'sortiguem' i 'sortigueu', que anomena en Joan Miró Font, l’IEC les admet dins el paradigma de la conjugació balear, en segon lloc després de les generals (que coincideixen amb les d'indicatiu).

L'articulista ha omès parlar de les formes incoatives de present de subjuntiu, que a les Illes Balears són 'partesqui', 'partesquis', 'partesqui', 'partesquin' (o les més clàssiques 'partesca', 'partesques’…). En canvi, no són pròpies de les illes les formes barcelonines modernes 'parteixi', partexis'… per molt que la poca premsa escrita, la poca ràdio i la poca televisió en català que tenim les hagin escampades de manera reiterada, generant confusió en els parlants, fins a tal punt que l'IEC les anomena en primer lloc al paradigma de la conjugació balear, com si fossen més recomanables que les formes autòctones i tradicionals. Hauria de rectificar l'IEC, haurien de rectificar les administracions públiques de les Illes Balears i també la poca premsa, ràdio i televisió en català que tenim.

Una altra rectificació que hauria de fer l'IEC fa referència a la grafia de la primera persona del present d'indicatiu en casos com 'desitj' o 'viatj', que pareixen escrites per un activista del 'baléà' i que el sentit comú mana escriure 'desig' i 'viaig', seguint les normes ortogràfiques generals de la llengua catalana. Recoman vivament la lectura sencera d'un article d'en Gabriel Bibiloni publicat fa dècades i titulat 'Els problemes ortogràfics de les formes balears de la primera persona del present d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació'. Només en reproduesc un parell de frases, plenes de sentit comú:

"Una 'j' o 'tj' intervocàliques esdevenen '-ig' o '-g' en posició final. Escriurem, per tant, 'puig', 'festeig', 'passeig', 'enveig', 'desig', 'trepig', 'estoig', 'viaig' i 'pig', igual que escrivim 'el festeig', 'un passeig', 'un desig' o 'un estoig'. La mateixa alternança que hi ha entre 'mig' i 'mitja' existeix entre 'jo pig' i 'ell pitja'. És realment lamentable veure en lletra impresa i amb no poca freqüència grafies tan aberrants com 'jo viatj' o 'jo pitj'."

Efectivament, és aberrant que l’IEC hagi aprovat i avalat grafies aberrants.
Valoració:4menosmas
Per Víctor, fa 1 dia
Totes dues formes són normatives, per tant podem triar. Personalment pens que ens convé utilitzar la forma en -am, perquè és la que feim servir a Mallorca i perquè evita la confusió amb la forma de l'imperatiu, acabada en -em.
Valoració:5menosmas
Per Patriota, fa 1 dia
Más fácil: comenzamos.
Valoració:-5menosmas
Per Joanet, fa 1 dia
A Menorca també diuen "tenc" i "vénc". On canvien respecte de les altres illes és en les formes rizoàtones: "tingut", "tindré", etc.
Valoració:5menosmas
Per Joan Miró Font, fa 1 dia
També hi ha es verb “veure” (veim, veis).

Igualment es podria plantejar quina és sa forma correcta en català balear en es verbs de sa tercera conjugació com “partir” o “sortir” (“partiguem”, “partigueu”, “sortiguem” i “sortigueu” o “partim”, “partiu”, “sortim” i “sortiu”, és a dir, si s’han de diferenciar indicatiu i subjuntiu o no com a sa primera conjugació (“anam” i “anau” com a indicatiu i “anem” i “aneu” com a subjuntiu o, per contra, “anem” i “aneu” tant per a indicatiu com per a subjuntiu)
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente