Jorge Lorenzo, líder del Mundial de motociclisme de 250 cc, va conquerir a la fi el circuit de Montmeló amb una autoritat incontestable. Protagonitzà una correguda sense gaire història en la qual va fer valer la «pole» per aconseguir la seva cinquena victòria de la temporada en les set proves disputades i consolidar-se a la primera posició del Mundial.

Encaparrotat a esborrar com més aviat millor el mal gust que li va quedar a Mugello, Lorenzo va executar un monòleg al Gran Premi de Catalunya. Va dominar de cap a cap i va firmar una cursa sense fissures que el deixà per davant d'Alex De Angelis i Andrea Dovizioso, els seus perseguidros en el Mundial, resignats a la força imparable del «cicló» Lorenzo.

El pilot de l'equip Fortuna Aprilia, que ja havia rodat en els entrenaments un segon més ràpid que els seus rivals, governà la prova més tranquil·la de la temporada en el quart de litre. No va donar opcions als seus rivals, dels quals es va desmarcar a poc a poc fins a travessar la línia d'arribada 3'1 segons per davant de De Angelis i 10'5 més ràpid que Dovizioso.

Tot i que Doviziooso intentà marcar-lo molt de prop des de l'inici, Lorenzo va mantenir la serenitat necessària per desferrar-se' a poc a poc. A l'equador de la cursa, quan De Angelis va prendre la segona posició a Dovizioso, Lorenzo ja avantatjava els seus perseguidors de més d'un segon.

El mallorquí només va necessitar conservar el seu excel·lent ritme de correguda per mantenir a retxa els dos perseguidors i travessar la línia d'arribada en primera posició davant l'aplaudiment del públic català. Com ja va ocórrer a Qatar, a Jerez, a la Xina i a França, Lorenzo va fer valer la seva «pole» per guanyar. De les set proves disputades fins ara, Lorenzo ha pujat al podi en sis, amb uns nombres extraordinaris: cinc victòries, un segon lloc i un vuitè.

Alleujat després de vèncer a casa, Lorenzo va començar les seves peculiars celebracions: clavà la bandera de «Lorenzo's Land» davant la tribuna de Montmeló i va agafar un dels micròfons de la pista per improvisar un succedani de concert acompanyat per un parell de dobles, vestits exactament igual que ell, amb les respectives guitarres. «Un homenatge als Red Hot Chili Peppers, el meu grup preferit», va explicar després.

Lorenzo, igual que Rossi, assegura espectacle més enllà de la pista. Fins i tot en baixar del podi. «Sé que alguns m'apreciau i d'altres no, però m'és igual, sou tots espanyols i vos estim», va dir a la grada de Montmeló quan el locutor del circuit li va demanar unes paraules després de l'entrega de premis. Lorenzo va ser l'únic pilot espanyol que va pujar al podi i acaparà el protagonisme.