L'Atlètic Balears continua apostant pel futur i reforça el filial renovant el seu tècnic per dues temporades. José Antonio García 'Tato' ja fa dues temporades que lidera el projecte del Santanyí i enguany, ha quedat a les portes de jugar la fase d'ascens a la 2a RFEF.

'Tato' va començar la seva aventura en les banquetes en les categories inferiors del Ferriolense, club en el qual va acabar dirigint també el seu Juvenil Divisió d'Honor i el seu primer equip a Tercera. La seva bona trajectòria va fer que el Manacor li donés l'oportunitat de dirigir un equip històric de la Tercera balear. Anys més tard, 'Tato' s'embarcà, juntament amb el seu cos tècnic, en el projecte conjunt del Santanyí i l'Atlètic Balears.

Què t'ha duit a renovar amb el Santanyí?

Renovam amb el Santanyí perquè som a un lloc on em sent a gust i em sent valorat. Això és el que cerques quan ets entrenador, la comoditat i estar valorat. Ser a un lloc on creuen en tu i, en el meu cas, ho veig cada dia, en cada moment que la gent em xerra, veig que la gent d'allà m'estima.

Has renovat per dues temporades més, mostra que confies en el projecte, quin és l'objectiu d'aquest?

És un projecte de dues temporades, jo quan vaig arribar aquí ja vaig tenir un contracte de dues temporades i ara és un altre projecte nou, perquè cada any hi ha jugadors que se'n van a altres equips i cerquen altres objectius o altres projectes. El nostre objectiu és que els jugadors que nosaltres entrenam acabin la temporada sent millors jugadors i que puguin tirar cap amunt. L'objectiu, òbviament, és que vagin cap al nostre primer equip, que és l'Atlètic Balears. No és fàcil perquè està a una categoria molt superior a la nostra, també el seu objectiu és molt diferent perquè ells han de quedar playoff o estar per la zona alta i intentar pujar i nosaltres tenim l'objectiu de formar jugadors, que els jugadors sentin els colors que representen i crear un jugador amb projecte de primer equip.

Confies a aconseguir l'ascens la temporada que ve?

No és que no confii, és que en cap moment ens podem marcar com a objectiu aconseguir l'ascens a una altra categoria. És vera que la primera temporada vàrem jugar el playoff, la segoan temporada ens hem quedat fora per gols, però mai el nostre objectiu ha estat ni tan sols estar a playoff, perquè no Podem estar en el nivell d'aquells equips que tenen més pressupost que nosaltres i, encara que som un filial de l'Atlètic Balears, l'objectiu no és aquest. Per tant, no és que no confii, nosaltres lluitarem per estar el més a dalt possible, perquè no somiar amb això, però no és un objectiu.

Enguany heu quedat a les portes del playoff, com valores la temporada?

El nostre objectiu és formar jugadors sub-23 que puguin optar a estar en el primer equip i els jugadors que no són sub-23 han de demostrar i aprofitar l'oportunitat que tenen. El valor de la temporada és brutal, un equip amb tants de jugadors sub-23, tants de jugadors amb molt poca experiència a Tercera Divisió, varen sortir, de la temporada passada, jugadors importants i, com cada, ens vàrem haver de reinventar. I enguany tocarà el mateix, intentar formar un equip que dugui el poble de Santanyí ben amunt i continuar formant jugadors.

Hi haurà canvis la temporada que ve?

Sempre hi ha canvis, en l'àmbit institucional l'Atlètic Balears apostarà més pel filial, és una aposta total que també es ficarà molt en el futbol base del Santanyí, un club històric que ha tengut molts bons equips i ha jugat fases d'ascens i nosaltres tenim l'objectiu de fer que la gent estigui orgullosa i que se senti identificada amb el seu equip.

Enguany, ja hi ha hagut alguns jugadors del vostre equip que han estat convocats pel primer equip, hi ha algun jugador que vegis preparat per pegar el bot definitiu o amb projecció?

Si, jo crec molt en els jugadors que tenim, és vera que la diferència de categoria és molt gran, tot i ser una Primera RFEF, que abans era una Segona B, però crec que el canvi de sumar una categoria ha estat molt millor pel tema de la qualitat. La Primera RFEF ara és molt complicada amb molt bons equips amb alguns que han estat fins i tot en la Primera Divisió i els pressuposts ja es veuen. I clar, no és fàcil per un jugador jove que ve de divisions baixes com la Tercera Balear, però tenim la il·lusió de poder ajudar, poder participar i segurament algun d'aquests pegarà el bot perquè crec que té qualitat.

Com afecta la filialitat amb l'Atlètic Balears en el funcionament del Santanyí?

La principal qüestió que ens afecta és que hi ha partits que hem d'anar amb dos, tres, quatre jugadors menys perquè estan convocats amb el primer equip I això afecta a nivell de convocatòries, a nivell de grup, a jo com a entrenador per poder disposar de jugadors... Però jo sóc aquí per això, quan jo accept aquest projecte ja coneixia les condicions que implica ser un filial, i el millor d'això és que qualque al·lot nostre pugui debutar i jugar amb el primer equip com han passat aquests dos anys.

La feina d'un filial és sempre formar futbolistes pel primer equip. Compleix També el Santanyí amb aquesta funció?

Si, la funció nosaltres la feim amb les eines que tenim, és el que et deia abans, l'objectiu del Santanyí és formar jugadors i ajudar-los a créixer, intentam dur jugadors mallorquins sub-23 i intentam que arribin el més a dalt possible.

Hi ha coordinació amb el primer equip a l'hora de decidir el sistema de joc o teniu absoluta llibertat?

Els nostres jugadors han d'estar preparats per jugar en qualsevol sistema que pugui jugar el primer equip. És vera que jo no tenc cap ordre de ningú de com hem de jugar o cap model de joc. Tenc molta llibertat, però tenc molta comunicació i xerr pràcticament cada dia amb l'entrenador del primer equip, per tant, sí que sé com fan feina, veig bastant d'entrenaments i anam amb la mateixa dinàmica, però no tenim ni els mateixos jugadors, ni podem jugar sempre al mateix.

Què aporta el Santanyí a l'ATB? I l'ATB al Santanyí?

El Santanyí aporta tot el que he comentat, intentar formar jugadors per un equip representatiu de l'illa i que necessita tenir un equip a una categoria més baixa i poder formar a jugadors joves i aprofitar-se qualque dia d'aquesta feina. El Santanyí s'aprofita del nom de l'Atlètic Balears per estar orgullós de ser un filial de l'ATB i que actua com si fos l'equip B, el que passa és que manté el nom del Santanyí, perquè jugam en el poble i la gent sent el seu poble, i encara que els jugadors, la majoria no siguin de Santanyí, al final és el que ha decidit la institució i ells van a mort amb l'equip i ens ho demostren cada dia.

Si no existís la filialitat acceptaries el repte amb el Santanyí?

Per què no? Mai saps quin és el millor projecte per a tu i Santanyí és un lloc on em tracten perfecte, on estic molt content, és un poble en el qual la gent et demostra que et té estima i és molt diferent entrenar el Santanyí a Tercera Divisió o entrenar el filial de l'Atlètic Balears, els objectius no són els mateixos i, a més, nosaltres entrenam a Palma, de l'altra manera entrenaríem allà. Jo també ja he entrenat a Manacor i em sent molt orgullós.

Sents que l'ATB valora prou la tasca del filial?

Nosaltres ens sentim valorats, si no fos així no estaria aquí. Sóc una persona que té les coses molt clares i l'únic que necessit és que la gent em xerri clar i que em diguin ses coses. Tenim tot el que necessitam, hi ha detalls com a tots els equips, a tots els clubs que voldries millorar, però si que ens sentim valorats per l'Atlètic Balears.

Personalment, quin és el teu objectiu en el món del futbol?

Sóc una persona que m'agrada cada any millorar, m'agrada que la gent em digui el que faig malament i tenc la sort de tenir un cos tècnic espectacular, dels millors que hi ha en aquesta illa i per això, el meu objectiu és intentar arribar el més a dalt possible, no sé on estarà el meu sostre, però tenc la il·lusió d'haver anat pas a pas, haver passat per totes les categories, sortir d'un club de barri com és el Ferriolense, entrenar en aquell club a Divisió d'Honor, entrenar a Tercera Divisió, que un històric com el Manacor em va donar l'oportunitat d'entrenar a Tercera Divisió i ara en el Santanyí, i repetesc que estic molt content perquè m'han oferit dos anys i em sent molt valorat. El que hagi d'arribar ja arribarà i, tot el que passa, passa per alguna cosa. Amb paciència tot arriba.