Futur econòmic
El consell d'administració del Reial Mallorca haurà d'afrontar, tard o d'hora, una ampliació de capital pendent d'1,4 milions d'euros. La Societat Anònima Esportiva, com sabeu, està en concurs de creditors, però estic absolutament convençut que en el futur més immediat de l'entitat no hi haurà grans dificultats econòmiques. Ho dic, perquè sota la tutela dels administradors concursals és ben complicat passar per grans penúries. A més a més, en tot cas, el Reial Mallorca té ja avui, quan només s'han disputat dotze jornades de Lliga, importants actius que a final de temporada s'hauran revalorat molt. Ho dic pensant, per exemple, en Pereira, que ha aconseguit tres gols en les quatre darreres jornades de Lliga. O en Gonzalo Castro, que també té un bon mercat. O en Emilio N'Sue. O en Joao Victor. O en De Guzmán. Es tracta de futbolistes que tenen fàcil sortida i que podrien solucionar qualsevol desequilibri entre ingressos i despeses que es produís en acabar la temporada. És ben possible que algun d'ells abandoni l'equip, però Serra Ferrer té clar que ha de mantenir la columna vertebral del conjunt per continuar creixent.

El grup
El Reial Mallorca s'ha distingit en els darrers anys pel fet de disposar d'un grup de futbolistes benavinguts. Vull dir que eren amics. I això sempre és important. De fet, que hi hagi bon ambient és fonamental perquè hi hagi bons resultats esportius. La presència de Michael Laudrup i Miquel Àngel Nadal, i l'arribada dels futbolistes nous no ha fet altra cosa que augmentar la germanor i companyonia. Diumenge, després del partit, i encara a l'aeroport de Sevilla, Laudrup mostrà a la premsa la cara més divertida. El tècnic vessava bon humor, transpirava felicitat.

Cavenaghi
Fernando Cavenaghi fou l'aposta golejadora del Reial Mallorca. No es confiava en Webó, a qui es considerava un futbolista massa car -cobra al voltant d'un milió d'euros, atès que arribà amb la carta de llibertat-. Idò bé, l'argentí, que està cedit, és ben possible que no hi continuï en arribar el juny. El seu rendiment no és bo, però la veritat és que Cavenaghi no s'ha acabat d'adaptar al grup. I això sí que és molt important.

Manzano (I)
Gregorio Manzano s'ha guanyat en poc temps l'enemistat de la immensa majoria de l'afició del Reial Mallorca. No m'estranya. A mi, personalment, em sorprenia el predicament que tenia no fa tants mesos. De fet, l'hemeroteca és cruel i tant Manzano com Alemany han canviat de parer en poc temps. Han passat de la mútua admiració, d'idolatrar-se... a l'odi. En tot cas, ja sabeu que entre Alemany i Manzano sempre pensaré que té raó l'expresident i, encara avui, accionista del Reial Mallorca.

Manzano (II)
L'afició del Reial Mallorca té la maduresa necessària per entendre que Gregorio Manzano canviàs d'oratge i entreni ara el Sevilla. Res a dir. Ara bé, ningú no encertarà mai a comprendre per què Manzano ha presentat una demanda judicial contra Mateu Alemany i altres membres del consell d'administració. El més estrany no és que deixàs fora de la seva demanda Vicenç Grande, que ho entenc, sinó l'arbitrarietat dels denunciats. Per exemple, és mal d'explicar per quina raó fou denunciat l'exmembre del consell d'administració Àlex García i, en canvi, l'expresident Tomeu Vidal no és ni esmentat. Manzano té l'enemistat eterna de l'afició del Mallorca. Per molts ja no és un professional que ha canviat de destinació, sinó que s'ha convertit en un mercenari. I m'heu de creure si us dic que entre un professional i un mercenari hi ha diferències substancials.

Manzano (III)
Els companys de la premsa de Sevilla es cansaren de demanar a Manzano si l'onze inicial que havia presentat era un missatge pel consell d'administració de l'entitat. Suposaven els companys que Manzano pretenia fer veure al president José María del Nido la necessitat de reforçar l'equip alineant Cigarini i Renato al centre del camp. Manzano ho negà. Ara bé, a Sevilla ja es parla de la falta d'entesa entre l'entrenador i Monchi, el secretari tècnic artífex de la contractació de mil i un futbolistes rendibles, tant esportivament com econòmicament. Ah, i sabeu qui sona com a possible substitut de Monchi? Nando Pons. Déu meuet!

Serra Ferrer
Llorenç Serra Ferrer és l'accionista de referència del Reial Mallorca i el vicepresident esportiu de l'entitat. És evident que pot exercir funcions de representació a qualsevol camp, però em sembla una bona decisió que no acompanyàs diumenge l'equip al Ramón Sánchez Pizjuán, si consideram que Serra Ferrer ha dirigit el Betis en dues èpoques diferents i que sempre s'ha mostrat molt identificat amb el conjunt verd-i-blanc. Estic ben segur que en un futur no gaire llunyà Serra Ferrer acudirà a l'estadi del Sevilla en representació del Mallorca.

Beltrán
Aconseguí reviscolar l'afició del Reial Mallorca i ens omplí a tots -periodistes inclosos- d'il·lusions. Feia estona que no sabia res de l'amic Bartomeu Beltrán, tot i que se'l pot escoltar cada dissabte horabaixa per Onda Cero. Idò bé, Beltran, juntament amb Rafael Matesanz, va rebre la medalla que l'acredita com a acadèmic de número de l'Acadèmia Medicoquirúrgica Espanyola. Idò! I de futbol? Em consta que viu amb intensitat els èxits del Reial Mallorca.

Tomeu Garcías
Els periodistes som competitius i en massa oportunitats es confonen la sana rivalitat per aconseguir la notícia amb el menyspreu al company. Tomeu Garcías és d'aquells que sense perdre mai la ironia saben sempre estar vora els amics. Forma part d'una escola de periodistes, diguem-ne de raça, que viuen amb intensitat la seva professió, la seva vocació. Garcías va rebre diumenge un just homenatge al Nou Camp d'Inca, quan Diego González, delegat per a l'Esport del Govern de les Illes Balears, li va entregar una placa amb motiu de la seva jubilació. Els darrers anys ha treballat a IB3, però la seva feina sempre quedarà vinculada al Diario de Mallorca, on exercí de cap d'esports durant anys. M'agradaria pensar que just és el primer d'un dels justs homenatges que Tomeu s'ha guanyat durant anys de feina i sacrifici. Tomeu és un gran periodista, però és també un amic. El periodista es pot jubilar, però l'amic de cap de les maneres. Salut i molts d'anys!