No ha estat ni el festival més glamurós, ni tampoc ha estat protagonitzat per autèntiques obres mestres del món del cel·luloide. El 62è Festival de cinema de Canes ahir tancà les seves portes i ho féu entregant la Palma d'Or a la pel·lícula alemana The white ribbon, del director austríac Michael Haneke. El director durant la presentació del film a Canes de dijous deua que "la tasca de l'art és fer les preguntes, no donar les respostes". Així, The white ribbon reflexiona sobre els orígens del terrorisme a través d'un grup d'al·lots que creix sota un ambient repressiu just abans de la Primera Guerra Mundial en un poble del nord d'Alemanya.
Tot i que no es pot considerar una pel·lícula sobre el feixisme, Haneke sí que ha volgut retratar una generació ideada per l'Alemanya nazi. Rodada en blanc i negre, el film transcorre a través de diversos fets misteriosos que pareix que estan tots ells relacionats amb un grup d'al·lots de la zona, que al llarg de la pel·lícula mostren un comportament inquietant a mig camí entre la submissió i el secret. El final de la projecció és obert i ambigu, cosa que fa que deixi el protagonisme l'espectador perquè en tregui les seves pròpies conclusions. Haneke, que sempre ha estat ben acollit per la crítica per a qui se li resisteixen els premis com els que ens ocupen, ha dirigit altres pel·lícules (sempre d'estil sobri i torbador) com Funny games, La pianista i Escondidos.
Altres premis
El segon guardó en importància del festival, el gran premi del jurat, ha quedat enguanya a casa gràcies a la pel·lícula francesa Un prophete, del director parisenc Jacques Audiard i que fa un dur retrat sobre un jove pres immigrant condemnat a sis anys de presó. La recompensa a la millor actriu també quedà a casa gràcies a l'actriu francesa Charlotte Gainsbourg, per la seva interpretació a la pel·lícula més polèmica de la 62 edició de Canes, Antichrist, de Lars von Trier. Per altra banda, l'austríac Christoph Waltz aconseguí el premi a la millor interpretació masculina pel seu paper a l'única pel·lícula nord-americana del concurs, Inglorious Basterds, de Quentin Tarantino.
El guardó al millor director va ser per al filipí Brillante Mendoza per Kinatay i el del millor guió per a Feng Mei per Spring Fever, del director xinès Lou Ye.
El premi del jurat el van compartir la pel·lícula Fish tank, de la britànica Andrea Arnold, i Thirst, del coreà Park Chan-wook. Finalment, la gratificació especial a tota la trajectòria va ser per al cineasta francès Alain Resnais, que fa cinquanta anys va estrenar a Canes "Hiroshima mon amour" i que enguany va presentar en concurs Les herbes folles. Poca fortuna, idò, per a Isabel Coixet, que més aviat decepcionà amb els seus sons de Tockio i Pedro Almodòvar que també se'n va anar amb los Abrazos rotos i les mans buides. També el català Àlex Brendemühl competia per la Palma d'Or dels curtmetratges amb Rumbo a peor. Tampoc no hi hagueé sort i el premi se n'anà cap a Portugal amb Arena de Joao Salaviza.
