cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín:

Ciutats de Palma per fer balanç de quatre anys de legislatura

El Principal n'acollí l'entrega en una gala que combinà guardons amb dansa i repàs polític. La novetat fou l'elevada participació i la incorporació del còmic

55332
Tots el guardonats amb la batlessa Aina Calvo i Nanda Ramon. | Ferran Aguiló - J.Morey

En una gala sense grans pretensions, els premis Ciutat de Palma 2010 foren ahir vespre els 'autopremis' a quatre anys de legislatura en l'edició més participativa i cultural. Com ja sol ser habitual en la gala cultural de Sant Sebastià, i enguany encara més amb les eleccions a la cantonada, tant la batlessa de Palma, Aina Calvo, com la regidora de Cultura, Nanda Ramon, aprofitaren els seus discursos per fer repàs de la tasca feta en matèria cultural i patrimonial. Les restauracions del teatre Odeon, del Casal Balaguer, del baluard del Príncep i fins i tot la de la façana marítima -ficada en el discurs amb calçador- foren les notes destacades per Calvo. Per part seva, Ramon recordà el seu treball a les biblioteques municipals i al Mar i Terra, entre d'altres. Les dues, això sí, coincidiren a remarcar l'èxit del director palmesà Agustí Villaronga amb Pa negre i l'estrena de la cinta a Ciutat.

Eren els discursos oficials d'un esdeveniment que, en realitat, tenia com a protagonistes els guanyadors de les vuit categories dels premis Ciutat de Palma, una més que l'any anterior, ja que s'hi ha incorporat la de còmic. Els presentadors, Noemí Prats i Antoni Gomila, no es cansaren de repetir que aquesta 55a edició ha estat la més concorreguda pel que fa a participació. En total, recordaren, s'hi han presentat 490 propostes.

Però la d'enguany fou també una gala diferent. L'aparició de la dansa a partir del minut 1 fou la demostració que aquests Ciutat de Palma prenien un altre caire. El lliurament dels reconeixements s'intercalà amb els esquetxos de l'espectacle Nou de la companyia Mariantònia Oliver, que, en acabar la cerimònia, la majoria del públic alabà. El mateix va ocórrer amb les presentacions dels vuit premis, que enguany es presentaren a través d'uns vídeos realitzats per Cinètica Produccions ahir capvespre mateix. Incloïen la presentació de l'autor i el criteri del jurat per haver-lo escollit. Fou una proposta encertada del Consell Municipal de Cultura.

La cultura, la protagonista

Sembla, doncs, que la senzillesa de l'acte, que durà una hora i mitja, propicià que els Ciutat de Palma d'enguany se centrassin més en els aspectes culturals i els guardonats i que deixàs de banda grans concerts o presentacions farragoses. Com sempre, la platea del Principal i les primeres llotges s'ompliren de convidats de tota casta. Al capdavant, la batlessa Aina Calvo i bona part del seu equip municipal. Al costat, la presidenta del Parlament, Aina Rado; la del Consell, Francina Armengol, i els consellers Albert Moragues, Vicenç Tomàs, Bartomeu Llinàs i Gabriel Vicens o els nacionalistes Biel Barceló i Antoni Verger. Els representants del món cultural també foren ben nombrosos: des de l'editor Lleonard Muntaner, passant per l'historiador Guillem Rosselló Bordoy fins a l'artista Pep Guerrero i la directora del Baluard, Cristina Ros. Tampoc no hi faltaren Llorenç Huguet ni el president de Sa Nostra, Fernando Alzamora, ni els professors Pere Mas i Vives i Jaume Corbera. Aquest darrer estava content, perquè el seu fill, Amadeu, resultà guardonat amb una beca d'investigació en la categoria de cultura popular. També hi foren presents els escriptors Josep Lluís Aguiló i Melcior Comes, a més del president de l'Associació de Víctimes del Còmic, Joan Miquel Oliver, orgullós que les historietes formin ja part dels Ciutat de Palma.

El final de festa, al Solleric

La peregrinació del teatre Principal al Casal Solleric va tenir la recompensa per la possibilitat de contemplar les obres finalistes d'Arts Visuals, Arquitectura i Animació i, sobretot, amb els canapès i les begudes que s'hi serviren. Eren pràcticament les 22.30 hores quan tothom es relaxà i aconseguí menjar un poc, cosa ben necessària després de tantes emocions. I és que l'home no només viu d'art.

Fernando Prats explicà la seva obra a la batlessa Aina Calvo i a la regidora de Cultura, Nanda Ramon, seguits per la resta d'autoritats i representants polítics i culturals. La passejada continuà per les peces finalistes. Era un poc complicat contemplar les obres a causa de la gran quantitat de gent, però tothom va fer el que va poder. El curtmetratge guanyador es projectà en un mur del pati interior del Solleric, igual que els finalistes. Al pati, es disposaren les taules amb els àpats per recobrar un poc l'alè i les forces.

El jazz de la banda Vicenç Borràs Trio aportà les notes musicals tan necessàries en aquest tipus d'esdeveniments. La resta de sons que envaïren el pati foren els de les animades converses dels presents. Hi havia molt per comentar: la gala, les obres premiades, les edicions anteriors... El volum baixà a poc a poc, a mesura que la gent tornava a casa.

Ciutat de Palma

•••Premi Llorenç Villalonga
Maria Teresa Pous Mas
El metge d'Atenes
Dotat amb 24.000 euros.

•••Premi Joan Alcover
Miquel Cardell
Les barques de la boira
Dotat amb 12.000 euros

•••Premi Camilo José Cela
Valentí Soler Noguera Tomàs Garcés: periodisme i crítica
Dotat amb 12.000 euros

•••Premi Antoni Gelabert d'Art Visuals
Fernando Prats
Hipocentro
Dotat amb 18.000 euros

•••Premi de Còmic
Bartomeu Seguí i Gabi Beltran
Deu històries del barri
Dotat amb 12.000 euros

••• Premi Animació Independent
Francisco Javier Ara Santos
Dreaming a whole lile
Dotat amb 12.000 euros

•••Premi Guillem Sagrera
Javier García Solera
Escoleta d'Es Molinar
Dotat amb 18.000 euros

Beques

•••Ciències Socials
Júlia Roman
El Terreno: evolució urbana i paisatgística. Segles XII-XIX

•••Cultura popular i tradicional
Amadeu Corbera
L'ideal mallorquí: el nacionalisme musical de Baltasar Samper

•••Estudis de gènere Empar Isabel Bosch
Visions de la dona a les publicacions de la Transició a Palma

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per En Miquelet, fa mes de 13 anys

Tanmateix, Aina Calvo no sap expresar-se bé en registre culte en català i això és senyal inequívoca d'unes quantes coses: que segurament la majoria dels seus referents culturals no són els propis de la cultura catalana. I que això a ella l'importa aproximadament un rave. Altra cosa seria per a ella que li diguessin que no sap parlar en castellà: segurament s'ofendria,

Valoració:5menosmas
Per Llucia, fa mes de 13 anys

Estic d'acord amb en tanmateix na Munar no parla be en la nostra llengua, l'he escoltada un parell de vegades i francament fa vergonya escoltar-la.

Valoració:5menosmas
Per tanmateix, fa mes de 13 anys

"En Miquelet", a mem, creus que en Bauzá el parla millor? O el parlava millor na Munar? Fins i tot en Joan Puigcercós, d'ERC, per posar un exemple, el parla amb moltes d'incorrecions. Que els nostros polítics parlin català és molt important, però no és l'únic aspecte important.

Valoració:0menosmas
Per En Miquelet, fa mes de 13 anys

Heu sentit com parla català la batlesa? No en sap!
"Debatríem amb arguments ferms d'un i altre costat sobre la conveniència de protegir l'accés a la creació o de permetre el més lliure dels....."
Això li han escrit i no ho sap pronunciar.
NO HO SAP PRONUNCIAR

Valoració:5menosmas
Per Carles A. Mas, fa mes de 13 anys

Hi ha que reconeixer que els premis tenien més prestigi a l'època franquista tot i que els jurats eren semblants. S'hauria de potenciar la vesant d'art i cultura així com la projecció exterior dels mateixos. No poden ser uns premis tancats, sempre al mateix redol, s'han d'obrir a l'exterior i potenciar la vessant cultural de la nostra terra.

Valoració:-2menosmas
Per Maria, fa mes de 13 anys

El món de la cultura (i potser tots els móns...) està cerregat d'enveges egoistes que enceguen el benefici que tenen aquests tipus de premis per a la col·lectivitat i per al prestigi de la llengua i la cultura. L'àmbit de la creació és complicat, i els artistes, escriptors, creadors... també necessiten estímuls per seguir endavant. És una tasca molt solitària i no em sembla vanitós voler-se reforçar amb el reconeixement del públic o dels experts. En aquest cas concret, em sembla que els Premis Ciutat de Palma són uns premis de qualitat, rigorosos i necessaris.

Valoració:8menosmas
Per Josep Lluis, fa mes de 13 anys

Totalment d'acord amb Elionor. Deixarà d'escriure la gent si no hi ha premis? El millor premi és escriure bé i trobar un editor que valori la teva feina. Si algun dels premiats deixàs d'escriure tampoc seria cap desastre nacional. Per altra banda, alguns jurats i alguns premiats (i la forma com van ser premiats) han buidat tot el valor dels Premis Ciutat de Palma. Que s'estalviin aquesta doblerada.

Valoració:-13menosmas
Per Elionor, fa mes de 13 anys

Un exemple de la mediocritat d'aquests premis el tenim en la mateixa crònica: els polítics sempre al davant; els escriptors, absents, llevat de dos premiats sense brillantor. I els noms de les persones de vàlua, com Joan Mas i Vives equivocats. Perfecte reflex d'uns premis que no haurien d'existir.

Valoració:-19menosmas
Per el padrecito, fa mes de 13 anys

Crec que se heurien de potenciar, aquets premis estic de acord que no tenen resonancie, pero aixo es perque es Mallorquins som aisi, no mos agrade lo nostro.

Valoració:3menosmas
Per Elionor, fa mes de 13 anys

Any rere any amb hem d'aguantar aqueixa comèdia de teatre regional que són els estantissos premis Ciutat de Palma, tan desacreditats que ningú no en fa cas (cap diari peninsular en parla avui). L'Ajuntament d'esquerra es manté fidel a uns premis franquistes que no tenen cap sentit en una societat democràtica. Només incorpora més premis potenciant l'individualisme i la competició salvatge. Per què no es té en compte els qui voldríem que se suprimissin? Probablement som majoria.

Valoració:-22menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente