E.E. Palma.
Antoni Mas i Forners, historiador i professor associat d'Història Medieval a la UIB, acaba de presentar el llibre Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV. Es tracta d'un assaig històric que s'emmarca en la Mallorca de l'Edat Mitjana per descobrir al lector tots els aspectes relacionats amb l'esclavitud i la societat mallorquina d'aleshores.

Antoni Mas duia anys investigant sobre l'estructura econòmica i les condicions de vida de la Mallorca rural de l'època medieval i la moderna. Va ser estudiant aquest àmbit com se sentí atret pel fet de la gran importància de la mà d'obra esclava a la Mallorca dels segles XIII, XIV i XV. Aquest fet, juntament amb el seu interès pel tema de la identitat cultural, nacional i lingüística, el portà a aprofundir en aquest àmbit de la història mallorquina. El llibre recull tots els fruits d'aquesta tasca d'investigació.

Allò que més crida l'atenció de la Mallorca d'aquella època és l'elevat nombre d'esclaus. Diverses fonts parlen d'un percentatge de fins al 25 per cent de població esclava, situació no comparable a la del Principat o de València. En un primer moment, aquests esclaus són els indígenes musulmans que hi havia a l'illa al moment de la Conquesta. Però el XIV es produeix l'arribada d'un gran nombre de grecs, musulmans i sards. El XV, els esclaus eren majoritàriament eslaus.

Mas explica com «el fet d'un nombre tan elevat d'esclaus com el que patia la Mallorca medieval, va donar lloc a tota una sèrie de mecanismes de segregació, com és la submissió derivada del poder de maltracte que tenia el propietari de l'esclau i altres mecanismes de control que restringien les accions dels esclaus».

Però un dels mecanismes de segregació que desvela el llibre és l'ús d'un vocabulari que podem anomenar 'racista' perquè el llenguatge es converteix en un mecanisme de diferenciació entre els ciutadans de ple dret i els esclaus. Els habitants de Mallorca s'autoanomenaven catalans, així remarcaven que eren cristians vells, descendents de lliures i, per tant, quedava clara la seva posició social. Antoni Mas comenta que «l'objectiu del llibre és descriure les relacions entre els lliures i els esclaus i veure de quina manera la presència d'una minoria tan important va condicionar la percepció identitària que els propis lliures tenien d'ells mateixos».