El comte Francisco Cabarrús era empresonat per les seves idees
enciplopedistes (1790-1792), un esdeveniment que afegia una
injustícia més a la política de Carles IV. Nascut a Baiona el 1752
i mort a Sevilla el 1810, aquest curiós personatge fou director del
Banc Nacional de Sant Carles de 1782 a 1790. Defensor de la
llibertat de comerç, conseller d'Estat de Godoy, va promoure la
transmissió dels «mayorazgos» (institució destinada a perpetuar
dins una família la perpetuïtat de determinats béns i en aquest
sentit, el conjunt d'aquests béns) i la venda de béns eclesiàstics
(1798), alhora que influïa en els nomenaments de Saavedra i
Jovellanos com a ministres. Home enginyós, afavorí l'Estat amb
diferents serveis, entre els quals, un préstec a l'erari públic i
l'emissió de vals reials per tal de proveir aquest dels fons
necessaris. Els vals es devaluaren i aleshores, Cabarrús impulsà la
creació d'aquell banc oficial que els redimís. En ser després
conseller d'Hisenda, va crear la Companyia de Filipines, el 1785,
amb capital del banc, i aconseguí d'aquesta manera el monopoli del
comerç amb Àsia. Educat segons la cultura francesa i gran admirador
de Rousseau, fou, segons la majoria dels seus biògrafs, el ministre
més radical del rei. Per això el tribunal de la Inquisició no el
perdia de vista i li va caure al damunt. Com era d'esperar,
l'empresonaren, però Godoy, al cap d'un temps, l'alliberà i el
nomenà plenipo-tenciari en les negociacions que Espanya mantenia
amb Europa com a aliada del Directori francès. El 1798 era
l'encarregat d'estudiar la crisi financera que patia el país.
Desterrat de 1800 a 1808, fou aquest darrer any quan va prendre
partit per
Josep Bonaparte, el qual el nomenava secretari d'Hisenda.
Tanmateix, aquesta ressenya no pot ser completa sense parlar de la
seva filla, que presenta una biografia no menys moguda, més
semblant a una novel·la d'aventures que a la realitat. Teresa
Cabarrús, també coneguda com Madame Thermidor, hagué de residir
quasi sempre a França. Havia nascut el 1773 a Carabanchel Alto,
prop de Madrid, i moriria a Chimay, Bèlgica, el 1835.
Es casà amb el marquès de Fontenoy, de qui es divorcià en poc
temps. Simpatitzà amb la Revolució Francesa i fou, primer amant i
després esposa del polític Jean Lambert Tallien (París,
1767-Id.1820). Havia estat membre de la diputació de La
Muntanya.
MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
