Neix a la ciutat que li donà nom, Troyes, actualment capital del departament francès de l'Aube i antigament capital de la Champagne, a la vora del Sena, el poeta Chrétien de Troyes, autor de novel·les de cavalleries i literatura cortesana. És un dels pares del gènere literari Matèria de Bretanya, al qual va pertànyer amb la seva obra Faula el poeta mallorquí Guillem de Torrella. Les obres més emblemàtiques de Chrétien de Troyes són Perceva o eConte del Graa, Lancelot o el cavaller de la carreta i Ivan o el cavaller del lleó, els exponents més destacats del que també s'anomenà el «cicle bretó», basat en la llegenda del rei Artús, amb ingredients cavallerescs i amorosos en els quals té una important participació l'element meravellós. Més realisme es troba entre les pàgines dePerceva, el tema del qual gira entorn a la recerca de la copa que va emprar Crist en el Darrer Sopar.
Potser el fet més remarcable és que Chrétien fou el primer autor medieval amb personalitat pròpia, que es considerà a si mateix com el representant d'un art que era diferent al dels joglars i recitadors. No es pot entendre la literatura medieval sense la presència d'aquest gran autor que moriria el 1190. A més a més de l'obra de Guillem de Torrella o Torroella, La Faula, els arguments de la Matèria de Bretanya tenen en llengua catalan a altres representacions.
Diu el professor Martí de Riquer que les narracions sobre el famós rei Artús, Perceval, Lancelot o lance lotto, i d'altres cavallers de la Taula Rodona, ja eren conegudes a Catalunya a mitjan segle XII, tal com revela l'Ensenhamen de Guerau de Cabrera, i molt poc després hom componia la primera redacció de la novel·la de Jaufré, dedicada al rei Alfons el Trobador, que s'ha conservat en versos provençals amb alguna matisació catalana, la qual cosa podria fer sospitar que el seu anònim autor era català».
Sembla que al llarg del segle XIV eren traduïdes a prosa catalana les principals novel·les franceses de la Matèria de Bretanya, és a dir, i sempre seguint les explicacions de l'esmentat professor, eTristany, eLancelot, de què resten fragments, i la Questa del Sant Graa, conservada íntegra. Altres obres, a causa de tan important influència, contenen elements arturians, entre les quals tenim Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc...
S'hi ha d'afegir, encara, una obra titulada Tragèdia de Lancelot, inspirada en uns episodis de la novel·la francesa La mort Artu, que el doctor Martí de Riquer no en dubta a destacar els seus elements sentimentals, malgrat l'estil retòric i retorçat que ens fa veure en la seva redacció.
