Carles de Linneus, il·lustre naturalista suec, conegut sobretot pels seus treballs de botànica, autor d'una classificació de les plantes en vint-i-quatre classes, fundada en els caràcters trets del nombre i disposició dels estams. Les subdivisions de les classes estaven establertes d'acord amb el nombre i disposició dels carpels de pistils. Aquest sistema de classificació despertà un gran entusiasme arreu del món entre els científics, i Linneus (1707"1788) fou considerat el pare d'aquesta matèria, els treballs del qual seguí el seu fill Carles (1741"1783). Però paral·lelament a les denominacions científiques de les plantes, el poble ha anat batiant i classificant la flora de cada país amb la seva imaginació i fantasia. Són molts els escriptors i poetes que han reflectit aquesta realitat en algunes de les seves obres i pels meus gusts particulars jo n'esmentaria dos, Apel·les Mestres, amb els seus Contes bosquetans, i Mayne Reid, amb aquella novel·la aventurera que du per títol Els caçadors de plantes. Però centrant la nostra atenció sobre Mallorca i el seu llenguatge popular, es podria fer tota una llista de plantes autòctones o aquí arrelades que tenen denominacions que evoquen les festes nadalenques i l'episodi evangèlic de Jesús infant. Així tenim, per exemple, l'arbre de Sant Josep (Syringa vulgaris), arbre de Nadal (Euphorbia pulcherrim a Willd), arrecades de la Mare de Déu (Paronychia argentea Lamk), cabells de la Mare de Déu (Cuscuta epithymum), campanetes del Bon Jesús (Briza maxima), card de Maria (Silybum marianum), cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus), didalets de la Mare de Déu (Haensel eria granatensis Boiss), faldes de la Mare de Déu (Limonium cordatum), guants de la Mare de Déu (Aquilegia vulgaris), herba del Bon Jesús (Chelidonium majus), llàgrimes de Sant Josep (Ornithogalu marabicum), lliri de Nadal (Narcissus tazzetta), manetes de la Mare de Déu (Loricera xylosteum), rosa de la Mare de Déu (Rosa gallica), sabatetes del Bon Jesús (Ophris apifera Huds), sabatons de la Mare de Déu (Briza minor), ungleta de la Mare de Déu (Trifolium campestre Schre), viola de la Mare de Déu (Viola tricolor), violes de Sant Josep (Primula elatior), xinel·les de la Mare de Déu (Fumaria bastardii Boreau)... i moltes altres, que tenen també, com aquestes, diferents noms. Tot plegat ens podria convidar a fer una anàlisi sociològica sobre les creences i comportaments de la nostra gent, de generacions passades, a l'hora de batiar un brot d'herba o una flor. Una curiositat més d'aquestes dates de festa.
«Quan l'Hivern arribà al país dels Pardals, entrà triomfalment com pertot arreu; és a dir, amb acompanyament de vents, boires, pluges i neus. L'herba dels prats va desaparèixer i els arbres van espampolar-se...».
Una bella descripció d'aquesta època de l'any. Per altra banda, Mayne Reid, referint-se als caçadors de plantes, és a dir, aquells que les importaren als nostres jardins des de terres exòtiques o llunyanes, escriu: «Tothom els ha d'estar agraït, tot el món civilitzat ha de lloar llur tasca, per les alegries que proporcionen. A ells deus la lluentor dels teus jardins; l'elegant dàlia que cabotejant et saluda des del seu massís; la lluminosa peònia que encatifa el terra, l'encisadora camèlia que creix en els teus hivernacles, les kalmies, l'olorós gessamí, la vauma i altres mil belleses de la flora...».
