Rudolf Hoess "que no hem de confondre amb Rudolf Hess, el lloctinent de Hitler, que protagonitzà un famós vol a Anglaterra i fou condemnat després de la guerra a presó de per vida a Spandau" acabava en aquestes dates les obres que transformaven el camp de treball d'Auschwitz en camp d'extermini, instal·lacions que eren una autèntica fàbrica de matar, amb uns moderníssims forns crematoris.
Nomenat cap del camp, amb altres koncentrationlager menors que també depenien del primer. Himmler considerava Hoess un expert en aquestes sinistres tasques, que ja havia exercitat a Dachau i Sachsenhausen. El diabòlic regne de Hoess, quasi de senyor feudal, podent manejar al seu antull les vides d'altri, tingué una durada de 1940 a 1943. Constituí un equip d'experimentacions, tot fent servir els jueus de conillets d'Índies, del qual formaven part els seus amics corals, els doctors Mengele, Klaubert i Schumann.
Tingueren barra de dir que es tractava d'un sacrifici suprem per tal que la ciència se'n pogués beneficiar i, quan en el procés de Nuremberg, Hoess hagué de fer de testimoni en el judici contra els metges assassins, l'advocat Kauffmann, que defensava Kaltenbrunner, li preguntà si era veritat que s'havien realitzat experiències mèdiques secretes sobre presoners vius. Amb una total naturalitat, com aquell que no comprèn que tals coses es puguin judicar, respongué: «El doctor Rascher, metge de la Luftwaffe, va fer experiments a Dachau per tal d'estudiar els efectes del fred i de les altes pressions. A Auschwitz, Klaubert i Schumann varen fer assaigs d'esterilització. I Mengele, metge de les SS els realitzà sobre germans bessons...»
Rudolf Hoess fou entregat, pels aliats, al Govern polonès, juntament amb altres alts funcionaris, entre els quals el doctor Kurt von Burgsdorff, antic governador de Cracòvia i Joseph Buehler, exsecretari d'Estat. Com explica l'historiador Mariano Fontrodona, Hoess fou jutjat i executat. Deixava un llibre autobiogràfic titulat: Comandant a Auschwitz, on relata al detall les seves vivències al·lucinants i dantesques. Un dels personatges que moriren en aquell camp fou Edith Stein, monja carmelitana i la seva germana, religiosa del mateix orde. Annette Wieviorka en el llibre Auschwitz explicat a la meva filla ens descobreix la brutalitat dels nazis sobre els nins i les dones. A la pregunta: Els qui ho feien no se'n sentien culpables, no tenien remordiments?, la resposta és força eloqüent: «El que és segur és que aquells assassinats no es perpetraven tan fàcilment, si més no la primera vegada. Sovint els executors havien begut i continuaven bevent després. La inquietud per la salut mental d'aquells homes, el risc de veure'ls transformar-se en pures màquines deshumanitzades explica el passatge dels afusellaments davant les fosses cavades prop de les cambres de gas dels camps de Polònia. El desembre de 1941, com ja he dit, els jueus van ser asfixiats per primera vegada, primer en camions habilitats especialment. Aquest mètode pretenia allunyar la víctima del botxí, que així no la matava amb les pròpies mans.
Podia mantenir la il·lusió de ser innocent, de no tenir sang a les mans...».
