Ja coneixem la llegenda del famós «Drac de na Coca» i com el poble ha anat conservant la memòria sobre aquell monstre. I es pot veure encara un petit cocodril dessecat entre altres objectes exòtics dels quals és propietari el museu de cal Bisbe. A Sevilla hi ha també la tradició d'un drac semblant, aquell que ha donat nom a una de les entrades al pati dels Tarongers, de la Catedral, coneguda com puerta del Lagarto i la història és aquesta: Tal dia com avui, el rei de Castella Alfons el Savi rebia una ambaixada del soldà d'Egipte per tal de demanar-li la mà de la seva filla major, la princesa Donya Berenguela, per casar-la amb aquell príncep musulmà. Els missatgers portaven molts diversos i valuosos obsequis, com són ara draps de gran qualitat, joies, espècies i rars animals del llunyà país, un dels quals era un gran cocodril. De la vora del Nil a la del Guadalquivir era un graó massa gran i dur per a la naturalesa del «llangardaix gegant», com l'anomenaven els cristians. Morí al cap de poc temps i fou embalsamat. Però els anys no perdonen i havent estat col·locat sobre la porta, per a goig dels curiosos, anà espenyant-se. Com que arribà a ser una mena d'embolic de drap, el llevaren i el substituïren per un altre fet de fusta, que és el que encara es pot veure. No és aquest l'únic objecte exòtic que es conserva a la seu sevillana. Hi ha també una «banya» d'elefant i altres peces africanes. Tot plegat fa pensar si la llegenda només és llegenda i si el cocodril, la banya d'elefant o qualsevol altra curiositat duita de països orientals no serien, en realitat, ofrenes fetes a la Mare de Déu, és a dir, exvots, tan freqüents al llarg de l'Edat Mitjana. Tanmateix no ens estranyaria la primera versió, ja que Alfons X era un gran diplomàtic i la seva fama transcendí de les fronteres del seu reialme. Després d'aconseguir alguns avantatges sobre els moros, fou designat per algunes repúbliques italianes per a la dignitat imperial i proclamat, el 1257, rei dels romans per l'arquebisbe de Trèveris, en nom dels electors de Saxònia, Brandenburg i Bohèmia.
A l'hora de la veritat i a causa de determinades intrigues, fou coronat Rodolf d'Habsburg. Tanmateix, mentre es trobava absent, morí el seu fill major i les corts de Segòvia declararen hereu el fill segon, don Sanxo, per a perjudici dels infants de la Cerda. Això significà una llarga guerra civil, la derrota de l'esquadra castellana a mans dels moros i en aigües de Tarifa, l'entrada dels francesos a Navarra amb l'ocupació de Pamplona. Continuà Alfons la guerra contra el seu fill, però el 1284 moria, diuen que de pena. Home d'una gran curiositat intel·lectual, estudià, entre d'altres moltes matèries, la flora i fauna asiàtiques i africanes.
