Això comença a fer olor d'Oscar. En un parell de setmanes els rumors es convertiran en candidatures i a finals de març alguns títols es convertiran en els millors de l'any 2000 segons els acadèmics americans. I els favorits comencen a arribar a les pantalles. La leyenda de Bagger Vance és una d'aquestes pel·lícules amb aspecte de premi. Dirigida per Robert Redford i interpretada per Matt Damon, Will Smith i Charlize Theron, narra la història d'un home de color que durant els anys de la depressió americana, marcats entre d'altres coses pel racisme més irracional, ajudà un jugador de golf a recuperar la glòria perduda per motius sentimentals. Una faula social amb eufòria esportiva.
Traffic ha estat un autèntic esdeveniment als EUA. De moment va guanyar dos Globus d'Or (millor guió i millor secundari "Benicio del Toro") i ve avalada per ser la nova pel·lícula del sempre interessant Steven Soderbergh (Erin Brockovich). Una altra dada d'interès és la presència de Michael Douglas i Catherine Zeta-Jones al repartiment, tot i que no coincideixen mai a la pantalla. La cinta narra quatre històries paral·leles que tenen la droga com a punt en comú.
Mimi Leder ha canviat de gènere radicalment. Fou la directora de El pacificador i de Deep Impact abans de rodar Cadena de favores. Un melodrama sentimental sobre les relacions humanes entre els personatges. Per obrar el canvi amb garanties s'envoltà d'un magnífic repartiment: Kevin Spacey, Helen Hunt i Haley Joel Osment. Precisament ell és el que té la idea d'encetar aquesta cadena de favors que ha de canviar el món per la via d'ajudar el proïsme de manera altruista.
102 dálmatas és l'evident seqüela de la versió real del film Disney que torna a interpretar Glenn Close fent de Cruella De Vil. També hi surt Gerard Depardieu. Corazón de bombón és una novetat perquè s'estrena ara. El que no és tan clar és que es pugui considerar cinema. Una desbaratada comèdia «picant».La reposició de El bola ha vingut imposada per la sorpresa dels Goya. El debut d'Achero Mañas n'ha obtingut quatre amb aquesta crònica de carrer, que ens acosta a la realitat de les barriades més desfavorides, com ho va fer Barrio.
