L'InformeCAT 2014 recull un cas de discriminació lingüística "greu" a les Illes
L'InformeCAT 2014, una anàlisi sobre la situació de la llengua catalana als territoris d'on és pròpia que publica la Plataforma per la Llengua, ha detectat tretze nous casos de ciutadans discriminats de forma greu per l'administració per utilitzar el català. D'aquests, un s'esdevengué a l'arxipèlag.
08/04/14 0:00 InformeCAT (III): Internet i les noves vies per al reconeixement oficial
Una de les constatacions més sorprenents que presenta l'InformeCAT 2013 va en relació a què malgrat que uns sis milions de ciutadans parlen català habitualment a Espanya -el que suposa entre un 10 i un 15% de la població-, el català continua sense ser llengua oficial d'Estat ni de la Unió Europea (UE). Aquesta situació contrasta amb casos com el d'Irlanda, on 77.000 persones parlen de manera habitual el gaèlic irlandès, representant un 1,8% de la població d'aquell país. En aquesta ocasió, la llengua de l'indret sí té el títol d'oficial i es promou dins la UE. Per canviar aquesta realitat, hi ha alguns elements al nostre favor. La revolució tecnològica d'internet i les eines que el nou mitjà ens proporciona han resultat ser vies òptimes per a aprofundir en la visibilitat del problema, tant internacionalment com a dintre de les nostres fronteres. InformeCAT (II): Milers de catalanoparlants viuen fora de l'oficialitat InformeCAT (I): Més de set milions de persones saben escriure en català
InformeCAT (II): Milers de catalanoparlants viuen fora de l'oficialitat
L'InformeCAT, que aquests dies ha vist la llum de la mà de la Plataforma per la Llengua, repassa exhaustivament allò que en podríem dir el grau d'oficialitat de cada una de les parles catalanes que es registra a cada indret. Segons aquest estudi, el govern espanyol, "obviant el deure de fer acomplir la Constitució i la Carta europea de les llengües minoritàries", no aplica el degut reconeixement en alguns casos. Prou coneguda és la manca d'oficialitat del català a l'Aragó, agreujada últimament per la irrupció de la figura del LAPAO. A això cal sumar-hi els 758 habitants del Carxe, a Múrcia. Alguns més, prop de 140.000 parlants, n'hi ha a la Catalunya Nord, els quals també parlen català i no tenen cap reconeixement oficial per part de les autoritats gal·les. InformeCAT (I): Més de set milions de persones saben escriure en català
InformeCAT (I): Més de set milions de persones saben escriure en català
"El dinamisme i el vigor de la llengua catalana es manté aquest 2013, però igualment es perpetua la manca de reconeixement oficial i jurídic en molts àmbits, amb l'agreujant que durant el darrer any s'han produït intents reiterats per limitar el marc legal i competencial de la llengua a les Illes, a Catalunya, al País Valencià, i a la Franja, sobretot en àmbits com el de l'administració pública i l'escola". En aquests termes s'expressa el segon InformeCAT, publicat ahir per Plataforma per la Llengua, l'ONG del català. L'objectiu és que, igual com passà en la seva primera edició, l'estudi sigui indicatiu de l'estat de salut de la llengua catalana a les distintes zones on n'és la llengua pròpia.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent