"El dinamisme i el vigor de la llengua catalana es manté aquest 2013, però igualment es perpetua la manca de reconeixement oficial i jurídic en molts àmbits, amb l'agreujant que durant el darrer any s'han produït intents reiterats per limitar el marc legal i competencial de la llengua a les Illes, a Catalunya, al País Valencià, i a la Franja, sobretot en àmbits com el de l'administració pública i l'escola". En aquests termes s'expressa el segon InformeCAT, publicat ahir per Plataforma per la Llengua, l'ONG del català.
L'objectiu és que, igual com passà en la seva primera edició, l'estudi sigui indicatiu de l'estat de salut de la llengua catalana a les distintes zones on n'és la llengua pròpia. Propiciar el debat i la reflexió es presenten com a passes indispensables per poder orientar de la millor forma "l'estratègia i les accions que més beneficiin la llengua".
El preuat bé que hi ha en joc, la llengua, es troba actualment en una situació que des de la Plataforma per la Llengua descriuen com "anomala". "No hi ha cap altra llengua de la Unió Europea de dimensions comparables que es trobi tan desprotegida", insisteixen.
L'observatori lingüístic relatiu a 2013 incorpora un total de 50 píndoles informatives d'aquells àmbits més significatius i amb una major influència per a la llengua. Segons la Plataforma, per a realitzar-ho s'han consultat diverses fonts, així com també els informes més rellevants que l'entitat ha realitzat durant els darrers dotze mesos.
En motiu de l'extensió i la profunditat d'algunes qüestions que tracta l'InformeCAT d'enguany, dedicarem els propers dies a anar desgranant un per un els trets més interessants que ens proposa, en diversos articles que trobareu a dBalears.
Demografia
L'inici de l'estudi ve marcat per distintes dades sociodemogràfiques d'interès. Per començar, potser la més destacada: "les persones que saben escriure en català superen els 7 milions, el 50,3% de la població resident als territoris de parla catalana".
La xifra és elevada si consideram que "només fa 30 anys que s'ha normalitzat l'ensenyament en català".
Malgrat això, el repartiment resulta molt desigual: Catalunya (63,9%), Andorra (63,6%) i Illes Balears (54,9%) tenen una bona competència lingüística. En una situació intermèdia es troben els territoris de la Franja a l'Aragó (34%) i País Valencià (32,8%). Finalment, a L'Alguer (12,5%) i Catalunya Nord (9,7%) la competència entre els parlants és baixa.
Una altra dada destacada és que més de 5 milions de persones que parlen català no l'han tengut com la seva llengua materna, i bona mostra d'això és la important projecció cap a l'exterior demostrada en els últims anys.
A més, segons les dades de l'Eurobaròmetre de 2012, el català compareix com la setena llengua més apresa en el marc de la Unió, just superada per llengües amb un volum molt superior de parlants.
Ensenyament
Un destacat punt de l'informe esmenta diferents realitats vinculades a l'ensenyament arreu dels Països Catalans. La primera parla de Balears, i indica que el 2012 el 81 per cent de les proves de selectivitat es feren en català, una situació que va d'augment en augment cada any.
Al Principat, la polèmica de les sentències del Tribunal Superior de Justícia, que revifà la discussió sobre si el model d'immersió en català suposa una trava per al coneixement del castellà queda solucionada a la vista de les notes mitjanes de les proves de selectivitat. Les que es fan en castellà són 0,4 punts més altes que les que es presenten en català.
Per la seva banda, al País Valencià, prop del 60 per cent dels centres de preescolar no ofereixen ensenyament en català, i fins a 126.000 alumnes d'infantil i primària no poden estudiar en la llengua pròpia malgrat haver-ho sol·licitat.
Consum
Un altre apartat d'aquest compendi es fixa en les empreses i el món dels consumidors. Segons això, un 60 per cent de ciutadans (devers 500 a l'any) que trameten queixes a la Plataforma ho fan perquè a alguns negocis o establiments no els atenen en català.
La Plataforma per la Llengua pot establir així quin tipus d'empreses són més insensibles amb la qüestió lingüística, i ja tenen identificades algunes desenes de grans i conegudes mercantils poc o gens compromeses amb la llengua pròpia.
Igualment, en aquest apartat, hi ha una seixantena de queixes referides a l'Administració, especialment pel que fa al govern de l'Estat espanyol.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molt bé, ara espero sentir parlar en anglés a la consellera. Just i time.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (publicat el 1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola; dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Després de tres-cents anys d'imposició de l'espanyol triem, ara, en llibertat, que la llengua en què volem viure, de manera activa o passiva, és la catalana; que no vénguin aquests forasters, que pretenen viure entre nosaltres sense necessitar la llengua del país on han vingut a viure, a demanar o exigir que visquem en la seva, de llengua, i que la utilitzem per a parlar-hi o entendre'ls o per a la publicitat, els mitjans de comunicació, els espectacles, els llibres, la resta de productes culturals i qualsevol altra activitat de la vida.
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-12) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Jeroni Rosselló, Antoni Maria Alcover, etc.
Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.
Para Tomeu: ¡Y vivan las caenas!
¿Como ? a ver quien dice otra sandéz más grande,¡ hagan juego señores!
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
N'hi ha que mostren un orgull de NO conèixer la història de la pròpia terra. Història que val lligada a Catalunya, sí o sí.
Fragment del discurs, amb ortografia antiga, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873 "Tinga lo nom de Catalunya , sia Catalunya la terra tota ahont la nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu' una sola pàtria y una sola llengua , y aquesta cobrarà en galania lo que la pàtria crexerà en grandesa. No posem esment ahont se gronxa lo breçol de tots los que aquí ens aplegam , que açò se tany entre 'Is fills d'una sola mare. No siàm uns dels altres gelosos de les joyes que uns y altres de totes parts aportam à la nostra benvolguda, ja que tantes ne dexà oblidades en los recons de les terres que senyorejà la seua gentilesa. Per tot n' hi trobarem de les perles que li caygue- ren quant catiua li fou tolta la corona y de la cort la desterraren, ahont tant s' era ennoblida y engalanada. Y no perquè les trobeu vo- saltres per dins los burchs mes encastellats en les vostres serres, ò per les masies que blanquejan en les llunyanes fondalades, les ha- vem de mirar de reull los qui no 'n siam conexents; ni per haverles hagudes uns per los vilatges de Mallorca y els altres per los caba- nyals de València, haveu vosaltres de negarvos à engastarles en la dia- dema que li restituïm, ò en la vesta ab que la volem endiumenjar. Recordemnos que en lo temps de les nostres glòries no hi havia p' els avis mes qu' una sola llengua, sens que lletjura la faés à ninguns estranya. Ramon Llull cantava son Desconort, axí com escrivia lo rey en Jaume son llibre de la Saviesa, ò com en rims posava la Biblia en Romeu de Ça-Burguera: Ausias-March puntejava ses esparçes, axí com dehia sos estramps en Jaume d' Aulesa, ò dictava ses balades en Lluís de Vilarasa : en lo Cançoner de París no s' hi troba mes que la pura manera catalana entre tots los trobadors de les diferents encontrades de lo realme d' Aragó que hi dexaren sos bells dictats ; y fins Fra Anselm Turmeda , qu' havem sempre tingut per fill de Catalunya, nasqué , teniuho per segur, en les muntanyes de Mallorca , sens que per sos rims ni per sos vocables vos n' haguesseu adonat ni ho ha- guesseu pogut conexer. Y si llavors era una la llengua, creyeu fóra de bon seny ferne tantes com son les corrupcions en que los dife- rents pobles la desfiguraren? No , per cert. Triemla tots ab ull clar y bon juhi, sens que nos torben les predileccions ni les parcialitats. Vu' llam acullir totes les riqueses que sian de bona mena, d' hont se vulla que vinguen , si son de gent nostra , y rebujem sens mirament tot lo qu' entela lo clar espill ahont se mira la gentil aymía. Axis l'arbre posarà gran esponera, y joies seran les flors que esclatin en lo ver y saborosos los fruyts que en la tardor hi madurin. Fasseuho, y llavors be podrem cridar com los primers creuats p' el camí de la nostra restauració literària, y cantar bellament , com los aucells en l'aubada , la vinguda del astre resplan- dent del nostre esdevenidor."