Així ho han explicat en la presentació de l'informe el membre de l'executiva de l'entitat, Josep Anton Fernández, al costat del director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, qui han indicat que el 50% d'aquests casos són protagonitzats pels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat -vuit dels 13 en concret- i en tres d'ells les víctimes van sofrir a més una agressió física.
L'informe subratlla que moltes d'aquestes situacions no són denunciades, i les agressions observades són «una part de les que succeeixen», malgrat que aquestes discriminacions són il·legals en la legislació autonòmica, estatal i europea.
TIL
L'altre punt en el qual apareix expressament el cas de les Illes és pel que fa a la imposició del Tractament Integrat de Llengües (TIL) en l'ensenyament, i els efectes que això ha comportat. Així, l'informeCAT 2014 destaca que "més de 120.000 persones de Balears sortiren al carrer contra el decret que margina el català a l'escola", fent una explícita menció a les manifestacions que ocuparen les capitals de les Illes el 29 de setembre de 2013 contra el trilingüisme del Govern.
Les mencions al conflicte educatiu, inclosa la vaga al sector, i els registres assolits per la caixa de resistència, són altres elements destacats per l'ONG del català pel que fa a la situació de la llengua a Balears.
"Quan l'estat no regula, el català floreix"
En termes més generals, es pot afirmar que el baròmetre presentat per Plataforma per la Llengua recull una reculada del català en justícia i educació, i per contra un avanç a noves tecnologies i cultura.
Així, Espanya és l'únic Estat dels 32 de l'Espai Schengen que no reconeix com a «plenament oficials» les llengües pròpies parlades per més del 10% dels ciutadans. L'informe també recull que hi ha onze idiomes oficials de la UE que tenen menys parlants que el català, i l'última incorporació a aquest grup ha estat el croata, amb tot just la meitat de parlants.
Segons els representants de Plataforma per la Llengua, quan regula l'Estat «el català fa marxa enrere», mentre que quan això no succeeix el català floreix, com passa a la xarxa, on hi ha hagut un rècord en les visites a la Viquipèdia catalana amb 45,9 milions d'articles consultats fins a l'octubre de 2013, i sis de les set xarxes socials més utilitzades amb una versió catalana, entre altres exemples.
La Plataforma, que aquest 2014 celebra el seu vintè aniversari, treballa en una edició de l'informe en anglès amb el contingut adaptat però amb la mateixa estructura, que enviarà a representants polítics de governs i organismes internacionals perquè coneguin la situació de la llengua catalana, ha explicat Mundet. «Hi ha molt més interès internacional pel que està succeint a Catalunya. La qüestió catalana no és només de finançament sinó de drets lingüístics», ha afegit Fernández.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si, Escardepenyes; però aquests forasters encara ténen la barra de assegurar i advertir, que els catalàns han envaït les nostres Illes. A cap altre lloc del món, uns inmigrants han fet tan de mal als naturals del lloc on s´han trasladat.
El Tilinguisma es bò per aprende tres llengues i parlarne una, el castellá ?? els mallorquins dues les saben, jo vaig pel carrer i prest atenciò que parlen els vianants, i la veritat vertadera, nomès sent forasters,espanyols i sud-americans, per que serà ??
Anau alerta, perque un "savi Seneca" avui ha proposat al Congrés dels Diputats, eliminar la Hisenda Catalana i prohibir el Català, i tot això per tal de contenir l´independentisme,. Si fan això ja se la jugen, però son capaços perque son així de #\>
Mentre el català no sigui exterminat definitivament, l'espanyol, ni cap altre idioma, no serà mai la llengua pròpia de les Illes Balears.
Idò, el mateix que molts de hispanoparlants a la escola que li tenim por als profesors pel be dels nostres fills... No hauria de ser així, ni als jutjats o els hospitals ni a les escoles o la administració autonòmica..... Per això és important el trilingüisme, a més de donar més importància a una tercera llengua, serveix per normalitzar 'amb totes les lletres' la convivència a les illes.... Avui en dia totes dues llengües son pròpies, i això és un fet, ... digui el que digui el Estatut...
I la por que tenim a parlar català a per exemple, un judici, perquè no esbiaixi l'opinió del jutge! Quants casos ni surten a la llum perquè simplement ja ens cagam abans de parlar! (a la policia nacional, a la guàrdia civil)...