Al ple de l'Ajuntament de Calvià, aquest dijous, el pacte PP-VOX deroga l'actual Reglament de Normalització Lingüística, vigent des del 1998, i se n'imposa un altre perquè el català deixi de ser la llengua vehicular. Així, amb el nou reglament pretenen eliminar el català com a llengua preferent de l'Ajuntament. Això afectarà, a banda de les comunicacions, qualsevol tipus de retolació municipal.
Sobre aquest canvi, a banda de MÉS i PSOE, s'hi ha pronunciat l'Obra Cultural Balear (OCB) qui remarca que «no s’ajusta a la legalitat vigent». Així, assenyalen que el Reglament que presenten és contrari a la Llei de Normalització Lingüística, a diversos preceptes de la Llei 3/2003 del règim jurídic de la CAIB, i al Decret 49/2018 sobre l’ús de les llengües oficials en l’administració de la CAIB en els aspectes que resulten aplicables a les corporacions municipals.
«La derogació de l’actual Reglament de Normalització Lingüística, aprovat el 25 de maig de 1998 trenca amb el consens en matèria lingüística que ha presidit les actuacions de l’Ajuntament al llarg d’aquests darrers 25 anys», han remarcat.
Segons ha afirmat Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l’OCB, «aquest intent de capgirar els usos lingüístics institucionals i administratius per relegar la llengua catalana en la vida diària municipal suposa un atac al drets lingüístics dels ciutadans del terme de Calvià». Llabrés ha afegit que la iniciativa «s’emmarca en el context de persecució de la llengua catalana i dels catalanoparlants propiciat pels acords de governabilitat PP-VOX tant a nivell autonòmic, com insular i ara també local».
Com a part interessada, l’OCB hi presentarà al·legacions (reclamacions, objeccions o observacions en la terminologia de la Llei municipal i de règim local de les Illes Balears) dins del termini d’audiència pública que ara comença. Si l’Ajuntament de Calvià no les pren en consideració, l’OCB interposarà un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació definitiva d’aquest Reglament per la seva contradicció amb la legalitat vigent. «Cap agressió a la llengua catalana, la pròpia de les Illes Balears, quedarà sense resposta», ha assegurat l'entitat.
