El propietari d'un solar situat al costat del centre de cultura Guillem Cifre de Colonya de Pollença, que va ser requalificat com a zona verda el 1991, exigeix ara a l'Ajuntament dos milions d'euros a canvi de l'expropiació dels seus terrenys, després que hagin passat vint anys sense haver rebut cap contraprestació per la pèrdua d'edificabilitat. No és la primera vegada que l'Ajuntament de Pollença s'enfronta a una situació com aquesta. De fet, en els darrers anys ha sofert diferents sentències condemnatòries en circumstàncies similars, però l'import del preu just exigit ara pel propietari cobra especial rellevància no tan sols per la quantia, sinó per la difícil situació econòmica que travessa el Consistori.
Antecedents
El problema té l'origen en el planejament urbanístic aprovat el 1991 que reclassificava com a zones verdes nombrosos solars situats a Pollença i al Moll que fins llavors figuraven com a urbanitzables. Aquest planejament, que pretenia, entre d'altres coses, una major protecció de les proximitats del Calvari i la reserva de franges verdes a Pollença i al Moll (en aquest darrer cas, a l'actual parc de la Gola), s'havia de desenvolupar entre 1991 i 1998. En aquest període, l'Ajuntament calculava expropiar els solars desclassificats utilitzant, per fer-ho, els ingressos resultants del desenvolupament d'altres urbanitzables de Pollença, alguns dels quals (és el cas de l'Ullal, cala Carbó i la zona superior del Vilar) mai no es van arribar a desenvolupar.
De fet, part d'aquestes urbanitzacions han estat després desclassificades pel Govern balear. Transcorregut el termini que fixa la llei per completar les expropiacions (es preveia concloure el desenvolupament del PGOU de Pollença el 1998), els propietaris que van perdre els seus drets de construcció sense obtenir a canvi cap compensació de l'Ajuntament han sol·licitat l'expropiació forçosa just al preu que marca el mercat immobiliari, que finalment fixa el tribunal.
Les expropiacions de la zona verda de la Gola van costar 4 milions d'euros, si bé l'Ajuntament va aconseguir un acord amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear per poder fer front a la despesa. No ha estat així en tots els casos. El mes de febrer de 2010, el Consistori va ser condemnat a pagar 1.560.000 euros per dos solars de 1.000 i 2.260 metres quadrats, respectivament, situats a les proximitats del Calvari.
