L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha celebrat el Ple extraordinari per a triar la nova Presidència de la institució, en unes eleccions a les quals únicament s’ha presentat la candidatura de l’actual presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré. Cabré ha sortit escollida amb una majoria molt àmplia: s’han emès 216 vots, dels quals, 198 han estat a favor, 5 en contra i 13 en blanc. La nova Presidència és formada també per Marta Prevosti i Maria Corominas, com a vicepresidentes, i Àngel Messeguer, com a secretari general.
Cabré ha afirmat que buscarà «recuperar per a l’IEC l’esperit de servei com a estructura d’estat que li va donar Prat de la Riba», perquè, ha reblat, «un país sense estructures de referència, sòlides, és un país líquid».
Durant el seu discurs, la nova presidenta ha destacat que l’Institut és singular per quatre motius: «És l’única institució acadèmica de creació catalana, té una tradició ininterrompuda d’activitat des del seu naixement, l’any 1907, abasta tots els territoris de parla catalana i és pluridisciplinari».
Ha subratllat que la institució s’ocupa de la normativa de la llengua, de fer recerca i «d’emetre opinió sobre qüestions que afecten la societat». I ha avançat: «El fet que l’IEC aplegui bona part de l’expertesa del país i la nostra independència de criteri ens ha de portar a emetre opinions vinculants per als poders públics».
En l’àmbit de la recerca, ha advertit que la investigació de l’IEC ha de ser «d’abast universal però vinculada a la catalanística, un concepte que s’ha d’ampliar perquè cobreixi tots els àmbits del saber» i que es promourà la recerca amb finançament europeu, «amb programes cooperatius». També ha afirmat que l’Institut ha de prioritzar la presència de la llengua catalana en la recerca.
Sobre la llengua, ha assegurat que «es continuarà amb la cooperació iniciada amb organismes concernits per l’orientació de la llengua, tant de caràcter normatiu, com d’assessorament, per a construir una normativa única, que internament sigui flexible, perquè tots els territoris s’hi puguin sentir identificats», i ha afegit: «Si permetem escissions en matèria normativa, la llengua hi surt perdent, es fragmenta». També ha expressat la seva voluntat de posar en marxa un nou diccionari normatiu pancatalà, «amb trets actius de cada dialecte, però que comparteixi els trets prestigiosos dels altres».
